L’intrèpid violí d’Ara Malikian posa punt final al Festival Sons del Món

El reconegut violinista Ara Malikian va clausurar el festival Sons del Món aquest dissabte a la nit, després que Raphael hagués de suspendre per malaltia el concert programat per aquest dilluns. Tots els assistents a la Ciutadella de Roses van gaudir d'un espectacle amb un ritme trepidant i energètic acompanyat per quatre músics i un joc de llums molt estudiat per fer que l'espectacle del violinista i el seu equip lluís encara més. No obstant, també es van viure espais de música més pausada i íntima.

Malikian va començar el seu concert amb un fos a negre on els espectadors només podien escoltar el seu violí, i no va ser fins al cap d'uns minuts que l'escenari es va il·luminar i va deixar veure els músics. El violinista va tocar incansablement durant quinze minuts sense pausa movent-se per l'escenari, saltant i ballant, tota una proesa si es fa tocant el violí i sense desafinar una nota. La majoria del públic captivat per l'escena va ser incapaç de treure els mòbils per gravar o fotografiar al violinista.

Durant dues hores d'espectacle, l'artista es va fer seva la Ciutadella de Roses, a través d'una quinzena de cançons compostes al llarg de la seva carrera. El concert es va dividir en diferents trams on el compositor i els músics primer tocaven i després explicava el significat de les cançons, en el primer tram es va presentar al públic amb un "bona nit i moltes gràcies per venir" i durant aquesta primera exposició es va desfer en elogis cap als assistents i també va expressar el seu entusiasme per tocar en un entorn com el de la Ciutadella.

Aquest show va resseguir la vida de Malikian amb peces compostes per ell mateix i dues compostes per Antonín Dvorak, Cançons que em va ensenyar la meva mare i el Preludi N4 de Chopin. A través del violí el músic va exposar temes com el de l'emigració, les relacions familiars, els seus inicis com a violinista, les relacions familiars o la paternitat. Per a cada peça Malikian té tramada una història, tracta temes complexos amb tocs d’humor, com per exemple, estar lluny de la família quan s'és adolescent en un país estranger. Uns relats que un cop escoltats no se sap on acaba la realitat i on comença la ficció, però tot forma part d'un show trepidant que manté al públic captivat tota l'estona. El concert va acabar amb la seva famosa interpretació de Misirlou, coneguda per formar part de la banda sonora de la pel·lícula de Tarantino Pulp Fiction. I en últim lloc i com a colofó final va baixar de l’esencari per tocar entre el públic la cançó Nana arrugda de l'àlbum Petite Grage, segons va explicar Malikian está dedicada a totes les persones grans que van patir amb "en solitud i abandó la pandèmia”.