Mariah Carey, Shakira, Fito i Fitipaldis, Manolo Garcia, Loquillo, Sopa de Cabra, Lluís Llach o Lax’n’busto. Una llista molt abreviada d’artistes que han passat per Music Lan, l’estudi de gravació a Avinyonet de Puigventós que ha situat en el mapa el cor de l’Empordà per al món de la música. Moltes de les bandes sonores que ens han acompanyat des del 1995 han estat enregistrades en aquest petit santuari al bell mig del camp, on el pas del temps sembla haver deixat immutable la seva essència analògica en un món digital. Un pas del temps que sembla només avançar pel nombre d’èxits que suma dia a dia l’estudi fundat per Joan Trayter i Jordi Solé ara fa més de vint-i-cinc anys.
«És clar que fa temps que es viu un canvi de paradigma. Abans, per gravar un disc, necessitaves un estudi. Amb l’entrada del sistema digital, tot queda més a l’abast del públic. Es graven molts discos en una habitació. El que intentem preservar nosaltres és la gravació de bandes, de grups junts i la interacció de músics. Gravar a distància està bé, però passen moltes altres coses quan ajuntes els músics a l’estudi. Hi ha una màgia i una essència implícita en aquesta feina grupal. En això es basa la nostra línia, el nostre potencial», explica Jordi Solé, responsable de Music Lan, sobre els canvis en la forma d’enregistrar la música, les novetats digitals i el caràcter genuí i atemporal de l’estudi. A més, el record per la figura de Joan Trayter marca uns inicis molt dolços que impregnen encara el dia a dia de l’estudi amb el seu record. «L’inici té moltes connotacions emocionals, el vam muntar amb en Joan; fer l’estudi amb el meu amic té una part emocional irrepetible. Ara hem evolucionat, és engrescador el que la tecnologia et permet fer, la llàstima és que aquesta etapa no la puguem viure amb ell», afegeix Solé.
Un escenari a l’estudi
«Quan vaig tenir l’oportunitat d’enregistrar el meu primer disc, no podia triar un altre lloc que no fos aquest. Anem pel tercer, continuo treballant aquí i tant de bo en puguin venir molts més», explica Quimet Salvat, artista, guanyador del Premi Carles Sabater, i artista convidat pel concert en streaming del passat dijous 24 de febrer des de les instal·lacions del Music Lan. La indústria musical ha evolucionat amb el pas del temps, però el sotrac de la pandèmia ha marcat l’inici d’un nou paradigma, accelerant la posada en marxa i desenvolupament del format en línia o streaming on els artistes aconsegueixen mantenir l’activitat més enllà de la infraestructura física, juntament amb una intimitat digital amb la seva audiència que representa una alenada d’aire fresc per a un sector especialment castigat per la crisi derivada de la pandèmia. En aquest sentit, des de l’inici del confinament, Music Lan ha treballat de la mà del projecte de La Sala Online, una sala de concerts virtuals i aparador per a músics de proximitat de la mà de Noemí Morales, i la productora de continguts en línia The Jump, liderada per Pedro Toro. «Com a autor, el format en línia està a l’ordre del dia. Ara, es funciona amb plataformes i la immediatesa. Poder oferir aquestes actuacions està bé, el que ens agrada és tocar, a partir d’aquí, benvingut sigui», afegeix Salvat sobre un escenari virtual, a l’estudi, que afegeix un front més a una indústria musical en reconversió constant.
La Sala Online, una intimitat virtual
Quimet Salvat, juntament amb el guitarrista Armando Erenas i el bateria Tito Lagrobe, van actuar el dijous 24 de febrer des de l’estudi de Music Lan per a La Sala Online. En aquesta segona temporada del projecte, que va començar el mes d’octubre i acabarà amb el dia de la música, el 21 de juny del 2022, s’ha buscat des de l’organització acostar la música de proximitat a tothom, descobrir nous músics i interactuar amb ells.
«Aquest format neix en plena pandèmia, i ha arribat per quedar-se. La pandèmia ho ha accelerat, i hem d’entendre que el fet cultural es consumeix amb un mòbil a la mà cada vegada més. La interacció és molt ordenada i s’estableix una relació diferent, un diàleg que no és unidireccional», explica Noemí Morales, responsable de La Sala Online, sobre un format íntim, virtual i còmode per a artistes i públic. Una proposta de cada dijous, a les nou del vespre, des de les instal·lacions del Music Lan amb diferents autors.
Tres «Grammy Awards» amb denominació d’origen Empordà
Tres. Aquests són els Latin Grammy Awards que suma Jordi Solé des de l’estudi altempordanès en la seva trajectòria de gairebé tres dècades, amb una llarga llista de discos i premis més a l’esquena, com a enginyer de so. El primer va arribar l’any 2007 amb Techari, d’Ojos de Brujo, en la categoria de millor àlbum flamenc. Dos anys més tard, el 2009, amb Orquestra Reciclando, de Jarabe de Palo, va aconseguir el premi a millor enginyeria de gravació per a un àlbum. El tercer i últim, de moment, el va aconseguir l’any 2018 amb el millor àlbum de Pop/Rock amb Geometría del Rayo, de Manolo García.
Solé continua al peu del canó, pendent de no perdre de vista les línies mestres que l’han guiat tots aquests anys, però amb la intenció de continuar investigant dia a dia l’evolució del món musical per poder actualitzar-se, si escau.
«Jo també estic buscant noves maneres de treballar. Estem estudiant nous camins, però continuem amb la nostra línia, que és la que ens ha funcionat», explica Solé sobre la seva evolució personal en aquests moments des del comandament de Music Lan. Un comandament atractiu pel món musical i, salta a la vista, guardonat, i amb denominació d’origen.
