Nit de lírica amb majúscules, i també emocions, a l'escenari del Festival Castell de Peralada. El tenor Josep Carreras ha tornat a actuar-hi després de 22 anys, oferint un recital que ha combinat òpera, cançó napolitana i catalana i que s'ha convertit en mirall de la seva extensa carrera. Un repertori que ha unit imprescindibles del tenor, com el 'T'estimo' de Grieg, amb temes de Gardel o Tosti, i on els bisos s'han convertit en una part més del recital. Ell mateix ja va avançar que hi hauria sorpresa, i en realitat n'han estat dues: 'Un núvol blanc' i 'Paraules d'Amor', interpretades a duo amb la guanyadora d'Eufòria, Mariona Escoda. Just després de l'entreacte, Peralada li ha demostrat l'estima atorgant-li la Medalla d'Honor del festival.

Parlar de Josep Carreras és parlar d'elegància i mestratge. I d'una prolífica carrera que l'ha portat als coliseus i festivals més importants d'arreu del món. Als seus 75 anys, i quan ja ha començat a acomiadar-se d'alguns escenaris com el de l'Òpera de Viena, el tenor català ha tornat a Peralada en una nit en què la força del cant, l'emoció i la nostàlgia s'han convertit en autèntiques protagonistes de la vetllada.

Va ser aquí, precisament, on aquell 1988 Josep Carreras va fer-hi un dels concerts més emotius de la seva carrera: el que va marcar el seu retorn després de superar la lluita contra la leucèmia. Una vetllada mediàtica, retransmesa per una quarantena de televisions, amb la princesa Diana de Gales asseguda a la llotja central.

El recital d'aquesta nit s'ha convertit en l'homenatge del festival a un dels seus artistes més estimats. Feia 22 anys que el tenor no actuava a Peralada. I per a l'ocasió, Josep Carreras s'ha fet acompanyar per l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la batuta de David Giménez, i per la soprano croata Marina Zadro.

El recital ha combinat òpera, peces d'orquestra, cançó napolitana, catalana i també tango. Per al lluïment de l'orquestra, la Suite per Jazz nº2 de Shostakóvich o l'adagio de l'Spartacus de Khachaturian. I per a la soprano, el bolero 'I Vespri Siciliani' de Verdi o el 'Ah! Je ris de me voir si belle en ce miroir' del 'Faust' de Gounod.

Grieg, Llach, Gardel i Tosti

Després de l'ovació que ha marcat la seva aparició a l'escenari, Josep Carreras ha escollit 'L'ultima canzone' de Tosti per arrancar la nit. Al llarg del recital, el tenor ha enllaçat cançó napolitana i italiana ('Passione' de Nicola Valente o 'Serenata sincera' de Derevitsky) amb altres imprescindibles de la seva carrera. No hi han faltat el 'T'estimo' de Grieg, 'Les neus de les muntanyes' de Martínez Valls o 'El día que me quieras' de Gardel.

Per als duets amb Marina Zadro, Josep Carreras ha escollit el 'Je te veux' de Satie i el 'Non ti scordar di me' d'Ernesto de Curtis. El tenor ja va prometre sorpresa, que ha arribat a la segona part, quan la guanyadora del programa 'Eufòria', Mariona Escoda, ha interpretat amb ell 'Un núvol blanc' de Lluís Llach.

El tenor ha tancat el repertori d'aquesta particular "Nit de Josep Carreras" amb el 'Core'n grato' de Salvatore Cardillo. Cor ingrat el de la lletra de la cançó napolitana; però agraït el del tenor a Peralada, un festival que li ha reconegut la trajectòria atorgant-li la Medalla d'Honor del certamen (que Josep Carreras ha rebut de la presidenta de la Fundació Castell de Peralada, Isabel Suqué Mateu).

I enmig de les ovacions i el públic dempeus, els bisos han acabat convertint-se en una altra part del recital. N'hi ha hagut fins a set, sumant els del tenor, la soprano croata i els duets. Entre els que han arrencat més aplaudiments, el conegut 'O sole mio' i el 'My way', amb Carreras omplint la platea amb el seu doll de veu, o el 'Paraules d'Amor' a duo amb Mariona Escoda i el 'Brindisi' de La Traviata acompanyat per la soprano croata.

Per vuitena vegada

Feia 22 anys que el tenor català no actuava a Peralada, però durant la seva trajectòria ho ha fet en set ocasions més. La primera va ser el juliol del 1985, amb Vicenzo Scalera, quan encara no havia nascut el festival. Després del concert que ha quedat marcat a la memòria artística del certamen, el del 1988, Josep Carreras hi va tornar el 1989 per portar-hi 'Medea', i al 1990 va oferir un concert popular a la plaça gran del municipi acompanyat de la soprano Montserrat Caballé.

A Peralada també va debutar-hi amb el paper de Samsó a 'Samson et Dalila' de Saint-Saëns. L'últim cop que va actuar al certamen va ser l'any 2000, al costat del tenor Jaume Aragall, la soprano Isabel Rey i l'Orquestra Simfònica del Vallès (sota la direcció de David Giménez).

A Peralada també va debutar amb el paper de Samson a Samson et Dalia de Saint-Saëns. La darrera vegada, va ser l’any 2000 al costat del tenor Jaume Aragall, la soprano Isabel Rey i l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció del mestre David Giménez.