«Existeix un intent d'assalt a les democràcies»

L’any 2021, el periodista Vicenç Lozano (Vic, 1956) va arrasar amb el llibre Intrigues i poder al Vaticà (Pòrtic) en el que bolcava la seva experiència professional, com a corresponsal de TV3 a la Santa Seu i Itàlia, durant els darrers tres pontificats. Dos anys més tard, després d’una intensa recerca, torna amb Vaticangate (Pòrtic/Roca) desgranant el complot ultra contra el papa Francesc. Aquest dimarts 20 de juny, a les 7 de la tarda, en parla amb el regidor i també periodista Josep Maria Bernils, a la biblioteca de Figueres. 

De verb fluït i missatge sense ornaments, Vicenç Lozano alerta, en aquesta entrevista, dels perills de l'ascens de la ultradreta a escala internacional que, entre altres objectius, busca desfer-se de l'actual papa Francesc desprestigiant-lo i avortant les seves reformes.

Per què va escriure Intrigues i poder al Vaticà?

Quan em vaig jubilar de TV3 a finals del 2019, tenia ganes d’explicar coses que no havia pogut explicar per la televisió perquè és un mitjà que condiciona molt amb notícies d’un minut i mig i no et pots esplaiar. Volia treure tot el que duia dins de molts anys. Va ser molt més fàcil d’escriure que aquest segon (Vaticangate) perquè el duia molt al cap i tenia la voluntat de compartir. Va funcionar molt bé amb set edicions en català i dos en castellà. Les editorials m’empenyien per fer un segon llibre i vaig començar a investigar sobre el tema del complot contra el papa i em vaig adonar que hi havia molt material.

No ho ha tingut gaire fàcil.

No, perquè moltes de les meves fonts informatives em van fallar arran del primer llibre, se sentien insegures parlant amb mi perquè a alguns d’ells els havien descobert i els van truncar la seva carrera al Vaticà. Això em va saber molt greu. Jo vaig mantenir els off the record i l’anonimat, com m’ho van demanar, però encara no sé com ho van descobrir. També va haver certes indicacions per part de no se sap qui dins el Vaticà perquè no parlessin amb mi.

Com ho va desencallar?

L’octubre o novembre de l’any passat vaig començar a tenir gruix informatiu. Vaig haver de reconstruir la xarxa de fonts i van sortir entrevistes interessants. Així el llibre va aconseguir cert pes.

Entendre i desxifrar la realitat del Vaticà és complex.

Sí, i quan arribes allà no entens res, tens tòpics al cap i idees preconcebudes que es van trencant amb el pas del temps, a mesura que vas coneixent gent i, a poc a poc, et vas ficant en el laberint. No és un món de blanc o negre, sinó que té una gamma de grisos immensa i costa molt entendre. Jo he trigat quinze anys a entendre el llenguatge retòric i florentí dels cardenals on el fet important no és el que et diuen sinó els silencis, les mitges paraules, el gest, el llenguatge corporal. I això costa molt captar-ho. A part que hi ha gent que intenta manipular-te, explicar coses que no són veritat. Has de picar molta pedra per corroborar les coses. Jo sempre he intentat sempre explicar les realitats com són, però per fer-ho amb la senzillesa del llibre, evidentment, has de conèixer molt a fons totes les circumstàncies que envolten un fet.

Hi ha com un misteri.

Aquesta falta de transparència informativa, que sempre hi ha sigut i continua havent-hi, genera rumors i campanyes dels sectors contraris al papa Francesc.

Ho té difícil.

Des del minut zero, aquell 13 de març del 2013, amb les primeres declaracions públiques i encícliques se li van posar absolutament en contra el sector de l’interior de l’Església però coordinats des de fora. Jo, que no sóc amant de les teories de la conspiració i que em semblen bajanades si no es poden demostrar, he anat indagant aquests dos anys, ficant-me a la dark web, infiltrant-me en fòrums de la ultradreta, he descobert que existeix un intent d’assalt a les nostres democràcies i un desprestigi de la figura del papa per avortar les seves reformes. És un personatge que molesta perquè fa una crítica al capitalisme salvatge, l’especulatiu que genera bosses de pobresa arreu del món. També és el primer papa ecologista que toca la columna vertebral del sistema financer abusiu actual i, per tant, molesta en aquest projecte d’assalt. L’últim exemple és Georgia Meloni, la primera ministra italiana que tenia un 4% d’intenció de vot fa només dos anys i ha aconseguit guanyar unes eleccions. Veiem l’ascens de Vox a Espanya, del Front Nacional a França, com s’estan consolidant una sèrie de dictadors neofeixistes i neolliberals arreu del món i això no és perquè sí. Hi ha uns laboratoris muntats amb personatges que estan dotant de nous líders joves que aparenten ser antisistema, que la joventut els compra perquè pensen que són l’alternativa a la casta, la corrupció i la vella política, de la que la gent està desencantada absolutament. També el Papa, que és un líder ètic i moral del segle XXI, que n’hi ha ben pocs, molesta per la seva oposició al model econòmic. Al final és una lluita de models de veure el món.

Francesc està sol defensant les seves reformes?

Ell té més predicament fora que dins el Vaticà. És una persona que veu la injustícia social, la corrupció, els abusos de poder, dins i fora de l’Església, i els denuncia. S’ha erigit en un personatge escoltat i respectat per gent agnòstica, atea i d’altres religions. I no està sol. En el llibre parlo amb els enemics del Papa, deixo que expliquin el complot que existeix i intento treure’l a la llum, cosa que no s’havia fet fins ara. Crec que és l’únic llibre que existeix en l’àmbit internacional que parla d’això. De com aquest Papa ha de patir dos assalts diferents: un, intentar desprestigiar-lo en l’àmbit personal dient que és un heretge, comunista, que vol destruir l’Església catòlica, i dos, avortar les reformes per conduir l’Església al segle XXI per fer-la més actual i en sintonia amb els principis de l’Evangeli que ell diu que en les últimes dècades s’han oblidat. És la batalla que lidia cada dia, però no ho fa sol, té gent que defensa aquest model menys clerical, més sinodal, obert i participatiu. 

Vaticangate ajuda a entendre què està passant al món.

L’agost passat vaig entrevistar a un exgeneral de l’exèrcit espanyol, molt vinculat i coordinat en l’àmbit internacional, que demostra quin és el pensament d’aquesta gent i jo intento desemmascarar. La ultradreta d’ara no és l’extrema dreta de fa uns anys, quatre nostàlgics iaios del nazisme, feixisme i franquisme acompanyats de joves caps rapats que aixecaven la mà. Han canviat el llenguatge, apropiant-se del que tenia l’esquerra, desorientada des de la caiguda del mur de Berlín i sense propostes. Estan més coordinats que mai i parlen dels problemes reals de la gent, tot i que els manipulen. Ho estem veient a Ripoll fent un discurs xenòfob, racista i excloent. La gent jove que és apolítica i no participativa, voten a Vox perquè entenen que va en contra de la vella política com si aquesta gent no fossin els que han viscut del xiringuito de l’Estat tota la vida. Així, un torero serà el vicepresident de la Comunitat Valenciana i conseller de Cultura. Aquest és el nivell. 

Quin paper tindran els mitjans?

Vital i tots els mitjans, els tradicionals i amb els que s’informen els joves, molts manipulats i comprats en el seu llenguatge de titulars que no comporten reflexió. Molts mitjans estan en mans privades i de gent que té un poder important per part d'aquests sectors tradicionalistes de l'Església. A Espanya, Portugal i Itàlia, però també als Estats Units on els magnats catòlics són els que estan finançant aquestes campanyes de fake news a les xarxes socials i a cardenals que van pel món per donar donant el missatge que el Papa és un heretge, l'anticrist que vol destruir l'Església, tot de mantres que intenten imposar.

La gent es creu aquestes coses?

Tot és manipulable i la gent que està en contra del Papa ho té molt fàcil per titular. El Papa és un heretge. Això ja ven. Els altaveus mediàtics es posen sempre del costat dels que criden més. Tots. La gent que fa escàndol, no de la gent reflexiva.

Sabem que la història és cíclica, però tornar a situacions en què la majoria de la població no tingui llibertat, és un món difícil d’imaginar.

No tenim memòria històrica. I és el que diuen els de Vox que volen eliminar primer: la memòria històrica. Evidentment, perquè ells manipulen la història. I tot aquest sector tradicionalista, format per cardenals i bisbes, dels que dono noms i cognoms, també la manera de veure les coses dins el Vaticà. Explico qui són, d’on venen, les seves fonts de finançament, com treballen i com van progressant cap al seu objectiu. Jo intento compartir tot el que he investigat. Són investigacions molt corroborades i treballades. He hagut de picar molta pedra per aconseguir-les. No és fàcil entrar a la dark web i moure’t dins aquella cova d’Alí Babà de la criminalitat internacional. No és fàcil infiltrar-te en organitzacions, fundacions de caràcter ultra conservador que et puguin explicar els seus objectius. El periodisme està molt en decadència, ha perdut credibilitat perquè no existeix el compromís d’investigar. No existeix la dotació ni la voluntat de les empreses de dotar els periodistes. Es cobra poc o res. Aquest treball l’he finançat jo durant dos anys per intentar treure un tema que penso és cabdal pel futur de la humanitat.

Hi ha qüestions de les quals parla com el blanqueig de diners, l’existència d’un prostíbul dins el Vaticà o altres detalls inimaginables.

Sí, la realitat supera la ficció. M’ho diu molta gent. Fa poc parlava amb un bisbe que havia llegit el llibre i m’assegurava que havia llegit El código da Vinci, però el que jo explicava era esgarrifós perquè sabia que era real. Ell també coneixia altres coses del Vaticà que eren autèntics escàndols. Jo intento treure a la llum això sense oblidar que hi ha dues ànimes a l’Església catòlica: una Església conservadora i tradicionalista que no vol canviar res perquè tem perdre els privilegis i una altra ànima que, des de fa dècades, demana a crits des de les comunitats de base canviar-la per adaptar-la al segle XXI i fer una església més justa a nivell social, pobre i pels pobres, un concepte que el Papa Francesc ha posat sobre la taula des del primer dia. I aquestes dues ànimes han de parlar i tenen arguments per fer-ho. Jo vull que sigui el lector que es faci la composició.

Algú li comenta en el primer llibre que el Vaticà ha emprès el camí de l’autodestrucció. Porta molts segles fent-lo. Un sol home pot canviar les coses?

És complex. Quan una institució ha desvirtuat les raons de la seva existència… Hi ha molta gent que predica amb l’exemple, com el mateix Papa que no viu en un palau sinó a Santa Marta, el més modestament possible. Hi ha altra gent que fa el contrari del que predica. Després trobem els abusos de poder econòmics, en forma de corrupció, i abusos sexuals dotats d’una impunitat dins l’Església bestial, però també fora per part de la judicatura de molts països i les autoritats.

Vostè demostra que el Vaticà continua essent un centre de poder impressionant.

A Europa les esglésies s’estan buidant, els seminaris estan tancant perquè no hi ha vocacions. Això és cert, però no ha perdut poder, al contrari, n’ha guanyat. No només als llocs de tradició catòlica sinó als mateixos Estats Units, el poder que té l’Església catòlica en el món polític i financer, en les empreses que cotitzen a Wall Street, com les cotitzen a l’Ibex 35 de Madrid, és el mateix, està intacte. Hi ha els mateixos noms i cognoms que hi havia durant el franquisme, gent que prové d’organitzacions ultraconservadores catòliques. Gent que té la croada de Franco com a base del seu pensament polític i que l’Església va donar suport des del primer dia, des del cop d’estat a la República i que va mantenir durant tot el franquisme. Això es manté intacte i és important saber d’on sorgeix.

La democràcia és fràgil.

No se sap defensar i la democràcia hauria de tenir unes línies vermelles. I aquestes són els drets humans, la llibertat d’expressió, el dret de tothom a viure, a tenir la seva religió, la seva cultura. També el dret a conviure i tenir una casa. Quan tot això es desvirtua, quan hi ha forces i líders polítics que són inconstitucionals, i no sols aquí sinó als Estats Units. Qualsevol persona que roba o té papers rellevants d’estat estaria en cadena perpètua. Doncs resulta que l’expresident Donald Trump s’emporta documents a la seva residència d’estiu, a Florida, es descobreix i no passa res.

Com s’explica això?

Fonamentalment perquè els jutges del Tribunal Suprem els ha posat ell. La majoria li deuen favors. Aquí tothom li deu favors a tothom. La realitat és aquesta. I amb la justícia espanyola passa el mateix. I la separació de poders no hauria de permetre aquesta ingerència perquè s’estan trencant els principis democràtics. I la fiscalia tampoc actua contra els abusos de poder, la corrupció, la pederàstia… hi ha jutges que sí, però molts que no. Tenen clientelisme polític.