La totalitat dels dibuixos de Kafka, un centenar dels quals eren inèdits, que el seu amic Max Brod va salvar de la destrucció en ignorar una ordre de l'autor de Praga, es reuneixen per primera vegada en un volum, fruit d'un projecte internacional en el qual han participat editorials de set països.
A Espanya, s'ha encarregat de la seva publicació Galaxia Gutenberg, que ja edita les obres completes de Kafka, que ha col·laborat en aquesta edició amb l'alemanya C.H. Beck Verlag, l'italiana Adelphi, la nord-americana Yale University Press, la francesa Cahiers Dessinés, la polonesa Wydawnictwo Literackie i l'holandesa Atheneum.
L'editor de Galaxia Gutenber, Joan Tarrida, ha assegurat el dijous a la presentació de l'edició espanyola que 'aquests dibuixos eren l'última cosa Kafka que quedava per publicar', que 'Kafka dibuixava ja des dels seus temps a la Universitat Alemanya de Praga, especialment entre 1901 i 1907'.
Quan va morir, l'autor no només va voler destruir el seu llegat literari, sinó que també va voler acabar amb tots els seus dibuixos, que van ser salvats pel seu amic Max Brod en un periple quasi cinematogràfic mentre fugia dels nazis des de Praga fins a Palestina, passant per Istanbul amb diverses maletes amb dibuixos i els manuscrits dels llibres. Els dibuixos van quedar a les mans de Max Brod i de les dues nebodes de l'autor de 'El Procés' que van sobreviure a l'holocaust.
El periple dels gravats
Quan va arribar a Palestina, Brod va deixar l'herència de les nebodes de Kafka a l'editorial Schocken, que havia tingut seu a Berlín i que el 1934 ja havia comprat els drets de publicació a la seva mare, i la seva part la va deixar a un banc de Tel-Aviv.
No obstant això, quan el 1956 va esclatar la crisi del canal de Suez, per por a un atac a Israel, va dipositar els fons a quatre caixes fortes a un banc de Zuric, on havien de quedar-se els dibuixos durant 63 anys.
El 1961, continua Tarrida, les nebodes van decidir dipositar la seva part a la biblioteca Bodleiana de Oxford, on encara hi són, mentre que Brod els va donar a la seva secretària, Ilse Ester Hoffe, que es va resistir que els dibuixos es publiquessin des de la mort de Brod el 1968.
A la mort de Hoffe, el 2007, amb 101 anys, es va iniciar una disputa legal sobre les parts del patrimoni de Kafka que encara estaven a carreg seu, basant-se en una clàusula del testament de Bron en la que deia que els dibuixos, que estaven al banc de Zuric, havien de dipositar-se físicament a la Biblioteca Nacional d'Israel. La biblioteca israeliana va guanyar la disputa el 2019, que va ser quan es van posar a disposició dels investigadors, conclou Tarrida.
Fins a la present edició, l'única publicació amb els seus dibuixos era 'Hi havia una vegada un dibuixant. Franz Kafka com a artista plàstic', de Niels Bokhove i Marijke van Dorst (Utrecht, 2002), però només reproduïa 41 dibuixos, adverteix Tarrida. En el nou volum, s'inclouen els 41 dibuixos juntament amb 110 gravats inèdits més. Alguns són de l'Arxiu de literatura alemanya de Marbach, des del seu primer quadern del 1901 fins a l'últim dibuix, datat de 1924, en el que apareix Dora Diamant, l'actriu polonesa i amiga que va acompanyar Kafka en els seus últims dies.
Segons Tarrida, 'els dibuixos de Kafka, com els seus llibres, estan molt lligats al seu temps, en aquest cas a l'expressionisme, però també a l'art japonès'.
A l'obra, l'investigador Andreas Kilcher destaca que abunden 'les figures humanes, però també éssers mig animals mig humans, habitualment captades per pocs traçats molt precisos'. Es tracta, afegeix Kilcher, d'uns dibuixos que 'van del que és real al que és fantàstic, del grotesc a l'inquietant, alguns semblen carnavalescos o caricaturescos'.
Galaxia Gutenberg, anuncia Tarrida, prepara, d'altra banda, un segon volum pel 2022 amb la correspondència de Kafka corresponent als anys de la I Guerra Mundial (1914-1918).
