Laura Guerrero desborda energia positiva amb «Un nuevo despertar»

La música sempre havia format part de la vida de Laura Guerrero (Figueres, 1980), però després de la mort del seu pare, professor de ball i cantant afeccionat, afectat d’Alzheimer, va prendre la decisió de deixar la feina, on feia deu anys que hi treballava, i «dedicar-me a allò que sempre m’havia agradat: la música». Ho va fer, argüeix, a manera «de teràpia, com a reconstrucció personal». Així, el 2021, va començar a estudiar guitarra des de zero i amb l’instrument del pare –abans ja havia iniciat classes de cant amb Maria Teresa Noguera– i a compondre i produir les seves pròpies cançons tenyides d’un fort component vivencial. El resultat, el disc Un nuevo despertar que presenta dimecres a les 10 del vespre a la plaça Josep Pla de Figueres, una cita que, confessa, «em fa molta il·lusió perquè com a casa enlloc».

Aquest primer disc, al qual ha dedicat un any i mig de feina, és un cant a la vida i a l’esperança, deu cançons de pop amb pinzellades de bossa nova, rock o funky, que beuen de la pròpia vida i que estan carregades de positivisme, tal com Guerrero entén l’existència. D’entre aquestes, destaquen dues peces tenyides d’un fort vessant solidari que, des de fa temps, només li retornen agradables sensacions. La primera, «Des que no hi ets», que ha dedicat al pare, l’ha cedit a l’associació Recuérdame Alzheimer, de la qual és sòcia. «Escriure-la i dedicar-li és una manera de fer-lo etern», reconeix. Aquest gest altruista amb Recuérdame Alzheimer, entitat que li va allargar la mà quan més ho necessitava, va més enllà, ja que l’associació li ha encomanat crear una banda sonora, que va presentar fa poc a CaixaFòrum a Barcelona, i que ara produirà. Serà una peça dedicada a la figura «del cuidador». També s’ha sumat a un altre projecte: cantar en residències a Manresa amb malalts d’Alzheimer conscient que «la música desperta les persones». Ella en té la prova després de tenir cura del seu pare, juntament amb la resta de germans i família, durant quatre anys. L’últim repte que li han proposat des de l’entitat és enregistrar unes micropíldores amb famílies afectades que, més tard, es difondran per les xarxes socials. Que aquestes arriben arreu ja en va ser plenament conscient quan fa tres anys va penjar un vídeo seu ballant amb el pare, a la plataforma Teaming i dins el compte de l’entitat. Aquest vídeo, que desprèn gran tendresa, s’ha fet viral acumulant milers de visualitzacions i més de trenta mil comentaris que Laura Guerrero va responent amb calma, un a un.

La segona cançó solidària i plena d’esperança que inclou Un nuevo despertar és «Quiero volar», homenatge a la mare que va superar un càncer, i que la cantant figuerenca ha cedit desinteressadament a la Fundació Josep Carreras. A aquesta, a més, l’acompanya un videoclip rodat a diversos espais, entre ells la nova sala de quimioteràpia de l’Hospital de Figueres, amb actors del territori que, com ella, han volgut solidaritzar-se amb el missatge.

Per a Laura Guerrero, l’aposta amb la música ha estat forta, però, diu, «ho necessitava». Mirant enrere assegura estar contenta amb «aquest repte personal» i amb totes les possibilitats que li ha obert. «Amb la música, despertes emocions i cadascú ho rep diferent», assegura. Amb cada missatge que li arriba, i no són pocs, copsa com les seves lletres i melodies sacsegen. «Emocionar està bé», reflexiona Guerrero. A voltes, però, se sorprèn en veure com el receptor interpreta coses que ella no havia ni imaginat. Així ho ha copsat amb la cançó «Dura realidad» que a molts els evoca una pèrdua quan, de fet, ella la va compondre des d’una mirada positiva, com «un deixar anar per continuar endavant». Guerrero és conscient que «una cançó explica una història», però que les mirades poden ser múltiples. Per arribar fins a aquest punt, el procés ha de fer el seu camí. «Per la cançó del meu pare, vaig tardar vuit mesos, però sabia que la faria», comenta. Guerrero treballa, amb la guitarra en mà, lletra i melodia al mateix temps. «La música et permet expressar tot el que vols, de la manera que vols i amb el color que vols. Aquesta expressió i llibertat és el més maco».

La figuerenca és una creadora prolífica i com més treballa, més matisos prenen les seves cançons. «Quan començo, qualsevol cosa m’influeix, em quedo amb el detall més mínim, me l’anoto i un dia arriba el moment en què sorgeix», diu. Conscient de la dificultat d’aquest món de la música, vol gaudir plenament del concert de Figueres on té previst presentar no només les peces del primer disc, sinó també versions de cançons que a ella li agraden i que la projecten a només fa uns pocs anys, quan tenia un duet de covers en anglès, Sweet and Time. Val a dir que Guerrero ja té set cançons pròpies més en cartera, a banda d’idees per futures peces. Són cançons «diferents, més canyeres, perquè ja has passat un dol, ja hi ha l’acceptació i la idea és de viure la vida».