Els pescadors i els peixos de Cadaqués visiten Roma

Un fotògraf francosicilià és amic d’un pescador de Cadaqués. Per correu, li fa una proposta: fer un reportatge fotogràfic sobre els pescadors de Cadaqués. El resultat és un projecte que ha acabat en un estand a la Fira Internacional d’Art Modern i Contemporani - Arte in Nuvola a Roma, amb la Galeria Noema, i que es pot veure també en una exposició a la mateixa galeria des de la setmana passada fins al 20 de gener. Alhora, se n’imprimirà una edició de quaderns fotogràfics en cent exemplars.

En el correu que De Francisci va enviar a Moisès Tibau (el seu amic pescador) fent-li la proposta, explica que hi ha «mil raons» del «perquè» fer aquest projecte, i n’enumera diverses: «la increïble i atemporal paradoxa entre els pocs vaixells pesquers de Cadaqués i els grans ports pesquers amb tots els grans vaixells d’arrossegament», o la «increïble llum i la fortalesa de Dalí i Gala» que li suggereixen Portlligat.

Al cap d’uns dies de rebre el correu, Tibau li respon «els pescadors estan d’acord!». Als pescadors els ha fet una entrevista amb el «qüestionari Proust», ja que de Francisci s’imagina ben diferents les respostes de la gent que viu a l’aigua de tota la vida: «el mar és un punt de reflexió» i passar dies amb ells per captar instants del seu dia a dia. La veu dels pescadors també és present en la mostra: «Eduard capta amb màgia la nostra pesca diària, metòdic amb el format, la llum, la composició i la nuesa del peix, és el notari visual del nostre mare nostrum cadaquesenc». Perquè una altra part de les fotografies són els peixos que pesquen, en blanc i negre, sobre un plat. De Portlligat, el fotògraf no s’ha fixat només en els pescadors: també l’han seduït les portes de la Casa Dalí, on els pescadors de Cadaqués eixugaven, any rere any, els pinzells plens de pintura.

Destaca la manera com ha decidit retratar els peixos: damunt d’un plat, «per tenir la correspondència de la mida» i d’una taula de fusta, on els pescadors netegen i preparen el peix, que per a ell és «un excel·lent suport visual, de vegades sec, de vegades humit». I sobre el perquè fer servir el blanc i negre, comenta que «en color és bonic, però massa real, el peix es percep com un peix mort». En canvi, el blanc i negre li permet que els peixos siguin «com una estàtua». I de l’excentricitat surrealista de la Casa Dalí, es fixa en la relació que els antecessors dels actuals pescadors van establir amb el pintor de la qual les portes són testimoni. El fet local, quotidià i senzill del mar del cap de Creus esdevé així una obra d’art exposada en una galeria internacional.