Viu la Ruta de l'Art amb passió. Aquesta és com un fill més que ha vist néixer, créixer amb valentia i gaudir de l'efervescència d'una adolescència esplèndida. Actualment, la Ruta de l'Art és un esdeveniment cultural de primer nivell, un aparador que atrau artistes i públic d'arreu. Queden pocs dies pel tret de sortida de la Ruta i Anna M. Constanseu va perfilant fins el darrer detall.

Quinze anys celebrant la Ruta de l’Art. Podia imaginar-s’ho quan va començar-la?

No, comences com una experiència i la cosa es va fent gran. Ara ja roda sola.

Segurament, però, hi ha molt esforç rere cada edició.

Molt, molt. Se’m diu comissària, però soc organitzadora i curranta. Tot i que quan es fan les coses a gust, no pesen. És una cosa que he creat i ha d’anar creixent.

També genera il·lusió. Molta gent s’apunta com a voluntari.

És clar, és normal. Especialment la gent jove. Jo tinc nenes que venen a classe amb mi que van començar quan tenien quatre anys i ja van a la Universitat i, els divendres s’escapen a Empuriabrava per venir a classes, encara. Genera il·lusió. Per això està molt bé estimular al jovent com jo faig. Molts m’han dit que dono massa suport a la gent jove, però si són el nostre futur. I si no troben plataformes com aquestes, on van?

La Ruta permet visitar espais públics, però també privats.

Està molt bé. Malgrat que els particulars tenen una despesa de llum i unes molèsties, ho fan a gust. Mai no he trobat ningú que em digués sí un any i al següent que no.

Hi ha algun espai que encara no s’hi ha sumat i que li agradaria que ho fes?

Hi ha gent que encara no ho veu clar. El que no podem fer és obrir molt, que la gent haguessin de sortir del poble perquè això faria que es dispersessin. Va bé tenir una rotació i que es conclogui en el Mercat d’Art (Sala Municipal) i que vegin el que ofereixen els artistes.

Què hi poden trobar?

Litografies o originals en paper o quadres petits a preus assequibles.

Algú es pot preguntar per què, després de quinze anys, encara segueix amb el projecte?

Perquè l’art forma part de mi. A mi em diuen que com és que a la meva edat encara faig classes, però és que és la gent que se m’apunta, joves de quinze, setze i divuit anys. Tinc una edat de calendari, que jo dic, perquè tinc un caràcter molt obert, dono molta canya a les classes i la Ruta és un complement. És la meva vida. La Ruta, les classes em fan viure. Ara, per exemple, un artista de la Ruta , que inaugura a la Castellana de Madrid el febrer, m’ha demanat de fer-li la presentació. En aquests moments jo no em veig ni sense pintar ni sense donar classes ni sense la Ruta.

La fidelitat dels artistes també constata l’èxit de la proposta.

A veure, s’han tancat moltes galeries. Aquestes, a més, se’t queden una barbaritat i molts artistes venen a la Ruta i tenen la possibilitat d’ensenyar la seva obra. És una propaganda molt oberta, cada dia anem presentant-los a les xarxes socials. Avui costa molt viure de l’art i des de la pandèmia, més. Molta gent no compra ni ven. Aquí és diferent: hi ha espai, artista i obra. Sovint l’artista no té cara i aquí hi ha la possibilitat de conèixer-lo, que els expliqui la seva obra.