Frankenstein obre la veda del cicle de literatura universal d'Atenea

La criatura creada per Mary Shelley, Frankenstein, l’any 1816 a Villa Diodati no tan sols va obsessionar a la seva autora sinó que aquesta ha arribat ben viva als nostres dies perquè segueix pervivint aquella «eterna pretensió humana d’igualar-nos als déus» malgrat «el fracàs titànic que això comporta». Un dels hereus més reeixits va ser el cineasta Ridley Scott al film Blade Runner (1982), «una de les millors actualitzacions del mite de Prometeu i del monstre romàntic», com assegurà divendres passat, als antics jutjats de Figueres, el professor i doctor en literatura, Daniel Genís, durant la jornada inicial del cicle de literatura universal d’Atenea dedicada enguany a la ciència-ficció i que segueix aquest divendres a dos quarts de vuit del vespre amb una xerrada sobre Richard Matheson del professor i escriptor Jordi Casals.

Daniel Genís va proposar als assistents un complet i detallat viatge des dels orígens, aquell context històric que va propiciar el naixement d’un llibre com Frankenstein considerat pels experts com «la primera novel·la de ciència ficció». «No té un ritme vertiginós i el mite és tan enorme que potser l’original no està a l’altura de les perspectives», explicà Genís per a qui, però, «en el pitjor dels casos, és una molt bona mala novel·la, estupendíssima». L’especialista, fundador i coordinador del principal portal de ciència-ficció del país, El Biblionauta, va guiar els assistents per aquell món de finals del segle XVIII i el pas difús entre els moviments de la Il·lustració i el Romanticisme endinsant-se en el procés de creació i edició del llibre de Shelley. També va evocar l’altre mite d’aquell temps, nascut a la mateixa Villa Diodati, el del vampir.