Expectació, i molta. Tanta que la sala del Centre Recreatiu es va omplir a vessar, diumenge, amb gent de totes les edats que no es volia perdre la presentació del documental 'Llers, el poble que va esclatar en mil bocins'. Precisament aquest dimarts, 8 de febrer, fa 83 anys que les tropes republicanes, en el moment de la retirada, van volar el polvorí de l’església deixant enrere 160 cases totalment destruïdes i una desena de morts.

D’aquell lamentable episodi encara en queden testimonis vius, tretze dels quals, juntament amb altra gent que van conèixer els fets, han participat en el documental que han impulsat la periodista Sònia Pau i la regidora Maite Oliva amb la complicitat en la producció de Zebba i del Memorial Democràtic.

«Era una assignatura pendent, ho devíem al poble i s’havia de fer. La feina de la Sònia i la Maite ha estat fantàstica», diu l’alcalde Carles Fortiana.

La presentació va comptar amb les intervencions dels historiadors Alfons Romero, vinculat al poble, i Enric Pujol, director del Mume de la Jonquera. Ambdós actuen de fil conductor del relat dels fets en aquest audiovisual «que serveix de regeneració d’una memòria que va ser tràgica. Hem fet una catarsi per a continuar avançant», assegura Pujol. Per Romero, els fets es circumscriuen «en un moment en el qual faltava de tot, però sobrava dinamita».

El públic va respondre a la crida municipal per presentar el documental | SANTI COLL

El cronista local Antoni Bonal, qui també figura en el testimoniatge del treball, aquest va ser un episodi clau «en la llarga història de Llers, en la qual apareixen molts esdeveniments tètrics».

Maite Oliva va agrair tots els suports rebuts per a un tema «que era necessari, com ho demostra aquesta sala plena». Sònia Pau va reconèixer que el camí fet era positiu, «però encara en queda molt per fer».

Finalment, Vicenç Villatoro, director del Memorial Democràtic va posar èmfasi en el fet important «de recordar per reconèixer, perquè la memòria encara és viva. Hi ha gent que hi era i gent que té memòria heretada. El nostre present no s’entén sense aquesta història».