L'arxivera Èrika Serna, de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, ho certifica: «Aquest és dels millors fons que tenim, un fons estrella, el més desitjat». Es refereix al fons patrimonial de la família Fages de Figueres del qual, just abans del confinament, se'n va formalitzar l'ingrés gràcies a la signatura de cessió en comodat entre la família, la Generalitat i el Consell Comarcal. Va ser com arribar a port després d'una llarga travessa, ja que feia més de deu anys que s'havien iniciat les converses. Ara, bona part del fons ja està digitalitzat i es pot consultar i descarregar a Arxius en Línia.

Qui primer va alertar sobre la importància de preservar aquest fons, que representa una nissaga d'onze advocats de la mateixa dinastia, va ser l'arxiver municipal Josep Temporal, ja el 1984. També ho van fer Eduard Puig Vayreda i Albert Tomàs. Entre els que esperaven amb delit submergir-se en aquest fons, que conté vuit metres de documentació d'entre els anys 1337 i 1995 i que s'ha mantingut unit, hi ha l'historiador figuerenc Pere Gifre, que està convençut que el període més interessant correspon al segle XIX, just quan Figueres va viure una època daurada.

Francisco Javier Fages i la seva dona Mercedes Neyra de Gorgot Álvarez. Any 1940. Fons Fages.

Els Fages van ser una família lligada a la terra, procedent de Marenyà (Baix Empordà), que s'estableixen a Figueres a mitjans del segle XVII. «Són advocats i propietaris de terra, cosa que els permet una renda assegurada, ser electors, ser elegibles i, per tant, participar en política», comenta Gifre. Com a advocats, els Fages portaven uns llibres de despatx, uns documents de gran valor que ajuden a resseguir «els negocis dels advocats als segles XVIII i XIX a Figueres». El cert és que no és una ciutat qualsevol. Com explica Gifre, a Figueres hi ha un volum de negoci molt gran, cosa que es tradueix amb una àmplia presència d'advocats -n'hi havia més de vint-i-un. També hi havia Col·legi d'Advocats i partit judicial. Per descomptat, els advocats representen «l'elit» i, a més, s'impliquen en la vida de la ciutat «menestral i molt més progressista del que són ells», així com en la construcció de l'estat liberal del segle XIX. Gifre els qualifica de «moderats liberals, anticarlins, contraris a la revolució i promonàrquics que defensen la propietat i l'ordre».

Defensar el territori

Defensar el territoriMolts dels Fages jugaran papers importants en la cultura i la política, seran persones significades a Figueres, també pel país. És el cas de Narcís Fages de Romà (1813-1884) qui es convertirà en «el líder dels propietaris agraris» i que fundarà la Societat d'Agricultura de l'Empordà (1845), precedent de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre. Ell va ser capaç «d'aglutinar tot un grup de gent per convertir-se en un lobby que defensés una agricultura capitalista en un moment en què la burgesia industrial barcelonina tenia molt pes». Com a advocats, van tenir molt prestigi, sobretot per defensar causes cèlebres, encara que fossin contràries als seus pensaments.

«Veure els Fages en el seu conjunt, una família que representa tot un conjunt, es pot per entendre una societat que s'està formant, el trencament de l'antic règim», afirma Gifre, que lloa la voluntat de la família Fages i l'esforç de l'Arxiu Comarcal per preservar-lo i posar-lo a disposició dels especialistes.