«Era molt atractiu per mi entrar en la part més fosca de les persones»

La historiadora i escriptora Assumpta Montellà (Mataró, 1958) ha publicat la seva primera novel·la de ficció ambientada a Portbou. Porta per nom Via morta (Amsterdam) i narra la història d’un grup de personatges immersos en un món de baixes passions.

El primer cop que escriu una novel·la de ficció.

Sí, això és molt innovador per part meva, però em feia molta il·lusió. Durant la pandèmia vaig començar a escriure la novel·la, tot es va parar d’una manera molt sobtada. A mi m’agrada molt la novel·la negra perquè enganxa molt i resultava molt alliberador per mi. Només has de seguir el fil dels personatges i et van portant. Això em va fer provar-ho com un divertiment i quan era a la meitat li vaig ensenyar al meu editor d’Ara Llibres i em va dir que continués i la vaig acabar.

Quins elements volia que tingués la novel·la?

Vaig tenir clar que havia d’haver-hi crims, drogues, persecucions, prostitució, tot aquest món tan fosc que és la novel·la negra. Hi havia dos escenaris possibles que conec molt bé per la meva fenia, la Jonquera i Portbou. Portbou em va agradar més perquè és més petit i existeix el tema de Walter Benjamin com a rerefons. Com a historiadora vaig pensar que podria estirar aquest fil. Portbou és un final de trajecte per Walter Benjamin i la seva figura l’hauríem de reivindicar tots més. El personatge principal és una historiadora amb què em sento una mica identificada. Viu a la Catalunya Nord i per una qüestió personal ha de marxar de casa seva. Una mica desorientada acaba aterrant a Portbou i només té damunt la taula un motiu que és fer una recerca sobre Walter Benjamin i la seva mort sempre mitificada. Ve d’un món acadèmic molt ordenat i es troba un inframón que no coneix, només observant hi ha una sèrie de personatges de frontera, des de prostitutes, camells, mules, traficants que es van deixant entreveure amb una activitat una mica a l’ombra. Pel seu caràcter curiós o de formació professional de posar l’orella sempre al carrer, la protagonista es troba amb una història de les baixes passions del gènere humà com és la droga, la prostitució. Al principi entra d’una manera ingènua pensant que controlarà aquest món i acaba entenent que ha de començar a córrer si vol salvar la seva vida.

"Via morta" és un relat de venjança i amor ambientat a Portbou amb el qual Montellà s'estrena en la novel·la negra

Parteix de personatges reals?

En temes de no-ficció fent temes de guerres, de postguerres, exilis, trobem que la realitat supera la ficció quan les persones viuen moments convulsos. Per frontera hi he parat moltes estones i conec alguna prostituta i li he preguntat com és la seva vida i de mules també n’he trobat, te les trobes fent camins d’exili a peu, traficants i policies també n’he conegut. De tots aquests personatges que coneixes encara que sigui de lluny crees un perfil, després creixen i crees una ficció. A l’obra hi ha molts secundaris que agafen molta força en determinats moments.

Volia explorar la part fosca de les persones.?

Una vegada li vaig preguntar a una prostituta si la seva vida tenia futur i em va dir que no, que encara que volgués deixar-ho no tenia cap opció. Em va sobtar molt que hi hagués algú que no pogués triar perquè estava ja en un forat del qual era impossible sortir-se’n encara que li oferissin un cop de mà. Per mi aquesta terra de frontera on tothom té molts silencis, sempre ha estat una atracció. Només hi ha una línia administrativa sobre el mapa i jo que he treballat exilis sé el que és travessar la frontera clandestinament. Seus i veus la gent, poses l’orella i t’adones que hi ha moltes històries per explicar. Portbou té un altre element important: l’estació, preciosa i cosmopolita. T’estàs allà una estona i veus que és un univers.

"Les persones podem fer el millor i el pitjor i en els grisos és on ens movem sempre"

En el llibre es creuen fronteres de molt tipus.

Els personatges es mouen en un món que és molt fosc i atractiu a la vegada, però també t’adones que és una altra dimensió. En el gènere humà, les baixes passions són molt fosques. T’agafa vertigen quan veus que no controles res, que la teva vida penja d’un fil, ningú et pot ajudar i has literalment de córrer perquè si no t’agafen, et maten i deixes aquest món. Entrar en aquesta dimensió tan fosca m’atreia perquè jo vinc del gènere de la blancor, de La Maternitat d’Elna, de la història amb valors de solidaritat, pacifisme, generositat del gènere humà i ara me’n vaig a l’altre costat més fosc. Penso que les persones podem fer el millor i el pitjor i els grisos són on ens movem sempre. Està bé quan te’n vas al cantó fosc, si pots tornar clar.

S’ha sentit còmode en aquest gènere?

M’ha sorprès molt perquè anava escrivint i alguns personatges que no tenien recorregut en el paper de sobte n’han tingut més. M’he sentit còmode i s’establia com una mena de diàleg interior entre aquell personatge i jo per veure fins a quin punt li donava corda. Em fascina el personatge de l’home tatuat, un traficant amb mots grisos que havia de morir i he deixat que esquivés la mort. Això m’ha fet treballar més el personatge i donar-li una dimensió inesperada. El personatge del policia també ha tingut recorregut.

"Vull continuar fent ficció, soc una col·leccionista d'històries, les busco i les explico"

El llibre es divideix en dues parts, quin és el motiu?

El llibre comença a Portbou i acaba a Portbou. Va haver-hi un moment en què em vaig aturar i després vaig continuar escrivint, per això hi ha dues parts. Una de les coses que trobava a faltar a la novel·la negra és que quan hi ha una mort, tot i que sigui propera al protagonista, no es fa el dol mai. La inèrcia de la novel·la negra és generar molta més acció que reflexió. Aleshores vaig voler que hi hagués una mort sentida. He vist el dol de les persones que han vist la mort molt a prop com els soldats de la Lleva del biberó. Em faltava aquest dol, i per això hi ha una reflexió del dol de la mort. És una novel·la negra amb molta reflexió. Treballar els grisos dels personatges m’agrada. En la novel·la contínuament hi ha reflexions i molts esments a pel·lícules, a llibres, que acompanyen els personatges i això està bé perquè la gent va descobrint coses. Fins i tot surt una experiència que vaig tenir jo amb en Tortell Poltrona que em va servir per rebaixar un dels moments tensos del llibre.

Ara feia molt que no publicava.

He passat molt de temps treballant sobre el terreny, he fet més de 500 sortides a La Maternitat d’Elna, fent seminaris amb alumnes 4t d’ESO de tot Catalunya. Volia traspassar la història del passat cap al futur amb les noves generacions. Elisabeth Eidenbenz m’havia ensenyat com millorar el món una mica i m’ho vaig posar com a projecte personal fer córrer la veu a tant jovent com pogués. La pandèmia em va fer aturar, però vaig estar dos anys que no tenia temps de res més. Ha estat una part de la meva vida d’activitat frenètica pràcticament docent. M’agradaria continuar amb la ficció, però ja no faré més novel·la negra. Potser el personatge de la historiadora continuarà, però ja no estarà envoltada de mafiosos. Em considero una col·leccionista d’històries i continuaré buscant històries per explicar.