L’art comunitari esdevé un vehicle per sensibilitzar envers altres realitats

La fotògrafa Petra Vlasman entén l’art com una eina, un vehicle que pot ajudar a persones de mons molt diferents a connectar i a treballar, de forma conjunta, temes d’identitat. Així és com ha anat impulsant molts projectes, aquest darrer vinculat a una experiència similar que ja es fa, des de l’any passat, als Països Baixos impulsat per Mirna Ligthart. Es tracta d’Històries ocultes, que aquest divendres passat es va inaugurar l’exposició resultant a la Fundació La Clerch de Figueres, espai essencial on s’han fet les quatre sessions on han participat i dialogat deu dones que viuen a Figueres o a l’entorn proper, cinc d’elles nascudes a Catalunya i cinc en altres països (Senegal, Itàlia, Anglaterra i Veneçuela). El projecte ha rebut el suport de la Fundació fons de Participació Cultural. L'exposició es podrà veure fins el 12 de juny.

«Durant les trobades es tractava de compartir experiències viscudes a partir de l’escriptura i la parla amb dones amb qui, aparentment, no tenim res en comú. Amb algunes únicament el sentiment de pertinença a un espai comú. De les trobades m’emporto la familiaritat i la confiança per parlar que, des del primer moment, es va establir entre nosaltres». Aquesta és la reflexió d’una de les dones participants. De fet, com admet Vlasman, «escoltar-se» entre elles «ha estat molt important», i més quan estaven acostumades «a empassar-se les seves històries». En certa manera, en remarca «l’efecte terapèutic» tot i que no vol qualificar el projecte de «teràpia». «Hi ha dones que no veuen la importància d’autocuidar-se o, senzillament, no poden perquè tenen altres prioritats, que són essencials per a elles», comenta Vlasman. Malgrat tot, la fotògrafa reconeix que aquest projecte «és molt necessari» en una societat tan canviant, perquè moltes dones «surtin de la seva bombolla i coneguin altres dones que no s’assemblen a elles i s’hi relacionin». Evidentment, això «requereix un esforç» i els espais públics, assegura, «no ho afavoreix»: «Volia crear un espai accessible per a tothom on poder fer trobades i relacions noves».

La proposta s’ha desenvolupat al llarg de quatre sessions: tres d’escriptura creativa i una darrera per crear un collage participatiu amb fotografies de les mateixes dones, fetes entre elles, «una manera de crear un vincle directe». Quelcom que recorre els diàlegs establerts és que «d’allò de què parlem sempre té a veure en sentir-se com a casa». Ho han fet a partir de temes com el paisatge, els objectes que les acompanyen i el menjar. En aquest sentit, durant la primera sessió, van dur a terme un mapa emocional i mental i totes coincidiren en sentir un buit davant la pèrdua de tradicions que les connectaven a la seva identitat. Vlasman explica que està desenvolupant el projecte també a Girona sota l’aixopluc del Festival Inundart. Allà, es faran més sessions -quatre d’escriptura i dues d’expressió visual- i l’exposició final tindrà lloc a la Casa de Cultura el 2 de juny. Per completar-ho, Vlasman té previst fer un podcast amb les històries parlades i enregistrades.