L’obra més introspectiva i íntima de Marc Torrent

El pintor Marc Torrent (L’Escala, 1992) no pot amagar cert nerviosisme, possiblement més del que habitualment pugui acompanyar qualsevol inauguració. I és que l’exposició que presenta aquest divendres al castell Carolingi de Sant Martí d’Empúries, a l’Escala, té quelcom singular: l’artista hi presenta, a banda d’algunes peces emblemàtiques, tota l’obra que ha estat creant aquests darrers dos anys al seu taller de Girona i que suposa una evolució més, una aposta per construir una «obra més personal». «Exposo aquí perquè la gent de l’Escala vegi què faig, que sàpiguen que jo formo part de la comunitat encara que visqui fora i que no oblido a ningú», confirma.

L’artista reconeix que per concebre aquesta exposició, que inclou una vintena de peces de mitjà i gran format, «he treballat molt». Assegura que en aquesta ocasió ha volgut allunyar-se de l’estil més comercial, és a dir, fer peces que sap que agradaran al públic i que vendrà. «Fujo de l’art per decorar i si algú vol comprar la meva obra, que sigui perquè els hi ha dit alguna cosa, no perquè simplement sigui maca», admet tot afegint que ell no es vol «prostituir» fent l’obra que els altres esperen. Tampoc vol «vendre cromos, ni fer la mateixa peça una vegada i una altra, has d’anar sempre més enllà».

Escoltar-se íntimament

Així, un dels primers canvis que es copsen entre l’obra anterior i l’actual és que abans Torrent utilitzava molt la seva parella com a model o recurs i que també cercava la seducció dels contrastos de llums per plasmar-los a les seves teles. Ara, el pintor escalenc, tot i seguir amb aquell estil marcadament figuratiu, molt proper a l’Hiperrealisme, que tant el defineix, ha apostat per escoltar-se més íntimament. «He buscat que l’espectador no resti indiferent fent una obra molt personal, deixant de banda si agrada o no agrada, m’he deixat portar només pensant en mi», conclou. El resultat d’aquest gest és una producció «més interior, més reflexiva i introspectiva» construïda amb tons més foscos i amb contrasts de llums potents. Per tant, aconsella al visitant aproximar-s’hi amb calma, donant-se temps per entrar-hi.

D’altra banda, Marc Torrent també ha volgut experimentar amb coses noves. Així, en aquesta ocasió, no només ha treballat l’oli, sinó que ha incorporat la matèria. «He volgut sortir de la meva zona de confort, experimento amb el detall, però deixant clar que és una pintura», resumeix. En aquest sentit, ell és conscient que molts espectadors confonen la seva obra amb fotografia i, per tant, ha volgut desmarcar-se’n perquè «un artista ha d’evolucionar i provar altres coses».

Tots els dies que l’exposició resti oberta al castell Carolingi, el públic podrà trobar-se amb Marc Torrent. Aquesta proximitat amb la gent li agrada molt, diu, perquè li dona l’oportunitat de parlar-hi, d’explicar la relació entre l’artista, l’obra i l’espectador i ensenyar «a veure amb uns altres ulls». Per potenciar aquesta idea, des de fa temps, Torrent no penja quasi res de la nova producció a les xarxes socials, almenys abans d’una exposició. Vol evitar que l’espectador vegi les peces abans de fer-ho en persona, que senti la necessitat de contemplar-les in situ, de sentir aquella pulsió davant una obra d’art que s’admira per primer cop. «La gent s’ha acostumat a veure-ho tot a través d’una pantalla quan, de fet, crec que has de viure l’experiència en persona perquè l’obra et transmeti alguna cosa. Les persones ara es queden amb el més superficial, posar un like i ja està», reflexiona Torrent qui, a diferència de molts creadors, es gestiona ell mateix l’obra que produeix, al marge de galeries –tot i que ha exposat en algunes i té bona relació amb elles– o marxants d’art.

La mostra, que s’inaugura divendres a partir de les 7 de la tarda, es pot visitar fins al 31 d’agost, d’11 del matí a les 2 del migdia i de 6 de la tarda a les 11 de la nit.