Atenea supera el llindar del miler d’actes programats

L’agrupació cultural Atenea de Figueres va néixer l’any 1928 impulsada per Josep Puig Pujades, Joaquim Moner, Alexandre Deulofeu i el notari Salvador Dalí. La guerra civil va estroncar l’activitat fins que el 1983 l’entitat va renéixer amb el mateix esperit sota la direcció de l’historiador Alfons Romero, més tard el filòleg Jordi Pla i l’etapa més àmplia, del 2002 fins ara, la filòloga Anna Maria Velaz. En aquesta segona fase, Atenea ha organitzat 1.120 actes culturals, una xifra gens menyspreable que ara, els seus promotors, volen condensar en un llibre que ja ha entrat a impremta i que es presentarà un dia entre setmana d’aquest mes de gener.

Anna Maria Velaz recorda que al tombant de segle ja es va editar un altre llibre testimoniant, aleshores, els cinc-cents actes que Atenea havia tirat endavant fins al moment. El volum, que incloïa les caricatures que feia l’artista Jordi Ametlla, assidu espectador, a tots els conferenciants, va ser repartit entre els socis. Va ser la mateixa Velaz qui es va prendre la paciència d’anar comptant un per un tots els actes organitzats des de l’any 2000. La sorpresa grata va arribar-li en adonar-se «que ja passàvem del miler» i van decidir deixar-ne constància en un altre llibre que els socis actuals, que són cap a un centenar, podran recollir gratuïtament. «Aquest llibre serveix com a constatació del que es fa, perquè quedi per la posteritat d’alguna manera», reconeix Velaz qui assegura que tenen interès d’anar ampliant la base de socis, que abonen vint euros l’any i als qui qualifica «de col·laboradors o protectors».

Atenea «és una entitat molt dinàmica» que organitza com a mínim un acte a la setmana, siguin conferències i presentacions de llibres que reflexionen «sobre el passat i el present i tenen visió de futur». Tampoc obliden algunes efemèrides com els aniversaris de la mort de Maria Àngels Anglada i Ernest Lluch o el cicle dedicat a la literatura universal, «totalment consolidat». Una de les cites més emblemàtiques és, sens dubte, el cicle anual Aula Oberta que enguany celebra, justament, els quaranta anys i es dedica a la memòria històrica, una temàtica que, explica Velaz, ja havien abordat anteriorment, però des del punt de vista dels exilis.

Aquesta edició, que va del 20 de gener al 10 de febrer, l’obre l’historiador figuerenc i director del Museu de l’Exili de la Jonquera, Enric Pujol, que parlarà de Memòria, història i oblits. El divendres següent, dia 27, els visita l’escriptor i exdirector del Memorial Democràtic Vicenç Villatoro parlant del perquè es fan polítiques de memòria. El dia 3, Gemma Domènech, directora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, dissertarà sobre les figueres femenines i, finalment, el dia 10 es farà una taula rodona amb professors d’instituts figuerencs que han abordat i aprofundit en el tema. Es tracta de Toni Garcia, Víctor-Martí Alvarez i Carles Pellejero.

El primer acte amb el qual Atenea obre el nou any és la presentació d’El malaventurat senyor Clauss, la reconstrucció lliure de la història d’un espia alemany amb la qual Marta Pasqual va quedar finalista al premi Just Casero 2020, guardó que, just el 2022 es va endur. L’acte es fa divendres a les 19.30 hores als antics jutjats amb la presència de l’autora i Francesc Montero.