La biblioteca del Palaci de Peralada és, sovint, una capsa de sorpreses fins i tot per a aquells que fa dècades que hi treballen. Conté uns cent mil volums, dels quals només deu mil del fons actual estan informatitzats. Així, quan la bibliotecària Inés Padrosa comença un estudi, les sorpreses que s’endú, a vegades, són majúscules. Aquest és el cas de la investigació que ha dut a terme entorn dels reconeguts impressors italians Giunta/Junta i dels seus prestigiosos llibres, alguns dels quals formen part del fons. En total, n’ha localitzat fins a quaranta-set, una xifra «significativa» i que pot continuar creixent. «Són volums molt importants», reconeix Padrosa, d’entre els quals destaca un Missal Mallorquí amb gravats acolorits a mà, imprès a Venècia el 1506 i del qual només se’n coneixen deu al món.

«És com buscar una agulla en un paller però, a voltes, aquesta també és la gràcia», confessa la investigadora. En el cas dels llibres Giunta, que destaquen pel seu emblema, la flor de lis, un setanta per cent provenen dels fons dels comtes de Peralada i un trenta per cent van ser adquirits per Miquel Mateu. Daten des del segle XV, quan Gutenberg inventa la impremta, fins al segle XVII, sent el més antic un incunable. Contenen, a més, gravats preciosos i les temàtiques que tracten són diverses: bruixeria, viticultura, història, religió, dret, i, sorprenentment, educació física. Els impressors Giunta, explica Padrosa, van treballar a les Repúbliques de Florència i Venècia, al regne de França (Lió) i a la Corona de Castella (Salamanca, Burgos i Madrid). Padrosa destaca detalls curiosos com que alguns impressors de la família eren dones i que, a banda d’imprimir, tenien dipòsits de llibres. Ara, aquest estudi de Padrosa ha pres forma d’article i s’ha publicat a la revista especialitzada de la Facultat de Documentació de la Universitat Complutense de Madrid.