Concert vibrant de Zaz a Sons del Món

Des del moment en què es van obrir les portes, aquest dijous passat a les vuit del vespre, per poder accedir a l’interior de la Ciutadella per anar a la zona Village i arribar fins a l’indret on tindria lloc el concert, va ser un degoteig constant de gent que va culminar dues hores més tard, amb un aforament espectacular per poder gaudir de l’actuació de la cantant francesa Zaz. Puntualment, a les deu, es va sentir la veu en off que anunciava el començament de l’espectacle. Seguidament, els músics varen començar a tocar i es va escoltar la cantant, però no era a l’escenari. Aleshores tot el públic es va començar a aixecar i a girar-se cap a la part de darrere que és d’on va venir caminat i cantant Les jours hereux. Tan bon punt va acabar la cançó i abans de cantar Imagine, va demanar que el públic s’aixequés i tothom es va posar dempeus. En tot moment els espectadors va estar totalment rendits a l’artista.

Després va llegir un text que tenia preparat en català i va explicar que a l’escenari hi havia els cinc elements de la naturalesa: aire, aigua, terra, foc i… nosaltres. Va anar intercalant cançons suaus i intimistes com La valse i després va passar a ritme de swing i jazz on també es varen poder lluir els seus músics. Es va tornar a dirigir al públic per compartir que li agradava molt explicar històries, però moltes vegades històries tristes com les de Dans ma rue. Seguidament, va tornar a canviar de registre i va fer la confidència que la seva mare era professora d’espanyol i que un estiu havien anat a un poble de Castella i allà va sentir la tuna o estudiantina cantant Clavelitos i se’n va enamorar. La seva versió d’aquesta cançó va seduir totalment el públic que es va bolcar a cantar-la de manera entusiasta. Va acabar l’espectacle amb la cançó Je veux, una declaració en què manifesta tot allò que no vol i el que vol que és l’amor, l’alegria i el bon humor.

Arribats a aquest punt el públic no podia deixar marxar la cantant sense que oferís algun bis. Els artistes es varen fer pregar una mica, però finalment varen interpretar Chant des grives, un solo de guitarra meravellós i, finalment, La vie en rose, on el públic també la va acompanyar. Va ser un espectacle, vibrant, intimista, emocionant i amb una sintonia increïble amb el públic que va assistir a la Ciutadella de Roses.