Martín Guirado, caçador de petits tresors

Tot va començar com aquell que no vol la cosa l’any 2006 quan Martín Guirado va veure al seu nebot amb un aparell de detectar metalls. Aleshores es va afeccionar a anar pels camps llaurats de l’entorn del seu poble, a mig quilòmetre de Castelló d’Empúries, buscant petits «tresors». Fins avui. Tot allò d’interès històric que recull, principalment monedes i petits objectes, els dona al Museu d’Història Medieval. La darrera cessió ha estat fa pocs dies: un conjunt de noranta-nou peces, entre les quals, destacaven vint-i-sis monedes de diferents períodes, vint-i-sis bales de plom dels segles XVII i XVIII i cinc granades B3 de la Guerra Civil Espanyola, entre altres.

El Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV rep una donació de 99 objectes històrics de Martín Guirado

Martín Guirado, que ara té seixanta-tres anys, es passeja regularment un cop per setmana, preferentment els dilluns pels camps a tocar el poble, fins i tot, alguns propers al terme de Vilanova de la Muga, amb l’aparell de detecció. També acompanyat d’un amic seu, en Joan, a qui ha seduït amb aquesta activitat d’exploració i descoberta. Amb ell, també, després de dedicar un parell d’hores a la recerca, conclouen de forma amable la tarda, fent un most junts i parlant sobre les troballes. «Els pagesos ja em coneixen i mai vaig als camps cultivats o acabats de sembrar perquè aquests s’han de respectar», comenta. Ara no és la millor època per passar-hi perquè quasi tots ho estan. Haurà d’esperar-se fins al setembre o octubre quan els professionals de la terra comencin, de nou, a remoure-la i tot el que contingui vagi quedant al descobert.

«En un museu saben apreciar-ho i ho veu tothom; què farien en un calaix o què en trauria jo de vendre’ls, dos o tres euros»

El castelloní admet que, a hores d’ara, «ja no em sorprenc de trobar coses, estic acostumat». Tot i això, quan ha descobert certes peces de rellevància no ha pogut evitar emocionar-se. Explica, però, que sovint les monedes que troba són repetides i que els objectes presenten un fort desgast provocat pel pas del temps o pel traginar regular al camp. Tot i això, tant ell com el seu company, opten per donar tot el que localitzen, i que té interès, al Museu d’Història Medieval. «En un museu saben apreciar-ho i ho veu tothom; què farien en un calaix o què en trauria jo de vendre’ls, dos o tres euros», es pregunta. Explica que el mercat de la moneda «s’ha devaluat molt els últims anys i quasi no valen res i, a més, et donen el que ells volen». A part de monedes, han arribat a trobar segells, anells de coure, entre altres. També alguna moneda de plata. Una altra satisfacció, afirma, és anar al museu i veure alguna de les peces exposades, a la vegada que rememora on la va trobar. De la darrera donació destaca la més antiga, d’època romana i la més moderna, del regnat d’Isabel II (1833-1868). També hi ha maravedís, sisens, ardits, monedes de Girona, i de diferents valors d’ús corrent a l’època corresponent. Pertanyen als períodes dels regnats de Felip IV, Lluís XIV, Carles III, Ferran VII i Isabel II, entre altres. Guirado reconeix que cada vegada li costa més anar a explorar el territori -«no aguantes tant com abans»- però que no ho deixarà de fer. La setmana passada, per exemple, van trobar sis o set monedes de coure, força gastades.