«Hem de potenciar el paper orientador dels serveis socials de l'Escala»

Clàudia de Cruz Blanch és regidora d’Acció Social, Habitatge, Ocupació i Noves Tecnologies de l'Ajuntament de l'Escala. És Educadora Social. Escalenca de cap a peus, nascuda el 1986, està casada i té dos fills. Forma part del govern municipal de l’alcalde Josep Bofill. És coordinadora de Creu Roja a Roses.

Com és que va acceptar formar part de la Candidatura de Progrés de Josep Bofill?

Soc escalenca, però sempre he treballat fora. Soc Educadora Social i gaudeixo molt de la meva feina. He fet coses en diversos municipis que crec que han estat profitoses, que han contribuït a millorar la qualitat de vida de les persones, sobretot en l’àmbit de les més vulnerables. I sempre havia tingut el cuquet de pensar que seria fantàstic poder-ho fer a casa, al meu poble. Com a coordinadora de Creu Roja a Roses he treballat en molts aspectes d’acció social que em són útils i que m’han aportat coneixements valuosos per a pensar i dissenyar projectes que, d’alguna manera, serveixen per a tapar forats que no cobreix l’administració. Ara procuraré aplicar-los des de dins.

Quina és la radiografia de les necessitats socials de l’Escala?

De gent vulnerable n’hi ha per tot arreu, el que passa és que en funció de l’estatus que tenim, no la veiem. I no parlem només de gent vulnerable per la situació econòmica, també n’hi ha per qüestions de cultura o d’edat. A l’Escala hi ha prou qualitat de vida i això fa que algunes situacions passin desapercebudes si no hi treballes i hi estàs a sobre. Tenim Serveis Socials propis, no depenem del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i això crec que és positiu, perquè ens permet treballar amb més autonomia i amb menys rotació de personal. A Roses passa el mateix. Conèixer les persones és molt important i l’equip de l’Escala coneix bé les necessitats que hi ha al municipi.

La situació no és fàcil en cap municipi, segurament.

En l’àmbit general, crec que encara ens falta recórrer camí, sobretot administratiu, per canviar coses i millorar-les. Serveis Socials ha estat, durant molt temps, com una màquina expenedora de diners, per cobrir necessitats bàsiques: alimentació, allotjament... S’ha fet molt bé la feina, però d’alguna manera ha estat una atenció molt assistencial que requeria canvis, alguns dels quals ja s’estan fent. A l’Escala, i això em va agradar molt, no hi havia centre de distribució d’aliments. Els ajuts econòmics es fan amb un ingrés en compte, amb la qual cosa la persona o la família ja no està tan estigmatitzada, entrant i sortint d’un lloc identificable i concret. La despesa s’ha de justificar, però el sistema és molt més discret i humà. Torna una autonomia a les persones que, en certa manera, els estàvem traient.

"Estem en un municipi que, en algun moment, va decidir apostar pel turisme i, a més, per un model de segona residència que no és d’allotjament hoteler. El secret està a trobar l’equilibri que permeti la convivència de les dues necessitats"

Autonomia i dignitat.

Cert. Les llargues cues que es formen de vegades en alguns centres de distribució, malgrat que la finalitat ho justifiqui, no són prou dignes. De la manera que ho fem aquí, algú pot pensar que es pot generar un mal ús dels diners, però des de Serveis Socials hem de deixar de banda aquesta part més assistencial i potenciar la d’acompanyament educatiu per a capacitar aquestes persones i ajudar-les a agafar un nou rumb en la seva vida, que puguin ser més autònomes en tots els sentits.

I com hem arribat on som ara, amb aquest nivell de pobresa tan accentuat i generalitzat? En què hem fallat com a societat?

El problema d’ara és molt més complex que abans. Ara falten moltes coses: feina, habitatge, formació... Temes que no se solucionen amb un ajut puntual per a sortir d’un mal pas temporal, com abans. Cal un abordatge més transversal dels problemes de les persones. Parlo de la meva experiència a la Creu Roja. Quan algú pica a la porta és que necessita solucions immediates, però, a llarg termini, la solució implica tenir uns ingressos propis, treballar, ser autosuficient... L’ocupació és una de les potes que tenim més fluixes en el sistema, és la realitat.

Què fan per revertir aquesta situació?

Per exemple, tenim el Club de Feina, amb un conveni amb el Consell Comarcal. Pel que ens han dit, és al capdavant pel que fa al nombre d’ofertes i recerca de feina. Hi ha molt de moviment, tant pel que fa a les persones que busquen un lloc de treball, com de les empreses que n’ofereixen. Però un Club de Feina no és una orientació personalitzada, malgrat que la persona que ho gestiona està fent un gran treball. Recentment hem tingut un cas il·lustratiu. Vam detectar que hi ha mancances de conductors d’autobusos i una empresa pagava la formació de qui volgués anar-hi. Vam encaminar una persona cap aquí i ha anat bé. Hem de potenciar aquest paper orientador.

Si busquem l’arrel del problema, que Educació no hagi permès mai un Cicle Formatiu a l’Escala és inexplicable.

Del tot, no hi ha res que ho justifiqui. Tant l’Institut com l’Ajuntament fa temps que hi lluiten, amb tota la raó del món. Sembla que aviat haurien d’arribar notícies positives. Sense formació, no hi ha futur.

L’habitatge és el gran cavall de batalla del segle XXI. A l’Escala, segurament és més rendible el lloguer turístic que el de primera residència.

Hem de trobar l’equilibri i no és fàcil. Estem en un municipi que, en algun moment, va decidir apostar pel turisme i, a més, per un model de segona residència que no és d’allotjament hoteler. El secret està a trobar l’equilibri que permeti la convivència de les dues necessitats. Hem d’atendre l’habitatge de primera ocupació, però hem d’entendre que si posem problemes a aquest model turístic, ens acabem perjudicant tots. El repte és gran.

Entre voler fer i aconseguir-ho s’ha convertit en el gran hàndicap per a molts ajuntaments.

Quan vaig arribar a la regidoria, la primera cosa que vaig fer va ser apuntar-me a un curs de formació de la Diputació de Girona sobre aquest tema, soc plenament conscient que hi ha moltes expectatives posades en l’habitatge. La gent espera que passin coses i no és fàcil. La Diputació té un Servei d’Habitatge que ajuda a redactar un Pla d’Actuació Municipal en aquest àmbit i que no és un pla d’habitatge. És un pla que pot ser més ràpid, no és tan dens. Vam fer un conveni i ja hi estem treballant.

L’Escala no té habitatge social propi. Hi ha la voluntat de tenir-ne o de provocar que n’hi hagi?

De moment, a part de la redacció d’aquest pla, hi havia una convocatòria de subvencions per a la rehabilitació de pisos amb la finalitat de dedicar-los a habitatge social. Vaig saber que, en el port, hi havia un pis que havia sortit a subhasta dues vegades, sense comprador. Com que ningú el volia, em va semblar que era una bona oportunitat. La Diputació també ens ha concedit la subvenció que havíem sol·licitat. Aviat, esperem tenir dos pisos de propietat municipal per a dedicar-los a habitatge social com a prova pilot. No tenim bossa de lloguer social i l’obrirem amb aquests dos pisos. Per a les necessitats urgents, tenim quatre habitatges que no són municipals, perquè que fem de mitjancers, a través del programa 60-40 de la Generalitat. Els destinem a les persones que estan en situació d’emergència. Això no soluciona el problema general que l’habitatge genera per tot arreu. Des de l’àmbit local farem tot el que estigui a les nostres mans, però calen polítiques públiques importants i decidides.

"L’Escala és un municipi molt ben comunicat, ben posicionat i això el fa ser molt atractiu"

El sector jove troba a faltar aquestes polítiques, l’accés a l’habitatge és cabdal.

Un problema greu i real. Hem d’evitar que la gent jove no es pugui quedar a viure en el seu municipi. L’Escala és un municipi molt ben comunicat, ben posicionat i això el fa ser molt atractiu.

La projecció de la vila al món depèn molt, ara per ara, de les noves tecnologies. Com tenen la renovació de la web municipal?

És una de les portes d’entrada al poble i li donem molta importància. Estem treballant per a renovar-la. Esperem licitar el canvi aviat i poder gaudir d’un nou portal molt més àgil i entenedor. Totes les àrees implicades estem convençudes d’aquesta necessitat. I la web també ha de ser una eina molt útil per als veïns i les veïnes de l’Escala.

L’atenció a les persones davant de tot.

Un dels nostres objectius, a part d’atendre la vulnerabilitat, és aquest. Som un municipi que ha treballat molt, i molt bé, els models turístic, cultural, la difusió del patrimoni... Ens hem de concentrar també en l’atenció a la gent que viu aquí, potenciar la salut i el benestar comunitari. I també tenim en cartera obrir l’Espai Dona. No és el nom definitiu. Estarà ubicat a Riells, serà un lloc amable per a tothom qui vulgui buscar un acompanyament, serà un espai d’igualtat. A Palafrugell, per exemple, n’hi ha un del molt potent. Ha d’estar obert a tots els col·lectius, hi han de passar coses i ha de cobrir molts aspectes, també la lluita contra la violència de gènere.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ