El Far d'Empordà

La relació del Far d’Empordà amb l’aigua es testimonia en un llibre

El volum el presenten divendres al Molí de la Torre amb l’historiador Pere Gifre, responsable del pròleg

Estany de l’Oliva, el gener del 2020.

Estany de l’Oliva, el gener del 2020. / Rosa Maria Moret

Cristina Vilà Bartis

Cristina Vilà Bartis

Al llarg dels segles, els veïns del Far d’Empordà han mantingut una estreta relació amb l’aigua. Aquesta és font de vida, sens dubte, però avui, aquell ancestral paisatge ple de molins fariners, estanys i pous s’ha transformat radicalment, tant que, en molts casos, ja no en resta res. Rosa Maria Moret i Norma Pérez han unit esforços per indagar en la memòria del poble i la seva relació amb l’aigua durant els darrers cent anys, tot posant de manifest els reptes del moment actual en ple canvi climàtic i uns recursos hídrics minvats. El resultat és el llibre El Far d’Empordà. El patrimoni de l’aigua (Editorial Gavarres), que presenten les autores aquest divendres a les 7 de la tarda al Molí de la Torre acompanyades de l’historiador Pere Gifre qui també s’ha encarregat d’escriure’n el pròleg.

El llibre inclou un munt de fotografies, algunes són històriques, altres més recents, però evidencien els canvis en el paisatge.

Un dels punts forts d’aquest llibre, «del poble i pel poble», és l’intens treball de camp realitzat entorn dels antics molins fariners –de la Torre, d’en Grau, de Baix i del Pi– i la recollida de testimonis de descendents dels darrers moliners. A més, es ressegueix tota la xarxa hidrogràfica que travessava el terme municipal i que «dibuixava un paisatge ple de matisos cromàtics»: des dels recs, les basses, les fonts, també anomenades «ullals» en aquests pobles de la plana, els estanys, els rentadors –tant l’actual, que és centenari, com el passat que es trobava rere el poble en el rec d’en Roca que portava molta aigua– fins als pous de les cases particulars que, com comenta Moret, «són molt profunds, de centenars de metres», la qual cosa venia condicionada per la ubicació en alçada del mateix municipi. També s’inclou tots els punts de distribució de l’aigua amb l’arribada a les cases i el clavegueram.

La relació del Far d’Empordà amb l’aigua es testimonia en un llibre | ARXIU FAMILIAR BOSCH PARADA

En primer terme, el pou del camp de la nòria i, al fons, el Molí de la Torre, on es farà la presentació. / Rosa Maria Moret

Voluntat didàctica

Les autores han anat indagant també en totes les fonts disponibles, entre elles l’arxiu de la revista Farus, que s’edita des dels anys 70 al poble, o les mateixes actes de l’Ajuntament. El llibre, que inclou informació sobre la flora i la fauna, segueix el rastre d’un altre anteriorment escrit per la mateixa Rosa Maria Moret, i editat també per Gavarres, sobre l’escola del poble. «És un altre capítol de la nostra història, en aquest cas, el patrimoni de l’aigua», explica la coautora qui descarta que aquest sigui un llibre «de doctorat». Tot al contrari, ja que l’han fet amb una voluntat «didàctica» i s’ha escrit amb un estil àgil i entenedor: «Recull la memòria popular i oral que ens ha arribat fins als nostres dies de tot aquest ric patrimoni que hi havia i del que ara ja no queda res». L’únic moment en què es recupera, que retorna, afirma Moret, «és un dia de pluja amb la revinguda del Manol». De fet, sense això, és quasi impossible copsar «on era el rec del Molí, els estanys...».

La relació del Far d’Empordà amb l’aigua es testimonia en un llibre | ROSA MARIA MORET

El Molí d’en Grau, en una fotografia dels anys cinquanta. / Arxiu familiar Bosch Parada

Aquesta situació és, segons Rosa Maria Moret, fruit de diversos factors. Per una banda, «la sequera» i el canvi climàtic. Per altra, «l’aprofitament actual de les aigües» quan es reguen moltes hectàrees de blat de moro, una situació ben diferent de la d’abans en què els veïns només tenien horts, regaven «el tros» i els conreus eren, bàsicament, vinya i olivera, que avui també han desaparegut dins el terme municipal. En aquest sentit, les autores han documentat les sínies que hi havia en els horts, com passava a Vilabertran, i de les quals ara només en resten vestigis.

L’acció de l’home també ha transformat aquest paisatge proper. Així, en el llibre es documenten tots els estanys que existien al Far, entre aquests, el de l’Oliva, dins el veïnat amb el mateix nom, que tenia aigua tot l’any. Als anys vint, però, «aprofitant que hi havia molta sequera, a l’estiu es van agrupar els veïns i van decidir drenar-lo per evitar infeccions i malalties», talment com va passar amb l’estany de Castelló. «Eren accions contundents que manipulaven el cabal natural de l’aigua», comenta Moret qui afegeix que ara, quan plou, torna a haver-hi aigua «perquè és el lloc que li pertoca». També la construcció de noves carreteres i vials, amb l’extracció de terra del Manol, va modificar el curs d’aquests recs on, fins als anys setanta, era molt comú pescar anguiles. Ara tot això ja només forma part de la memòria dels que ho visqueren.

Les autores: Un tàndem ben compenetrat

Norma Pérez i Rosa M. Moret. | EMPORDÀ

Norma Pérez i Rosa M. Moret. / Emporda.info

El llibre és fruit del tàndem entre la mestra i llicenciada en Ciències de l’Educació, Rosa Maria Moret i la llicenciada en Ciències Geològiques, Norma Pérez. Ambdues han escrit nombrosos articles a publicacions de caràcter històric, de divulgació així com científic i tècnic. També a capçaleres més properes, d'escala local, com la revista Farus del Far.