Quan un espectador va a veure un muntatge de La Funcional Teatre ja sap què es trobarà: rigorositat, elegància i amor pels detalls. Això, sens dubte, és positiu. Veure teatre ben fet, treballat, sense esquerdes, sempre és un plaer i més, com és aquest cas, si se sustenta en un relat sòlid com són aquestes Finestres que proposa la companyia. Basades en dotze relats de Pere Calders, el gran contista català que molts encara ignoren, ells ens ofereixen l'oportunitat única d'obrir de bat a bat aquesta balconada a l'univers màgic i, a voltes, sorneguer d'un personatge inoblidable.

Finestres és una obra que segueix l'estela d'El ball quant a la implicació de tota la companyia i, fins i tot, com ja ha passat abans, en creadors externs que aporten amb el seu treball un plus a la representació. Són elements que sumen: la música en directe, una escenografia personal i un attrezzo singular a banda d'una il·luminació meditada i determinant.

Preservant com fan sempre la proximitat amb l'espectador, el públic entra a l'escenari transformat en una mena de teatre en miniatura per on, acompanyats d'un narrador amb barret de copa, recorrerà les històries de personatges estrambòtics plens de somnis i llocs on tot és possible que s'esdevingui. Val la pena destacar l'extraordinari monòleg de Josep Maria Cortada enfundat en la pell d'un criminal que acaba esdevenint víctima de la seva innocència o la força amb la qual entren les noves generacions i, de ben segur, que garanteixen la continuïtat a una particular manera de fer.

I com el teatre no és més que un reflex de la pròpia vida i el seu temps, la companyia no es mostra aliena a l'actualitat i aprofita el final de les representacions per solidaritzar-se amb aquells que han perdut la llibertat defensant allò que pensen. Una llibertat que Calders també conreava i fomentava, per descomptat, quan escrivia.