David Pujol reivindica Salvador Dalí en una faula “humana i vitalista”

El pintor català Salvador Dalí hauria estat un client assidu d’elBulli? El cineasta David Pujol està convençut que sí. De fet, aquest pensament va ser l’espurna i el punt de partida de la pel·lícula de ficció ‘Esperant Dalí’ que Pujol estrena al Festival de cinema de Màlaga a la Secció Prèmiere fora de concurs. La cinta se situa als anys 70 a Cadaqués, on el propietari del restaurant ‘Le surreal’ viu obsessionat en rebre la visita del pintor català. En declaracions a l’ACN, Pujol explica que el film reivindica Dalí i és “una faula molt humana i vitalista, una comèdia entranyable amb una història d’amor i de superació”. Formen part de l’elenc del film Jose García, Ivan Massagué, Clara Ponsot, i Pol López.

‘Esperant Dalí’ se situa a l’any 1974. Fernando i Alberto han de fugir fins a Cadaqués, on treballaran al restaurant ‘El surreal’. El Jules, l'excèntric propietari del local, viu obsessionat amb la idea que Dalí visiti al restaurant. El Fernando, cuiner amb un enorme talent, l’ajudarà per intentar aconseguir el seu objectiu.

Pujol explica que la idea del film va néixer després que fes la sèrie documental amb Ferran Adrià ‘elBulli historia de un sueño’, que es pot veure a Prime. Quan va acabar la sèrie, la Fundació Gala – Salvador Dalí va contactar amb ell per fer una trilogia sobre la vida del pintor català. “La intensitat amb les que vaig fer la sèrie d’Adrià i la de Dalí va fer que em plantegés un dia, mirant la carretera de Roses a Cadaqués, que a Dalí li hauria agradat molt descobrir elBulli”. Segons Pujol, el pintor surrealista “sabia detectar allò que era autèntic i era un gran aficionat a la gastronomia”.

“Dalí era veí d’elBulli i vaig pensar que hauria estat una trobada fantàstica i hauria estat un client assidu”. Aquesta, apunta, és l’espurna i el punt de partida de la pel·lícula per crear "una faula”.

El director explica que Dalí apareix al film com un àngel: “És un personatge que està present a la vida dels personatges i tots l’estant esperant perquè volen aconseguir que Dalí visiti el seu restaurant”. Pujol desgrana que el propietari d’‘El surreal’ és “un boig meravellós, el Jules, que està inspirat en Juli Soler i que viu obsessionat per la idea de rebre a Dalí”. Per cridar l’atenció de l’artista, afegeix, el propietari transforma aquell local en un univers molt dalinià. En aquest context, arriben al restaurant dos nois, un dels quals té un gran talent pel món de la cuina i que “no s’ha trobat a si mateix”.

Pujol defineix la cinta com “una faula molt humana, vitalista, una comèdia entranyable amb una història d’amor i de superació, amb lluites i decepcions”. Al cineasta li agraden pel·lícules com ‘El cartero de Pablo Neruda’ o ‘La vida es bella’, perquè “són films que t’expliquen alguna cosa i et fan somiar”. Ha volgut fer el mateix amb ‘Esperant Dalí’.

Reivindicació de Dalí

Amb aquest llargmetratge, Pujol també reivindica la figura de Dalí. “La vida del pintor va tenir alts i baixos com les de tothom i ell tenia una personalitat molt peculiar, però hi ha una herència clara artística i de pensament”. Defensa que Dalí “va tenir molt clar que estava condemnat a ser víctima del seu propi art i s’hi va entregar plenament i ens va deixar una obra ingent i espectacular i un pensament filosòfic a nivell artístic molt important”.

Repartiment

Formen part de l’elenc del film, rodat sobretot en castellà, Jose García, Ivan Massagué, Clara Ponsot, Nicolas Cazale, Pol López, Paco Tous, Alberto Lozano i Jose Ángel Ejido, juntament a la participació de Vicky Peña en el paper de Gala. La pel·lícula serà doblada al català.

Pujol recorda que quan li van fer la prova de vestuari i maquillatge a Peña per fer de Gala, l’actriu va entrar al plató i tothom es va quedar mut. “Hi va haver un silenci espectacular”. Considera que Gala representa al film un impediment per arribar a Dalí. “Gala gestionava l’entorn del pintor i molta gent se li acostava i ella sabia gestionar-ho molt bé”.

Cadaqués

Pujol ha nodrit la pel·lícula amb moltes anècdotes de Cadaqués de l’època dels anys 60 i 70. En aquest context, considera que “Cadaqués encara no s'havia utilitzat com a decorat per a una pel·lícula amb la força que es mereixia”. Apunta que van pensar que “tenien tots els ingredients per recordar al món que Cadaqués era un indret on hi havia confluït molta gent” amb intel·lectuals, la gauche divine...