Antònia Gimbernat va estudiar per mestra i va treballar trenta-dos anys a la biblioteca de Salt tenint cura de la part infantil i la col·lecció local. Va ser allà on li va néixer l’interès per l’estudi de la història més propera. També investigant sobre la genealogia de la seva família. Així que, al jubilar-se i tornar al seu poble, Cabanes, va emprendre una creuada personal: fer aflorar les petjades de la història cabanenca. Si inicialment no era molt optimista davant el què podria trobar, els resultats l’han contradit i, fins i tot, ha obert un blog. L’any passat va publicar Cabanes. Casals amb història, amb informació de diferents cases del poble i les seves famílies, i ara, un any més tard, surt a la llum Aquy se trubarà..., les memòries inèdites d’un pagès que va viure al poble al segle XIX, Pere Serra i Prim (1820-1889).

El llibre, que presenta aquest divendres a la sala El Sindicat de Cabanes acompanyada de Dolors Padrós, condensa la transcripció de la informació continguda en dues llibretes: una amalgama del dia a dia de Pere Serra amb notícies que li arribaven a través de la premsa de l’època sobre conflictes a Europa o, fins i tot, un setge a Sebastopol, a Crimea. El punt més interessant, tal i com destaca Gimbernat, és el testimoni que aporta de les guerres carlines i com aquestes van afectar a Cabanes i l’entorn. «Són detalls que no apareixen enlloc perquè podem tenir dades del que va succeir a Barcelona, però difícilment a pobles com Cabanes, Lladó, Pont de Molins o Castelló», diu recordant que pels pobles es movien escamots i que els veïns «tenien la guerra a casa».

Que aquests papers es preservessin i arribessin a les mans de Gimbernat l’any 2014 -va ser la rebesneta, amiga seva, qui els custodiava a casa- és gràcies a la família. «És una cosa curiosa que després de cinc o sis generacions encara es conservi», explica. Tot i el pas del temps, l’estat de conservació és bo, malgrat que algunes pàgines presenten cert deteriorament que dificulten la lectura. Tot i això, mentre Gimbernat hi treballava, la rebesneta va dipositar les llibretes a l’Arxiu Comarcal i així van ser digitalitzades, quelcom que li va facilitar l’estudi «sense patir» per la seva integritat.

La investigadora, que ha inclòs en el llibre una biografia sobre el personatge ubicant-lo en el temps i l’entorn històric, creu que Pere Serra i Prim va començar a escriure molt jove, als 18 anys, «motivat, segurament, per la guerra i perquè va ser allistat per participar a les milícies nacionals per lluitar contra els carlins». «Impressionat per aquest fet, havent d’actuar com a soldat i veient el què passava al poble, es va animar a escriure potser perquè, tot allò que vivia, els fills i nets ho sabessin», suggereix Gimbernat. Als 25 anys, Pere Serra es va fer càrrec de la casa -es creu vivia a la plaça del poble-, es va casar i va seguir escrivint però incloent dades més familiars: naixements, casaments i morts, reformes a la casa, compres fins a la relació de collites de raïm i olives, amb anyades bones i dolentes ja fos per la tramuntana, la humitat o la fil·loxera.

«Una persona molt curiosa»

Pere Serra també immortalitza detalls del poble i moments importants que va viure com ara la construcció de l’església, temple que es va beneir el mateix any que ell va néixer i que va seguir construint-se al llarg dels anys següents. No hi falten els problemes que patien amb un capellà, també la puja d’algun impost. «Jo crec que ell era una persona molt especial i, sobretot, amb molta curiositat i amb interès perquè no s’oblidessin aquestes coses». Antònia Gimbernat constata que ja hi havia gent que escrivia sobre la seva vida als segles XVII i XVIII, però també admet que la majoria de la població no sabia ni llegir ni escriure. «Pensar en les feines pesades que tenien i arribar a casa i encara agafar una espelma per posar-se a escriure, es necessitaven ganes», reconeix la investigadora qui remarca l’esforç i capacitat de síntesi que tenia Serra per entendre, resumir i plasmar les notícies que llegia a la premsa del seu temps. «M’ha sorprès com explica els fets a la seva manera però interpreta exactament el que ara veuràs en un article d’un historiador actual», conclou Gimbernat qui confessa haver-se sentit privilegiada d’haver pogut transcriure i conèixer aquestes memòries.

La presentació s’inclou dins la 29a festa d’homenatge a la vellesa

La presentació d’aquesta llibreta de memòries, Aquy se trubarà..., aquest divendres a les 19.30 hores, enceta els actes de la 29a festa d’homenatge a la vellesa que es fa a Cabanes. La celebració segueix tot el cap de setmana. Dissabte, a les 6 de la tarda, a la Sala de Ball, està previst un concert de música de cinema a càrrec de Maria Geli, al violoncel, Carles Coll, al piano i la soprano Clara Valero i la rapsoda M. Rosa Oliveras.

L’endemà s’ha programat un dinar de germanor, també a la Sala de Ball. Per a tots els jubilats empadronats, l’àpat és gratuït mentre que per la resta d’adults costa 15 euros i els menors, fins a 10 anys, 9 euros. Una hora abans del dinar, a la 1 del migdia, es farà una fotografia de grup davant l’església. Tot seguit, hi haurà missa i, després del dinar, l’actuació de la Betty Orquestra.