El Festival Perelada abraça la intimitat i convida al virtuosisme

El recital ofert divendres passat pel tenor britanicoitalià Freddie De Tommaso, a l’església del Carme, col·locava les bases del que vol ser el Festival Perelada, que enguany es rebateja amb e i no amb la a del topònim: un espai íntim allunyat del món i del temps que busca donar cabuda tan sols al virtuosisme. Una voluntat que està en camí de ser acomplerta amb un èxit rotund. De Tommaso i la pianista Audrey Saint-Gil no només van convèncer al públic sinó que van posar la mel als llavis als assistents per seguir degustant aquesta menja dels déus, dissabte de la mà la soprano Diana Damrau i el baix Nicolas Testé, i, diumenge, amb la Cappella Mediterranea.

La setmana s’obria amb una altra delicatessen: l’oportunitat de gaudir del mestratge de Jordi Savall qui, dilluns passat, va conduir als navegants per les aigües, a voltes braves, a voltes calmes, de la música antiga. Aquest dimarts, el festival canvia de terç deixant-se seduir per la dansa, en aquest cas el flamenc amb el qual el festival manté un idil·li intens i continuat. Serà la bailaora catalana Ana Morales la convidada a pujar a l’escenari de l’espai del Mirador i ho farà amb el seu espectacle En la cuerda floja. En una recent entrevista feta en aquest Setmanari, Morales el definia així: «És un treball sobre l’equilibri i el desequilibri, aquell punt de conflicte de l’ésser humà, entre la dualitat en el tot. L’he anat comprenent com més l’he viscut, era un concepte que va néixer i que ha crescut a uns nivells insospitats».

L’endemà, dimecres, el festival retorna a l’església del Carme amb el recital Cantar del alma, un homenatge a la soprano Victoria de los Ángeles, de qui es commemora el centenari del seu naixement. La proposta es materialitza amb la veu de la soprano Núria Rial i el pianista Rubén Fernández Aguirre, els quals han seleccionat les cançons que la intèrpret «més estimava i cantava» i que, segons ells, la definien a la perfecció: «Ella cantava des de l’ànima». Després d’aquest recital, la lírica continuarà dijous ara amb la veu del tenor nord-americà Jonathan Teleman, nascut a Xile qui té previst oferir, en el seu debut a Peralada, un recital d’àries i cançons al costat de Daniel Heide al piano.

«El telèfon és un amant que tenim tots del qual no ens en podem desfer»

Divendres, serà el torn de l’única òpera del cartell, The Telephone or L’Amour à Trois, una proposta fresca de Gian Carlo Menotti que la directora Maria Goiricelaya reinterpreta, sent fidel al text tot adaptant-la als nostres temps i ubicant-la en un gimnàs. Les veus de la soprano Ruth Giménez i el baríton Jan Antem seran les encarregades de donar-li vida. El festival es tanca dissabte amb dues veus de casa nostra que estan aconseguint màxima projecció internacional: la soprano Serena Sáenz i el tenor Xavier Aduaga. Intentaran conquerir els cors amb un programa belcantista.