Susanna Barranco és directora, creadora escènica i actriu. Reflexionar, no quedar-se en la superfície. Això és el que proposa tant en els seus treballs escènics com documentals. Aquest dijous i divendres, 7 i 8 d'octubre, visita Figueres per presentar el film Nues, a La Cate, i l'obra 'Accions de resistència', una crítica sobre el sistema mercantil que habitem, al Teatre.

Susanna Barranco va presentar, de primer, 'Accions de resistència' a l’Antic Teatre de Barcelona. Més tard, a l’Espai Brossa. L’obra no només ha tingut el suport incondicional del públic sinó que l’han dut a guanyar el premi BBVA de Teatre 2020.

D’on i com neix Accions de resistència?

D’una forma molt humil perquè tenia moltes ganes de tenir contacte amb el públic fent microteatre. Després d’un període de tres anys que no havia dirigit ni estat a escena com actriu, més centrada en els documentals, neix per la necessitat de posar-me davant d’un públic i expressar a partir de la veu i el cos. També a través de les eines que tinc com artista que és el fet documental perquè la part de vídeo és molt important.

Sorgeix a partir d’un text de la rosinca Marta Galán.

Sí, és una adaptació d’un text que va presentar a Noves Dramatúrgies a Temporada Alta. La Marta i jo havíem estudiat juntes teatre a Barcelona i em va passar aquest text i vaig tenir molt clar que s’esqueia molt amb el que jo volia parlar i amb molts valors que reivindico també amb el meu treball com a documentalista, on no intento fer concessions al públic. Això no vol dir que no hi hagi un pensament artístic i d’intentar trobar la bellesa perquè allò arribi des d’un llenguatge teatral i poètic. És molt important per mi des d’on ho dius, utilitzar molt el cor i la intel·ligència emocional per arribar.

Què li va interessar del text quan el va llegir?

Que és una crítica al sistema mercantil a partir de quatre accions de resistència, explicades amb un text molt poètic, d’una banda, i molt de donar dades, per una altra, amb el reforç documental d’entrevistes que vaig enregistrar. Per exemple, a una antropòloga, un militant de la CNT, l’empresa més important de gestació subrogada a Espanya o una asseguradora de decessos. Totes es van intercalant amb aquest text poètic que parla en primera persona sobre on ens porta aquesta idea de produir i ser millors.

Molts es qüestionen el sistema.

Sí, però esperem que, a banda de qüestionar-nos, també ens porti a l’acció.

De quines accions parla?

Començo amb el naixement i acabo amb la mort. (Entremig, caminar i no produir) És una obra cíclica.

Com està rebent el públic aquest espectacle?

Està agradant molt perquè és una obra que no et deixa indiferent, perquè ens interpel·la a tots i a totes parlant d’obvietats que les tenim tan incorporades que no ens parem a pensar-les. I quan algú se’t posa al davant i te les mostra, pots triar donar-li un altre sentit a les coses que fem normalment com ara anar corrent a tot arreu, d’intentar regular i computar totes les nostres coses, pagar assegurances de vida, de cotxes, sense cap sentit. Perdem el sentit de la vida que és estar aquí i ara compartint, i el propi fet teatral ja és una acció de resistència. Parar-nos tots, seure, escoltar-nos i compartir un moment.

Veig que va engegar la seva companyia l’any 1999.

Sí, just al sortir de l’Institut del Teatre. Sempre he sigut més una creadora d’activar projectes més que esperar que em cridin. M’agrada crear. Crec que vaig trobar el meu llenguatge quan em vaig fer documentalista, a l’entendre la connexió que pot tenir el teatre amb el documental.

«Nues», dones que trenquen silencis

Prèvia la representació d’Accions de resistència, Susanna Barranco participa dijous en la projecció del seu documental Nues (2017), a les 20.30 hores a La Cate de Figueres, dins el cicle de cinema documental de cineclub Diòptria. El film s’endinsa en la perspectiva de gènere reflexionant sobre la posició de les dones en un camp tan ampli i ambigu com és la prostitució. Ho fa des d’una visió directa, íntima i delicada, des de l’honestedat d’uns testimonis que trenquen el seu silenci i es mostren «nues, és a dir, «en la seva pell i les seves experiències». «Tinc un sentiment d’agraïment profund cap a aquestes persones que decideixen obrir-se, mostrar i explicar el seu pensament, la seva experiència de vida», confessa emocionada Barranco qui sempre busca «establir vincles». El film s’insereix de ple en les temàtiques que l’atrauen des de sempre: les dones, la diversitat funcional, la immigració, entre altres.