Inés Macpherson trenca els relats imposats entorn de la dona a "Els fils del mar"

L’editor de Spècula, Jordi Casals, admetia desconèixer si Els fils del mar, la primera novel·la d’Inés Macpherson, emmarcada en el gènere fantàstic, serà un best-seller, però allò que tenia clar, i el va empènyer a publicar-lo, era "que quedarà" per la seva força, per les nombroses lectures al·legòriques, però, sobretot, perquè "aquesta veu tan personal ha estat capaç d’escriure sobre coses molt dures amb un llenguatge poètic". Els fils del mar, presentat la setmana passada a la biblioteca de Figueres, és la immersió a un món on les dones teixeixen fils entre elles i es neguen a viure tancades rere prohibicions i supersticions.

La novel·la, quasi exclusivament protagonitzada per dones que "viuen silenciades, sotmeses i que han de lluitar per no sentir-se culpables de ser com són", com va descriure Maria Mercè Cuartiella, arranca amb el retorn de la Janira a un poble en ruïnes on s’intueix ha passat quelcom greu. El fet de tornar a un lloc "és una manera de despertar la memòria", confirmà l’autora. També esdevé una advertència al lector, que anirà rebent informació subtilment dosificada, que la novel·la es desenvoluparà en dos plans temporals: en el present i en el record.

Durant la presentació, Inés Macpherson va evocar el germen d’Els fils del mar: uns contes protagonitzats per dones on "la relació amb la natura, sobretot amb el mar, i l’animalitat tenien una presència", un terreny que, segons ella, encara cal explorar, "l’acceptació de totes les nostres capes i formes" i no només a escala literària. Es tractava "de treballar amb personatges femenins que exploressin la possibilitat de ser allò que no encaixa". I el cert és que les dones imaginades per Macpherson s’allunyen de la imatge prototípica de dona, sense deixar de ser-ho. L’autora, que va admetre haver gaudit molt amb tot el procés d’elaboració de la història, va confessar que amb Els fils del mar ha volgut trencar amb la persistència del relat imposat que ens remet al nostre, de món, a aquell "patriarcat sostingut amb tota mena de silencis de persones, tant homes com dones, que accepten normes que ja els van bé".

Així, Macpherson fa créixer les seves històries, on bateguen l’essència de la mitologia i les llegendes catalanes i del cap de Creus, en un paisatge familiar tot i que "deformat, no tant com a paisatge sinó com a representació". Un món, com va detallar Cuartiella, "molt semblant al nostre amb una realitat convincent", però on les dones resten sotmeses a "la negació del desig" i a unes prohibicions brutals com apropar-se a la mar, aquí vista com una amenaça, "allò que no controlem". "El mar sent, escolta, té totes les memòries dins, pot donar vida, com les dones, si se’ns respecta", confirmà l’autora qui a la novel·la juga amb la idea de mostrar la mar com una cosa que "no pot ser trepitjada per les dones, però sí desitjada" representant "totes les possibilitats".