Es presenten les pintures murals del Ramon Muntaner

S’han conservat i restaurat dues grisalles que daten del 1840 i s’han trobat indicis de més obres en tots els paraments i voltes del claustre de l’Institut

Roda de premsa de les pintures murals al Ramon Muntaner.

Roda de premsa de les pintures murals al Ramon Muntaner. / NÚRIA NOGUERA

Núria Noguera

Núria Noguera

Aquest julol han acabat els treballs de conservació-restauració de la quarta fase de les pintures murals de temàtica pedagògica del Claustre de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. Aquestes, són uns murals de mitjans del segle XIX únics a Catalunya, amb figures monocromes, acompanyades de textos explicatius, que representen coneixements de geometria i botànica. «Conservar i restaurar aquestes grisalles ens ha permès estudiar les obres, des del punt de vista material, històric i artístic. A més, tècnicament són molt hàbils», explica Mireia Mestre, directora del Centre de Restauració de la Generalitat.

En aquest sentit, Mestre també ha assenyalat que de moment s’han restaurat dues pintures, però s’han pogut fer prospeccions per veure l’abast i l’interès, i s’han torbat indicis a les tres ales del claustre i a les seves voltes. Queda pendent de treure a la llum la resta de pintures del conjunt consagrades a d’altres disciplines com la zoologia, la geografia o la història. «Per tant, això és la punta de l’iceberg del qual ha de ser un conjunt patrimonial molt important», ha conclòs.

Per la seva part, Pere Rovira, cap de l’especialitat de pintura mural i escultura en pedra del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, va assenyalar que es van escollir els panells que tenien més possibilitats i amb més quantitat de pintura. «Això és un edifici viu on hi ha hagut moltes remodelacions des de 1840 i la pintura ha anat desapareixent», va destacar Rovira.

Aquesta última fase l’ha dut a terme Judit Birosta, conservadora i restauradora juntament amb dues persones més i ha consistit en deixar la zona neta per la reintegració cromàtica. «S’ha treballat per ajudar a tenir una òptima lectura de les pintures. Per tant, s’ha fet un retoc cromàtic unint els diferents vuits per completar les obres», ha destacat la conservadora.

Per la seva banda, Mariona Seguranyes, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, ha assegurat que: «aquest és un cas que podríem dir únic i un element patrimonial molt important per Figueres. A més de mostrar un sistema d’aprenentatge avançat per l’època». Al que va afegir que la intenció és que siguin visitables.

Tot i que se’n tenia constància documental, es creien desapareguts fins a l’any 2016 moment en què uns treballs de manteniment de les façanes interiors del claustre de l’institut els van fer sortir a la llum.