El mestratge d'Ana Vidovic emmudeix la Basílica de Castelló

Una llarga cua s'estenia davant de la Basílica de Castelló d'Empúries, dimarts al vespre. Entre ella se sentien moltes veus estrangeres, principalment francès i anglès, però també català i castellà. Tots tenien en comú haver-se sentit atrets per un dels principals reclams del Mediterranean Guitar Festival d'aquest any, la guitarrista croata Ana Vidovic. I aquesta no va decebre en absolut. Amb uns minuts de retard per donar temps als assistents a acomodar-se en els bancs i cadires, Vidovic, amb un vestit color or llarg fins als peus, va obrir l'actuació amb una peça de Bach, compositor a qui assegura admira profundament, Flute Partita en La major, una obra transcrita per a guitarra pel mestre violoncel·lista Walter Despalj, com també la segona ho era amb la que va seguir, Cello Suite nº1 en sol major, del mateix Bach. Prèvia aquesta interpretació, Ana Vidovic es va alçar i va dirigir-se al públic, que omplia de gom a gom el temple, transmetent la seva gran satisfacció per ser a Castelló i recordant una actuació anterior l'any passat en aquest mateix festival. Vidovic va agrair a l'organitzador, Tono Blasi, l'haver-la convidat tant l'any passat com aquest. "Feliç de tornar", confirmà tot descrivint el programa de la vetllada i incidint en la passió que sent pel Concierto de Aranjuez de Rodrigo que va interpretar "sense orquestra, aquesta nit, tot i que igualment en gaudiré". I certament ho va fer oferint un desplegament inqüestionable de la força, l'emoció i la delicadesa que equilibren les seves interpretacions. Malgrat que, en alguns moments, van néixer aplaudiments fora d'hora d'una part dels espectadors poc avesats, el silenci era absolut al recinte. Així, Ana Vidovic no va abandonar la seva concentració deixant-se portar per la música que, amb la guitarra entre les seves mans, semblava fluir amorosa.

Després de Bach i Rodrigo, la intèrpret, per a molts la millor guitarrista clàssica del món en actiu, va abordar la Sonatina de Federico Moreno Torroba i, finalment, tres moviments de Piazzola: Veraño Porteño, Milonga del ángel -expressada amb una emoció colpidora- i La muerte del ángel. Després d'agrair els llargs aplaudiments, Vidovic va tancar el concert, que gairebé es va allargar dues hores, amb dues propines. Cal destacar la darrera que va deixar escollir al públic, un gest realment arriscat i que demostra la talla de l'artista. En aquest cas va acceptar el repte, tot i que només dos moviments, el primer i el darrer, quan se li va sol·licitar tocar La Catedral d'Agustín Pío Barrios, un dels grans guitarristes i compositors del segle XX. Mentre tocava, a poc a poc, alguns espectadors de les darreres fileres van anar avançant per contemplar la manera prodigiosa com Vidovic toca el seu instrument de forma delicada, però també rotunda, per extreure'n d'ell senzillament un so prodigiós i hipnòtic.