L’idil·li de Robin Townsend (1953) amb la fotografia va començar quan aquest tenia tant sols 15 anys. Abans, però, ja li havien regalat la primera càmera i es dedicava a fer fotos als seus gats aparellant-se, per desesper de la mare. Des d’aleshores i fins ara, que ja està jubilat, ha alimentat intensament aquesta passió. Mai fa un pas sense la càmera, confessa, quelcom que li ha permès capturar instants, moments íntims viscuts en pròpia pell, en els escenaris del seu entorn. Algunes d’aquestes imatges, amb un alt valor personal, històric i periodístic, les presenta ara públicament a l’exposició Territori humà, a Ca l’Anita de Roses, inaugurada el cap de setmana passat.
Townsend reconeix que porta mesos treballant en aquesta exposició. Les fotografies que ha escollit, que abasten des dels anys 70 fins ara, són una ínfima part de l’immens arxiu que ha anat atresorant al llarg de dècades de professió –creu que podrien ser més d’un milió– i que porta des de fa un temps ordenant amb la voluntat íntima «de donar-li sentit». Finalment, creu que amb aquesta exposició ha trobat el fil i adverteix, doncs, que no serà l’última.
El fet que Robin Townsend es formés com a historiador és quelcom rellevant, ja que els seus treballs fotogràfics sempre s’han impregnat d’aquesta mirada documental però amb la voluntat d’anar més enllà. Una prova d’això són les imatges d’un pescador descarregant el peix de la barca en un dia de temporal a Roses o un mariscador, un dia de tramuntana. Townsend és plenament conscient d’aquest valor i, per tant, sempre busca què amaga cada imatge, «el seu contingut històric». El fotògraf nega rotund, però, que sigui una persona nostàlgica –«la nostàlgia només porta problemes», diu– malgrat no poder amagar que li agrada recordar aquell moment fixat, congelat.
Totes les imatges escollides per aquesta exposició tenen una importància vital pel fotògraf. N’hi ha on, fins i tot, apareixen persones de la seva família, com el seu germà a qui se’l veu pescant amb una colla d’amics, o la seva àvia al pati de casa o els sogres fent anxoves a Roses. «Normalment, els fotògrafs no incloem aquestes imatges en exposicions», afirma Townsend, que no amaga la necessitat que ha tingut de fer-ho. També de resseguir alguns escenaris essencials de la seva vida, espais amb els quals ha tingut «una relació especial», a camí entre Roses i la Jonquera. Hi ha fotografies de diferents masos a l’Alta Garrotxa, entre aquests el de l’Hostal de la Muga i la seva antiga masovera, la Núria Naspleda. Townsend l’ha col·locada just al costat de la fotografia de la seva pròpia àvia, tota una senyora propietària rural a Darnius, Capmany i la Jonquera. No ha estat banal el gest, ja que el fotògraf busca, com ho fa al llarg de tota la mostra, connexions que són innegables.
Connexions que passen per la pròpia història personal. La seva família, recorda, es va veure obligada a exiliar-se durant la guerra: primer a França, després a Amèrica. Just abans de la retirada, però, el general Lister va bolcar un camió de municions, amb milers de cartutxos, al jardí de casa i malgrat que els artificiers ho netejaren, ells, de petits, encara n’anaven trobant. A la mostra, doncs, es pot veure una imatge d’alguns d’aquests cartutxos trobats, com una mena «de natura morta». Aquest rastre de la guerra no és l’única que apareix. També hi ha imatges d’un mauser trobat al mas o unes peces d’artilleria d’un canó italià.
A banda de persones, el fotògraf recupera espais viscuts o propers a ell com el mas Groc a Buscarós, Capmany, que s’alçava davant del mas on ell vivia. El mateix lloc on va ser convidat a presenciar, junt amb la seva dona i el seu fill, la matança del porc o la Societat d’Agullana on sovint anava a fer el cafè. També evoca el món dels masos que sempre l’ha seduït. Ho fa amb un tríptic a color d’imatges de tres masos. També un parell de plafons amb «setanta-dues mirades a la masia catalana». És una aproximació feta en el transcurs del darrer mig segle. «Són com postals», diu. Postals que lliguen passat i present.
De Ca l’Anita, a Barcelona
La Sala Ca l’Anita va acollir la inauguració de l’exposició de Robin Townsend dissabte passat. La mostra, comissariada per Manel Sans, es podrà veure fins a l’1 de maig i, posteriorment, potser visiti la seu del Sindicat de la Imatge de Catalunya.
