Surt a la llum la història de la colònia dels constructors del pantà

La història de l’embassament de Darnius i Boadella ha generat diversos treballs d’investigació, exposicions, batalles per la seva denominació i alguns capítols de crònica negra. Fins ara, però, s’havia escrit ben poc sobre la gent que va participar en la construcció de la presa i la resta d’instal·lacions de l’embassament empordanès. L’escriptor Joan Vergés Pineda (Espolla, 1947) acaba de publicar Mentre la Muga i l’Arnera ploraven. Crònica de l’obra del pantà. Un llibre que es presenta, aquest dissabte, a Darnius.

El treball parteix de l’experiència personal de l’autor, el qual va iniciar l’etapa professional de mestre, amb només dinou anys, a l’anomenada Colònia del Pantà, un grup de construccions que havien de ser efímeres i que van servir per a acollir els treballadors i les seves famílies mentre va durar l’obra. Encara avui, part d’aquelles edificacions continuen dempeus, gairebé enrunades, just darrere del mirador, en un punt que també s’anomena el Barri del Pantà i en el qual sobresurt el petit campanar d’una capella que, per a Joan Vergés, va ser l’escenari d’una part d’aquesta història. «En ella era on feia classe a la vintena de nenes i de nenes que vivien allà amb les seves famílies. També era el lloc de culte, on deia missa el capellà de Darnius, mossèn Lluís Guillaumes», explica sobre un treball que l’ha dut a parlar directament amb nombrosos protagonistes d’aquesta història. «Només m’ha faltat poder parlar amb la filla de Camilo Vega, el cap d’obra de l’empresa Ulloa SA, que és la que va executar tot el projecte. A ella l’havia tingut com a alumna. Mentre vaig exercir de mestre allà, entre 1966 i 1969, vaig fer molta vida a casa seva. Don Camilo era un fora de sèrie, provenia d’una plantació de Guinea Equatorial», recorda Vergés.

L’autor, com ha fet aquests darrers anys amb la dotzena llarga de llibres que ha publicat amb referents històrics de la comarca, ha buscat i rebuscat entre els arxius i les hemeroteques per a trobar dades que complementen el seu relat, fet en primera persona. «La història de com va evolucionar el projecte d’un embassament a l’Empordà fins a la construcció del de Darnius Boadella està molt ben explicada en la tesi doctoral de David Pavon Gran obra hidràulica i territori a les conques de la Muga i el Fluvià (1850-1980), editada en dos volums per l’Institut d’Estudis Empordanesos, però no hi havia publicació sobre qui va construir el pantà o com vivien a la seva colònia», afegeix.

L’origen de l’embassament té diverses teories que Joan Vergés analitza en els primers capítols del seu llibre. L’obra del pantà va començar el 14 de maig de 1959 i va entrar en servei el 1969, per a regar les explotacions agràries dels marges de la Muga i abastir d’aigua Figueres.

Joan Vergés detalla la vida d’aquella gent que va participar en la seva construcció, entre la qual hi havia una cinquantena de presos provinents de diversos penals d’arreu de l’estat i que estaven vigilats per un destacament de la Guàrdia Civil.

Les anades setmanals a Figueres per a fer les compres, l’evolució de les activitats quotidianes i la repercussió de l’obra en el territori es combinen amb els records dels testimonis que aporten valor al relat. No hi falten detalls escabrosos, com les del greu accident que ocorregué el 22 de febrer de 1965, en uns treballs de canalització propers a Pont de Molins i en el qual van perdre la vida tres persones a causa d’un esllavissament de terres.

Tampoc hi falta l’esment a l’episodi d’un presumpte robatori d’explosius ni la crònica de la inauguració a distància del «pantano», per televisió, per part del dictador Franco, el 3 de juny de 1969.