Àngels Bassas i Salvador Macip escriuen un thriller psicològic, intens i passional

Què som capaços de fer per una obsessió? Aquest és el dilema que planteja Doble vida (Columna), el nou repte literari d’alta intensitat enfilat per l’escriptora i actriu figuerenca Àngels Bassas amb complicitat absoluta amb el també escriptor i científic Salvador Macip. Tres anys de treball, de reunions i converses han calgut per arribar a un consens perquè aquest «trencaclosques» en forma de thriller psicològic i amb un «final shakespearià», molt elogiat pels lectors, encaixés a la perfecció.

«Volíem fer un llibre cap i cua, un dos per un», reconegué Àngels Bassas fa uns dies durant la presentació a la biblioteca de Figueres. La també escriptora Núria Esponellà, de qui es va acompanyar durant la vetllada, va incidir en l’originalitat i «versatilitat» de la proposta que convida el lector a començar per una banda o una altra o a anar a alternant, amb completa llibertat, les dues versions d’un mateix fet, cadascuna d’elles escrita per un dels autors. «És un exercici d’escriptura fascinant», admeté. La història parteix del retrobament de la Sílvia i en Robert, al cap de vint anys d’haver conclòs els estudis de Medicina. Entre ells reneix com una flamarada aquella atracció que ja sentien aleshores. Aquest serà l’inici d’una relació amorosa i secreta que els anirà absorbint a poc a poc i que transformarà els personatges. A la Sílvia, se la presenta «com una dona que se sent sola, que té cura en solitari del seu fill amb un trastorn de l’espectre autista, una dona que té la necessitat de sentir-se desitjada i estimada». Per l’altra banda, en Robert és un home que, inicialment, sembla controlar-ho tot, però que aquesta relació el conduirà per viaranys que el faran vulnerable.

Àngels Bassas va explicar que la seva voluntat a l’hora de construir el «complex» personatge de la Sílvia era «fer una antiheroïna, una dona feble, que s’ha d’enfortir, una dona que passats els 40 anys es pot enamorar apassionadament». L’autora, que no va poder amagar com n’era d’especial per a ella la presentació a Figueres, va confessar-se una dona «molt apassionada amb una escriptura sensorial», mentre que de Salvador Macip, qui no va poder participar en la presentació, va destacar-ne l’estil «més quirúrgic». Malgrat tot, això no ha estat impediment per edificar aquest viatge introspectiu per la ment dels dos personatges. Un dels punts forts de la novel·la és, segons Esponellà, «la intensitat i l’ús del llenguatge». «No hi ha cap frase típica, té singularitat», afirmà. «M’agrada escriure bé, soc molt exigent amb mi mateixa, perquè crec que els escriptors som els que mantenim viva la llengua», confirmà Bassas tot afegint que, per a ella, és important «escriure del que pensem i no diem, d’aquella mar de fons».

També d’aquelles realitats silenciades, com és el cas de les famílies que tenen fills amb autisme i que la va obligar a fer «una immersió en el tema». En aquest sentit, es va destacar, com un dels altres temes del llibre, «l’amor cap al fill». L’autora va assegurar, a més, que està rebent molts missatges agraint aquesta visualització pública. A la novel·la, que conté uns quants diàlegs «molt pujats de to» i que durant la presentació se’n van fer un tast de la mà de la mateixa creadora, també apareixen altres personatges com una veïna, «una desconeguda que a poc a poc va deixant de ser-ho, una amistat que esdevé una peça cabdal» i que representa la sororitat entre dones.