«L’accés a la cultura passa perquè els espais siguin amables». Així ho reconeixia la setmana passada el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, Alfons Martínez, durant la presentació de la primera fase de renovació del Museu de l’Empordà. L’amabilitat ha estat traduïda per l’arquitecte Jordi Pigem creant un projecte que ha transformat del tot l’entrada a aquest equipament fent-la ara més accessible i propera a tothom -s’han eliminat les escales i ara es troba a peu de carrer-, oberta i lluminosa, trets que, s’espera, convidin a la visita. Aquest dijous, l’espai obre les portes al públic i dissabte a les 12 del migdia acull la inauguració d’una exposició de gran volada dedicada a la col·lecció d’art del cineasta figuerenc Pere Portabella.
El canvi que ha sofert el vestíbul del centre d’art és radical i fa oblidar totalment l’ombrívol espai que hi havia abans. S’alimenta de la llum natural que entra per grans finestrals, disposa d’un petit espai per botiga on vendre productes vinculats al centre –catàlegs d’exposicions, samarretes, llapis o xapes, entre altres–, recepció, consignes i un ascensor per accedir a la sala d’exposicions temporals i l’auditori, ubicat a la planta inferior, també totalment reformat i amb un accés molt fàcil i lluminós. «Estem fent la transició a la Figueres del segle XXI», va augurar l’alcaldessa Agnès Lladó, quelcom que es vol fer extensiu a la resta de la ciutat per deixar enrere el model obsolet dels anys 80 i que encara es percep en alguns equipaments culturals. El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, va justificar la posada al dia del museu, quelcom que ajudarà a posar «a Figueres en el mapa cultural i artístic».
«Teníem certa obsessió que aquest museu fos un espai públic», va admetre l’arquitecte. Això explica el fet d’haver potenciat tant l’accessibilitat, eliminant l’alçada d’1,30 metres que donaven els graons i fent-lo amb obertura directa al carrer, però també els materials i tons utilitzats. «Volíem una cosa molt neutre, que acollís a tothom, que ningú entrés i es quedés aclaparat o desplaçat», va detallar Pigem. Una altra de les novetats és que el museu estrenarà nous horaris, obrint de 10 a 19 hores i els diumenges de 10 a 14 hores. «Aquest horari únic tot l’any serà una bona mesura per garantir les visites», va explicar el regidor de Cultura qui va afegir que els primers diumenges de cada mes la visita al museu serà gratuïta.
Segona fase, segon semestre
La segona fase de la reforma, que s’ha previst iniciar durant el segon semestre d’aquest any, suposarà la culminació de la reforma integral de l’edifici afectant aleshores la primera, segona i tercera plantes. L’actuació s’aprofitarà per fer «una redistribució del museu» afectant la museografia. Martínez va assegurar que fer-ho dins un mateix mandat «era molt important». Això suposarà que la primera i segona planta es dedicaran a l’exposició permanent i a la tercera s’ubicaran les oficines i magatzems. La pèrdua d’espais per les exposicions temporals, que molts cops s’instal·laven també a la primera planta, es compensarà canviant l’accés del carrer Enginyers «per allargar i ocupar tota la planta on ara hi ha rampes i escales». La segona fase també afectarà la façana per assegurar totes les pedres que la componen i garantir la seguretat.
Una part de la plantilla de treballadors vol presentar una segona demanda judicial
Una part de la plantilla del Museu de l’Empordà és a punt de presentar una segona demanda judicial contra l’Ajuntament de Figueres reivindicant els seus drets laborals. Consideren que fa anys que pateixen una discriminació respecte a la resta de treballadors de l’Ajuntament en la mateixa categoria i que el greuge salarial, sense tenir en compte que ells també treballen festius i que mai s’han negat a fer-los, és de 3.000 euros l’any.
Aquest conflicte laboral arrela d’abans del 2014, any en què es va dissoldre el Consorci del Museu de l’Empordà i l’equipament va passar a ser gestionat únicament per l’ens local. Aleshores, Recursos Humans de l’Ajuntament, en comptes de regularitzar la situació dels treballadors, va crear la figura de l’ordenança museu i va mantenir la precarietat que tenien al Consorci així com les diferències respecte a la resta de plantilla del consistori en la mateixa categoria. El novembre del 2015 els treballadors afectats, alguns dels quals fa dues dècades que hi treballen, reivindicaren «la recuperació de pèrdues de categories i salari, de cobertura de personal a tots els torns i el reconeixement dels acords de l’assemblea de treballadors». Així van presentar una primera demanda judicial conjunta on, després d’arribar a la conciliació, se’ls va reconèixer «estar emparats pel conveni col·lectiu de l’Ajuntament». Ara, sis anys després, diuen que la situació s’ha agreujat molt i que és molt tensa, que estan en precari i que en aquesta segona demanda exigeixen que «es reconeguin les categories».
Els treballadors, que ja van exposar temps enrere els seus greuges a l’alcaldessa, asseguren que «no volien arribar a judici» però entenen que sempre els han posat excuses per no arreglar la situació i que cada reunió ha estat «temps perdut». També lamenten que es prenen decisions que els afecten sense ni informar-los prèviament –és el cas dels nous horaris– o que se’ls obligui «a fer de tot» sense que entri a les seves tasques ni se’ls remuneri per aquestes.
