De l’Empordà a la gala dels Gaudí i els Goya

La pandèmia i l’aturada global va afectar molts sectors, entre ells el món de l’espectacle i, de retruc, tot el que l’embolcalla com la moda i l’estilisme. La dissenyadora de joies Roser Martínez ho va viure de ple, ja que, d’un dia per altre, va deixar de rebre encàrrecs d’actrius i es va enfocar en altres àmbits. Fins ara, quan hi ha tornat i amb molta força, ja que les seves creacions, imaginades des del taller que té a Vilacolum, s’han pogut veure tant a la gala dels premis Gaudí, de la mà de l’actriu Mariona Ribas, com als Goya lluint-les l’actriu i guionista Sofia Squittieri. «He tornat per la porta gran», admet Martínez il·lusionada.

La dissenyadora empordanesa defensa el lema «Quan l’art fa l’amor al cos». Així, totes les seves creacions destil·len personalitat i energia. En el cas de les arracades imaginades per a Mariona Ribas, i batejades amb el suggeridor nom de Llàgrimes d’Afrodita, van néixer partint de la decisió de l’actriu de portar un vestit fet a mida seguint l’estil dels anys 50. «Veient la força del conjunt vaig pensar que calia dissenyar alguna cosa que li aportés un punt de dolçor», comenta Martínez. Així, va imaginar unes arracades molt llargues, que quasi li tocaven les espatlles, elaborades a partir de quars rosa, «la pedra de l’amor», una «llum i bellesa», aquella «dolçor» anhelada i aconseguida a través de les diferents tonalitats de rosa. Quan la dissenyadora les va tenir acabades, va veure en elles una mena de llàgrima positiva i va fer-ne el símil amb la deessa de la bellesa, Afrodita. És tal l’embruix que li ha despertat que Roser Martínez admet que desenvoluparà més la sèrie en el seu catàleg, tot i que decantant-se per altres tons.

«Totes les peces que hi ha en aquests actes són alta joieria i molt poca gent s'atreveix amb joieria creativa i materials alternatius»

L’altra creació glamurosa la va lluir l’actriu, guionista i productora Sofia Squittieri a la gala dels Goya, celebrada recentment a Sevilla. En aquest cas, l’encàrrec contenia un punt més de risc perquè havia de crear unes peces que Squittieri havia de lluir amb dos vestits diferents: un per la gala i l’altre per la festa privada posterior. «Quan complemento l’estilisme, no tinc tanta llibertat, m’haig de guiar pel vestit, l’escot, el color, el pentinat», confessa, quelcom molt diferent quan és un encàrrec molt més personal on «la que mana és la joia». Així, en les peces de Squittieri «el repte era simplificar-ho tot» perquè calia fer un canvi de vestuari ràpid i, a més, crear-ho amb un marge breu, de pocs dies. D’aquesta manera, Martínez va imaginar un conjunt partint d’un disseny que ja tenia: l’anell Serpentine, que s’enrosca en tot el dit, i del que l’actriu se’n va enamorar en un to rosa. Aquest va ser el punt de partida per fer la resta: unes arracades molt voluminoses i vistoses, un mix entre Llàgrimes d’Afrodita i Serpentine, en conjunt amb un braçalet, ambdós d’un estil delicat i fi. «Aquests encàrrecs són molt importants, compensen molt, és una xarxa que ajuda a fer un pas més», reflexiona Martínez. De fet, les seves joies van rebre molts comentaris als Goya: «Totes les peces que hi ha en aquests actes són alta joieria i molt poca gent s’atreveix amb joieria creativa i materials alternatius. Per a Sofia, també va ser atrevit perquè tots els vestits eren alta costura mentre que les meves peces eren artístiques».

També ho són les que es poden admirar, i comprar, a la botiga del Museu d’Art de Girona. Roser Martínez ja havia participat en aquest museu amb una peça en una exposició dedicada a Guinovart. De fet, va ser Maria Guinovart, la filla de l’artista, que es va fixar en ella arran d’una sèrie de collarets que havia creat inspirant-se en l’obra del pintor. D’aquí va sorgir l’oportunitat d’exhibir joies, que s’inspiren en la natura i destil·len poesia, a la venda en el museu.