Quan el 1932 es va publicar la que seria l’única novel·la de Carme Montoriol i Puig (1892-1966), Teresa o la vida amorosa d’una dona, la rebuda va ser molt bona. Domènec Guansé, crític al diari La Publicitat, va elogiar l’obra assegurant que Teresa es trobava «entre les millors figures femenines que fins avui ha creat la nostra literatura d’imaginació». Quasi noranta anys després d’aquella primera i única edició, Brau aposta per reeditar-la dins la col·lecció «Les closes», de la que té cura Joan Manuel Soldevilla, pensada per aprofundir en el coneixement i redescobriment dels clàssics catalans, sovint oblidats o poc reivindicats.

El cas de Carme Montoriol, filla de figuerencs i neboda de l’escriptor i polític Josep Puig Pujades, s’insereix plenament en aquesta categoria. Darrerament, però, s’ha fet una tasca ingent per recuperar la veu d’aquesta escriptora «honesta», tal com la qualifica la filòloga Anna Maria Velaz, autora del pròleg que encapçala aquesta reedició. Primer va ser el seu teatre íntegre, publicat per Arola Llibres i el Teatre Nacional de Catalunya, i la representació de L’huracà (1935) i fa tres anys la comèdia musical inèdita Tempesta esvaïda que també es va representar a Figueres. Ara arriba aquesta novel·la, una obra «molt ben escrita, amb una caracterització psicològica i una introspecció del personatge de Teresa molt ben feta». De fet, l’autora va dotar a la protagonista de molts trets que ella mateixa compartia com ara la sensibilitat artística per la música.

Teresa o la vida amorosa d’una dona recrea «un univers de ficció des del punt de vista del personatge femení, una dona que veu estroncada la seva felicitat matrimonial per l’engany i la infidelitat del marit, el seu gran amor i l’eix principal de la seva vida», explica Velaz en el pròleg. Montoriol va sustentar la seva història en un cas real però va optar per novel·lar-lo. Velaz reconeix que en el llibre es troben molts elements de modernitat com l’ambientació ciutadana –Barcelona, París, Figueres i Roses–, el sexe, l’empremta freudiana i una certa visió de la dona de la burgesia.

«Carme Montoriol era una dona feminista, avançada a l’època, republicana, decidida, que volia canviar les coses», comenta. Així, la seva protagonista, Teresa, també va evolucionant i transformant-se a mesura que el llibre avança fins arribar al desenllaç final. Teresa no és l’únic personatge femení interessant. La filòloga també destaca el paper de Marcel·la que representa «el canvi d’actitud envers la dona als anys 30, el feminisme o el pes de l’educació rebuda». Velaz remarca la riquesa del llenguatge emprat per Montoriol en aquest llibre, que es preveu presentar a Figueres el proper febrer, un estàndard col·loquial que arriba al públic. També assenyala el seu ritme i musicalitat.

Els Sonets de Shakespeare

D’altra banda, Anna Maria Velaz reconeix que ara quedarà pendent recuperar alguns poemes i, sobretot, la traducció que va fer l’escriptora l’any 1928 dels Sonets de Shakespeare, la primera al català i d’una gran qualitat.