Després d'una etapa vivint a Berlín, Rosa Tharrats (Barcelona, 1983) es va establir a Cadaqués, en un espai molt especial, l'antic estudi que tenia el seu avi, el pintor Joan-Josep Tharrats, des dels anys 60. Diu que, des d'aquest balcó privilegiat, «em carrego i mantinc el contacte amb la natura que, per mi, és molt important» i una gran influència en el seu treball. Tharrats acaba de guanyar el premi Gaudí al millor vestuari per la pel·lícula «Liberté» d'Albert Serra, un guardó que li reconeix un intens treball gestat amb dedicació, recerca i molta passió. En aquesta entrevista ens ho explica.
Acaba de guanyar el premi Gaudí al millor vestuari pel seu treball a la darrera pel·lícula d'Albert Serra, Liberté
Personalment, crec que el vestuari que havia fet estava molt ben treballat i que existien moltes possibilitats, però mai se sap. Objectivament era un treball ben fet i podia ser, però en haver-hi tants factors, mai ho saps del tot.
«Liberté» ha entrat dins la cursa dels premis César de l'Académie du Cinema. Vostè també?
Sí, però són uns premis que tenen moltes fases i estic en una d'elles. Els nominats encara no es coneixen. Em fa molta il·lusió.
El treball a «Liberté»
Vam començar a treballar amb «Història de la meva mort» (2013). A l'Albert el vaig conèixer a Cadaqués perquè ell també hi acostumava a anar. Ens coneixíem poc, però un dia li vaig preguntar si necessitava vestuari. Jo aleshores vivia a Berlín i em va contactar per anar a Romania. Aquell rodatge va ser molt genial perquè l'Albert va fer canvis en l'equip incorporant gent nova que encara seguim ara, l'equip d'andergraun. També vam rodar a França. Vivíem en châteaus. Va estar realment molt bé, perquè a Romania teníem accés a vestits d'època de veritat. Cada rodatge és totalment un món, però com que aquell era el primer tenia el factor de la novetat.
Cartell del film «Liberté».
Com és treballar amb Albert Serra?
La veritat és que és molt agradable. És molt fàcil perquè ja fa molt temps i ens coneixem molt, ja sé què li agrada i què no, i et deixa moltíssima llibertat. Tot i això, cal dir que ell interactua molt.
Sap bé el que vol, doncs.
Sí, sap perfectament el que vol.
Com va ser el procés de creació d'aquest vestuari de «Liberté»?
Abans de la pel·lícula, amb l'Albert vam fer una obra de teatre a Berlín que també es deia «Liberté», a la Volksbühne, un dels teatres més grans de la ciutat. Allà ja vaig dissenyar moltes coses i vam produir amb l'equip del teatre. Després es va dir de fer la pel·lícula. El guió inicial i els personatges són els mateixos però en realitat és molt diferent. Una part del vestuari es va aprofitar i d'altres es van fer a París. És una barreja.
El procés per plantejar el vestuari com s'inicia?
Primer hi ha una recerca històrica, dels costums, de tota l'època, que és una de les parts que més m'agrada, juntament amb la selecció de teixits, que arriba després. Completa el disseny, els fittings. Això darrer és molt important, també, perquè veure a l'actor com li queda la roba, com se sent... Una cosa és el vestit, però quan se'l posa canvia molt. Aquí, amb l'Albert, tenim molt diàleg. Normalment els seus personatges només porten un canvi o molt pocs i el vestit passa a ser com una part de la seva personalitat i emocions. I, sobretot, en aquesta pel·lícula.
Alguns dels vestits d'època que apareixen a «Liberté»
No és el primer film que fa amb ell i amb vestuari històric.
No, he fet «Història de la meva mort» i «La mort de Lluís XIV». Però també hem fet altres projectes diferents com Singularity, que va anar a la Biennal de Venècia i després a la Virreina. Aquest era un estil més anys 40. Pel Documenta de Kassel vam fer la pel·lícula The three little pigs sobre Goethe del segle XVIII, Hitler anys 40 i el director Fassbinder.
Com és l'equip?
Per ser de cinema, bastant petit, però a ell li agrada això, amb la gent que coneix i que cadascú ja sap què ha de fer. Jo també em sento a gust fent-ho així.
Quin és el repte de treballar amb vestuari històric?
Hi ha molts factors: els colors, el tipus de teixits, el tall...
Creu que l'espectador és conscient del treball que hi ha?
Jo crec que sí, i sobretot a «Liberté», una pel·lícula que passa íntegrament al bosc. És molt gestual i eròtic, hi ha molt joc del vestit. Tot i que la il·luminació és bastant fosca, jo crec que té un paper important. I que la qualitat dels teixits és bona, també es veu.
Vostè no només es dedica a dissenyar vestuari, sinó que també té una faceta d'artista visual.
Sí, primer vaig estudiar disseny gràfic, interiors i industrial, però jo realment volia fer moda. Així va ser com vaig estudiar disseny de moda. Amb la tesi vaig guanyar un premi del 080 per crear la meva pròpia marca. La vaig tenir durant uns anys, però finalment amb la meva sòcia ho vam deixar. Era molt jove. Em vaig prendre un temps i va ser quan vaig començar a experimentar amb altres sectors com el cinema, el teatre, l'art... on pots ser molt creatiu. A l'Empordà, he exposat a la galeria Cadaqués i ara en tinc previstes tres més, una d'elles al Museu de l'Empordà, a l'octubre.
L'avi, pintor, i el pare, editor i llibreter. La sensibilitat, a l'aire.
Suposo, però si neixes envoltat d'aquestes coses, tens uns referents que potser altra gent no té.
