Àngel Burgas evidencia la nul·la esperança de futur de les persones que viuen als camps de refugiats

"Hi ha temes de la societat i de la vida que em semblen molt injustos i, sembla, que com més anys passen la societat menys n'aprèn". Així s'expressava l'escriptor figuerenc Àngel Burgas durant la presentació, la setmana passada, de la seva darrera novel·la, Els contes de Lesbos, a la biblioteca de Figueres. Un llibre, aquest, dedicat als refugiats, "persones que es passen mesos i anys en llocs de pas on no volen estar, que hi són a la força, esperant uns papers per arribar a Europa, malgrat ser-hi ja tot i no ser l'Europa a la qual ells aspiraven a arribar". Aquesta història la narra Burgas a través de les vivències d'un grup de joves, arribats de diferents països en conflicte, "persones que tenen futur, molts anys al davant, però que no saben com és aquesta vida, és potser la merda que han viscut fins ara i la que tenen als camps, es pregunten". "He volgut posar una mica de llum a aquesta paret que és Europa i potser nosaltres no podem fer-hi res, però sí els nostres governs", va concloure Burgas.

L'escriptor va confessar que ell no havia estat mai en un camp de refugiats. Per escriure, doncs, aquesta història li va caldre aprofundir en la temàtica visionant molts documentals i, fins i tot, va intentar localitzar el camp de Kara Tepe, l'escollit per ubicar-hi l'acció, i es va trobar amb una fotografia pixelada al Google Maps, talment com si algú desitgés esborrar-ne la petjada. En estudiar més sobre el tema el va trasbalsar terriblement copsar "els greus problemes de desequilibris mentals que pateixen els joves", temàtica que aborda obertament en el llibre. Durant la presentació a Figueres va assegurar, amb sinceritat, que "la història és dura com ho és la vida mateixa", però, potser, per donar certa esperança va incloure el personatge d'una metgessa afganesa que connecta molt bé amb els adolescents, que els entén i se'n preocupa. També, per contrarestar la duresa de la situació, la novel·la inclou uns contes fantàstics, els primers que escriu Àngel Burgas i que Ignasi Blanch ha il·lustrat. "És una sort treballar amb l'Àngel", va afirmar Blanch tot remarcant la seva "capacitat imaginativa". "Per a mi va ser una petita delícia dibuixar aquests personatges de fantasia perquè dona molta llibertat", va afegir tot esmentant detalls del seu procés creatiu, la seva aposta per continuar treballant a mà, allunyant-se de les pantalles. Per ell, això aporta "un valor humanístic" al resultat. Aquests contes, va concloure Àngel Burgas, comparteixen el fet de ser "històries de transformació" que li permeten abordar "reaccions primàries innates". Al final, però, tots ells serveixen "per salvar i sanar", com ho fa, també, "la cultura".

L'acte, que va aplegar un públic molt nodrit, es va tancar amb la lectura de dos fragments de la novel·la a càrrec de les actrius Carme Gifre i Glòria Cristina.