Goya va crear els seus famosos Caprichos a finals del segle XVIII. Aquestes obres volien ser un mirall d’un món canviant, però també un reflex de la mateixa existència turmentada de l’artista. Un d’ells, El sueño de la razón produce monstruos, va servir a Joan Carner, coordinador cultural dels Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres, per donar la benvinguda als dinou creadors que ens vam donar cita aquest dilluns passat a la tarda, vetlla de Tots Sants, en aquest escenari monumental d’aspecte tenebrós quan el sol es pon. Veníem amb la intenció de compartir un espai comú just la nit en què la fina línia que separa aquest món i el que desconeixem es toquen. Durant aquest interludi, doncs, la idea era atrapar ànimes errants, espectres en pena i monstres ficticis, o no tant, entre les línies d’uns quants fulls mecanografiats.
Va ser el general Álvarez de Castro, mort al castell l'any 1810, enterrat al cementiri civil de la ciutat, però, més tard, traslladat a la capella del monument, avui desapareguda, qui va publicar aquest inquietant ban durant el Setge de Girona: "Se impondrá pena de vida, ejecutada inmediatamente, a cualquier persona sin distinción de calidad ni condición, que hablara de capitular o rendirse". Amb aquesta alerta pertorbadora planant sobre els nostres caps i amb la veu de l'actriu Olga Cercós narrant fragments d'alguns relats, com la llegenda d'El Campaner borratxo o del poema L'ànima en pena escrit per Anicet de Pagès el 1897, encara ressonant dins nostre, vam tancar-nos i capbussar-nos junts en la foscor tenebrosa de la nit. Va ser un viatge intens on no van faltar algunes incursions dins la fosca de la nit. Al pas de les hores, però, alguns dels tripulants van anar desertant pel cansament acumulat de la jornada fins a quedar-ne sis que van resistir valerosament, fent valdre l'esperit romàntic de la proposta i decidits coratjosament a veure sortir el sol. Durant aquelles hores, la creació va florir amb intensitat, esperonada per l'ambient de complicitat entre els participants, els crits de l'Agus, el monstre que flanquejava l'accés a la sala i que reviscolava quan menys t'ho esperaves, i alimentada per bones dosis d'un cafè negre acabat de fer i capaç de reviure a un mort. Els resultats d'aquesta primera edició del Figueres de por ara es deixaran reposar unes setmanes, però s'espera vegin la llum a mitjà termini en una publicació. Uns relats que nodriran de saba nova el ric imaginari de llegendes, històries de por, terror psicològic o esperits i espectres empordanesos que des del segle XVIII i fins al dia d'avui no ha deixat de créixer. Un llegat sensacional massa poc conegut i que reclama, des de la ultratomba, renéixer per expulsar-nos de la somorta calma diària.
