«El ball és la seqüència perfecta per retrobar-nos amb allò que va passar, amb allò que som avui i amb allò que potser algun dia esdevindrem. Quan ballem, somniem, desitgem i recordem. A voltes, fins i tot, estimem». Sota aquesta premissa, La Funcional Teatre ha volgut endinsar-se en un univers desconegut per cosir una proposta singular on les paraules dites es fonen i és la música i el ball els que prenen el protagonisme. «El ball» és un espectacle edificat de forma col·lectiva que la formació estrena aquest divendres a les 9 del vespre al Teatre El Jardí de Figueres. Hi seran durant tres setmanes i en faran deu funcions, algunes de les quals ja han penjat el rètol de «tot venut». Aixi, se'ls podrà veure els dies 23, 24 i 30 de novembre i 1, 5, 7 i 8 de desembre, a les 21 hores, i diumenges 25 de novembre i 2 i 6 de desembre, a les 18 hores.

Ens trobem amb bona part de l'elenc als baixos del casal de la gent gran de Figueres on poleixen els darrers detalls abans de l'estrena. Durant les dues setmanes anteriors, han pogut assajar al mateix escenari on El ball prendrà vida. Això ha estat vital perquè tots els elements es fusionessin de forma definitiva. Un muntatge complex que ha partit de zero, amb un guió mínim, i que, a parer d'ells, s'ha convertit en una mena de «crònica sentimental figuerenca» que recorre la nostra història, al voltant d'una sala de ball, des de la proclamació de la República del 1931 fins als nostres temps, passant per la post­guerra, la clandestinitat, la posttransició fins al boom immobiliari. «Per mi és la crònica d'una època en la qual qualsevol es pot reconèixer i ja em sentiré satisfet si l'espectacle connecta sentimentalment, que la gent s'identifiqui i s'emocioni», conclou el codirector del muntatge, Josep Maria Cortada, qui creu, sens dubte, que aquesta producció «tan grossa i ambiciosa, només la pot fer un grup amb solera». És del parer que, actualment, cap companyia professional s'atreviria a dur-la a escena.

Els espectadors, sens dubte, seran sorpresos. És quelcom que ja estan acostumats amb La Funcional, una companyia professional en les formes, amateur en els recursos, que troba en els reptes un al·licient. El fet que cap dels 23 actors pronunciï ni un sol mot durant tota l'obra ha estat, sens dubte, difícil. «Jo soc més de text, el fet de fer un personatge sense dir res m'ha costat realment», reconeix Laia Alsina. Les úniques paraules que s'escoltaran seran les lletres d'algunes de les cançons que s'interpreten en directe a càrrec de sis músics -Nil Falgarona, Rufo Iranzo, Jordi Pellejà, Jordi Pous, Xavi Rollan i Alfons Vila- sota la direcció del mateix Jordi Pous.

Quelcom que ha ajudat molt als actors i actrius a treballar els seus personatges -cadascun d'ells en crea set de diferents- han estat «les improvisacions fetes a partir dels jocs» que els proposava Anna Turró. «Calia trobar els matisos dels nostres personatges, no fer sempre el mateix, això ha estat molt interessant», reconeixen. En total, doncs, els espectadors podran veure a escena uns cent seixanta personatges diferents, tots vestits amb una indumentària i complements propis. Així, el vestuari juga un paper essencial i, sobretot, la capacitat que han tingut els vint-i-tres actors i actrius a l'hora de vestir-se i desvestir-se amb una prestesa espectacular. Només cal dir que cada actor se sotmet a set canvis de vestuari al llarg de l'espectacle.

Aquesta vegada, entre els actors, n'hi ha que s'estrenen amb La Funcional, alguns d'ells joves com Berta Sayeras, que explica que, per ella, «ha estat un aprenentatge i un descobriment brutal», o Nil Prats, també actor d'A Mossegades, que li ha servit per comparar maneres de treballar.

Un dels eixos de la història és, per descomptat, el ball amb el qual es posa èmfasi en aquella Figueres en la qual les sales de ball, amb les seves orquestres, eren espais on bategava la vida. Per als espectadors més joves, si més no, serà quasi una lliçó d'història. «Saber d'on venim», diu Sayeras. Per als actors ho ha estat, ja que per entendre millor els seus papers han visitat des de refugis de la guerra civil fins a rebre classes de swing.

Inspirant-se en una pel·lícula d'Ettore Scola i recordant Helena Cusí

Quan se'ls pregunta com va sorgir la idea de portar a escena aquesta obra sense guió, sento el nom de l'enyorada Helena Cusí, integrant de la companyia que va morir fa uns anys. «Havíem parlat d'engegar un espectacle que begués de la memòria col·lectiva de la nostra ciutat amb els recursos que ens donen la música, les cançons, els balls i altres elements de la cultura popular», expliquen. No podien, doncs, no dedicar-li aquest Ball, un ball que els seus amics han imaginat pensant en ella i que ballaran amb ella tot i no ser-hi físicament.

La Funcional s'ha inspirat en el grup francès Théâtre du Campagnol per edificar el seu «Le Bal». Era el 1980 quan van estrenar una creació col·lectiva sota la direcció de Jean-Claude Penchenat, mà dreta d'Ariane Mnouchkine al Théâtre du Soleil. A partir d'aquell muntatge, el director Ettore Scola va fer la versió per al cinema amb la qual resumí mig segle de balls de saló a França, també amb parelles silencioses que es fan i es desfan seguint la història i la música.

La Funcional ha partit, doncs, «d'un full en blanc», diu Josep Maria Cortada, un dels directors del muntatge que comparteix responsabilitat amb Anna Turró, encarregada de donar suport als vint-i-tres actors en la construcció dels personatges, i Jaume Parés, qui els ha conduït pel món dels balls de saló. En total, però, són una quarantena les persones implicades.

L'escenografia que embolcalla els actors l'han creat en tàndem Empar Rodon i Juli Sanjuan. Com sempre han partit de recursos mínims, reaprofitant d'altres muntatges i customitzant-los. «Hem intentat fer una disposició en U que recordi una sala de ball i facilitar l'accés als actors», diu Rodon.