«Jo soc una dona que ha passat per una mastectomia i que creu que cal donar veu als nostres sentiments per tal que se’ls reconegui, se’ls respecti i ens puguin resultar útils». Aquestes paraules d’Audre Lorde (1934-1992), que destil·len honestedat i defugen artificis, encapçalen Els diaris del càncer, un llibre punyent on la poeta, nascuda al barri de Harlem a Nova York, va plasmar el dolor físic i emocional que li provocava el càncer de pit que patia i com pren l’opció per no reconstruir-se. Publicat el 1980, Edicions Cal·lígraf l’edita ara per primer cop en català i evidencia, com explica la seva traductora, Caterina Riba, la vigència absoluta d’un text que et perfora l’estómac.

La traductora Caterina Riba

La traductora Caterina Riba Arxiu personal

Audre Lorde es definia com a negra, lesbiana, mare, poeta i guerrera, una dona que va convertir la seva obra en una lluita contra el que considerava la tirania del silenci. Va publicar onze llibres de poesia, diversos assajos i una biomitografia. Lorde dedicà bona part dels seus esforços a qüestionar els fonaments de la societat nord-americana analitzant el racisme, el masclisme i l’homofòbia. Per Caterina Riba, Audre Lorde no era una autora estranya. El 2019 ja havia traduït amb Maruxa Relaño una selecció de poemes seus i publicats a la revista Reduccions. Però ja s’hi havia interessat abans, quan feia la tesi sobre Maria Mercè Marçal, ara fa deu anys, una autora que, en «el seu últim llibre, pòstum, elabora poèticament el càncer de pit, del qual va acabar morint». Allò va impactar-la molt i va ser l’inici del seu interès per la literatura que aborda l’adequació a la malaltia, més en concret, envers aquest tipus de càncer però també «del que fem amb un cos vulnerable que sabem que anirà corrompent-se fins a la fase final». En el cas del càncer de pit, però, hi ha quelcom més. «El pit està tan densament significat i travessat per tants discursos: és la maternitat, la lactància, l’erotisme, la feminitat... i com afrontem el càncer de pit diu molt de nosaltres com a societat», corrobora Riba.

En aquest procés va ser quan la traductora va conèixer Els diaris del càncer, d’Audre Lorde. «Em vaig enamorar, vaig pensar que era un llibre transformador i revelador», admet. El seu primer pensament va ser que calia traduir-lo al català i no ha parat fins a aconseguir-ho. Els valors que conté són incontestables. «És una obra molt commovedora, molt reflexionada», explica Riba. Lorde, en el llibre, confessa com sempre la definien com «l’altra» dins els grups que formava part. Així «va haver d’anar conquerint el seu dret a paraula a tot arreu, pensava que els silencis no la protegien i lluitava contra aquestes tiranies que la condemnaven ajupida en una cantonada», explica Caterina Riba, qui està convençuda que aquest text «és un regal que ens fa». Aquesta intimitat que comparteix ha obligat Riba a tractar aquest material «amb la màxima delicadesa».

Trobar el registre adequat, doncs, ha estat el més difícil. «Primer calia identificar-lo i traslladar-lo, modulant la veu», explica Riba qui ha volgut preservar aquella sensació d’oralitat que travessa tot el text. «Lorde fa màgia amb paraules senzilles, parla de forma directa però amb molta força poètica», afegeix. L’autora nord-americana intenta amb Els diaris del càncer «trobar paraules per descriure la malaltia que s’adaptin a la seva manera de fer i de viure». Aquest gest, diu Riba, «ens dona eines a tots i totes per veure com vivim». La traductora adverteix que tots i totes tenim «un cos vulnerable» i, per tant, el llibre interpel·la a tothom.

Caterina Riba no pot amagar una admiració absoluta per Lorde. «Era una dona molt valenta, tant en la seva manera d’expressar-se com de viure, va portar fins al final la seva decisió de no reconstruir-se. Perquè va decidir no amagar la pèrdua del pit i, fins i tot, va posar-ho en valor dissenyant joies i roba per a dones amb un sol pit. Va pensar que passaria com amb la maternitat, que abans s’havia de dissimular i ara tothom llueix la seva panxa». Riba afegeix que Audre Lorde sempre va ser molt respectuosa amb les dones que prenien l’opció de reconstruir-se. «Ella deia que no hi havia patrons a l’hora d’enfrontar la malaltia i que cadascuna havia de trobar la seva via», corrobora. Lorde la va viure en comunitat, embolcallada per l’amor, l’afecte i l’estimació de moltes dones que sempre «van estar al seu costat».

Riba realça «l’atreviment» de Cal·lígraf publicant aquest text que llueix una portada de Dani Torrent. Amb ell ja havia treballat anteriorment a l’àlbum il·lustrat El Santo i Cicatrius (in)visibles, també dedicat al càncer.