Entrevista | Cèlia Garbí Alcaldessa de l'Armentera

«Ens interessa reactivar el poble amb més participació ciutadana»

«Fa força anys que l’escola es va haver d’enderrocar, sent un fet molt dolorós. Per a nosaltres, és molt important que se’n construeixi una de nova», diu l’alcaldessa

Cèlia Garbí, al balcó de la Casa de la Vila de l'Armentera.

Cèlia Garbí, al balcó de la Casa de la Vila de l'Armentera. / Marc Testart

Marc Testart

Marc Testart

Cèlia Garbí Lamich (Barcelona, 1960) viu a l’Armentera des del 1983. Professora d’Història de l’institut de Palafrugell, va encapçalar l’any passat una candidatura d’independents amb el suport d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

Els veïns de l’Armentera van substituir l’alcalde, Narcís Isern, per Garbí en les eleccions municipals de l’any passat. La candidatura d’esquerres trencava amb la línia que havia dut el poble els darrers anys.

Com li ha anat aquest primer any al capdavant del govern municipal?

Bé, és un any vertiginós, perquè l’alcaldia és aprendre una feina nova. Tots els regidors érem nous i hem intentat portar endavant el nostre programa. Volem sanejar el poble, ja que estava molt endarrerit. Restaurarem diversos edificis, com la Sala Nova. La neteja és una cosa que ens té molt atabalats i tenim a licitació un contracte de neteja. Un altre repte que teníem era eliminar els barracons de l’escola i que ens construïssin una escola nova. Ara ha quedat tot paralitzat amb la no aprovació dels pressupostos de la Generalitat, però està a l’agenda d’Educació. Un altre punt del nostre programa era engegar els pressupostos participatius. Ens interessa reactivar el poble i, sobretot, la participació ciutadana. Dins l’àmbit cultural, hem fet una inversió important amb una temporada de teatre. Amb tot el que fem, la gent ens dona molt de suport i estem aconseguint recuperar la participació, cosa que agraïm.

Què n’espera dels pressupostos participatius?

Esperem que la gent miri el poble, el senti com a seu i que elabori un projecte per al poble. La gent sent que només es compta amb ells quan s’ha de votar i no és això.

És la primera alcaldessa que té l’Armentera. Es nota aquest canvi?

(Somriu) Per a mi és un orgull de poble perquè la gent ha votat una alcaldessa per primera vegada i fa un pas endavant amb la igualtat. D’entrada, em sento molt ben tractada per tots els ciutadans. Hi ha molta normalitat i molt de respecte.

«Un dels punts del nostre programa era engegar els pressupostos participatius»

«Per a mi és un orgull ser la primera alcaldessa de l'Armentera. Em sento molt ben tractada per tots els ciutadans, hi ha molta normalitat i molt de respecte»

Parli’m de la renovació de l’escola...

Fa força anys que l’escola es va haver d’enderrocar, sent un fet molt dolorós perquè era una escola molt antiga. Ara, els barracons que s’hi van posar fa uns deu anys tenen data de caducitat i, per a nosaltres, és molt important que es construeixi una escola nova. Nosaltres tenim una zona educativa a la sortida del poble. Ens agradaria potenciar el nucli pedagògic.

Han patit els efectes del canvi climàtic?

Nosaltres tenim una xarxa d’aigua relativament nova, però estem patint una mica de la manera que pot afectar això en el col·lectiu pagès amb les restriccions. Pensem que el canvi climàtic ha vingut per quedar-se i una de les conseqüències ha sigut la sequera. Tenim previst fer campanyes de sensibilització al poble i, mentre estiguem en excepcionalitat, no donarem permisos per a construir piscines. Nosaltres tenim pocs recursos per controlar que es compleixin.

Què la va portar a fer el salt a la política municipal?

L’Armentera és un poble poc polititzat, amb poques candidatures i, ara, feia anys que només n’hi havia una. Pensàvem que feia falta un canvi de vocació. Un canvi al poble convenia, perquè tants anys al poder no és bo per a ningú, desgasta i fa falta una renovació. I d’aquí va venir.

«Intentem fer un creixement controlat»

La pandèmia va influir a escala municipal?

Sí, l’Armentera ha experimentat un creixement progressiu i constant d’ençà de la pandèmia. Ara ens situem amb 1.080 habitants al padró. Moltes famílies s’han instal·lat a l’Armentera, també, gràcies a les prestacions que tenim com a poble. Tenim botigues, farmàcia, dispensari, llar d’infants, escola, etc., i, també, buscant aquesta qualitat de vida que dona aquest entorn privilegiat en què es troba l’Armentera, no pateixen la massificació del turisme, però tampoc estan tan desconnectats dels principals nuclis urbans. Llavors troben una situació privilegiada. Amb el teletreball, la gent va veure que era millor anar a viure a l’entorn rural.

Quins trets negatius ha tingut això?

L’encariment de l’habitatge, un fenomen que s’experimenta a tota la zona de Girona en moltes zones rurals. També hi ha dificultat de trobar habitatge de lloguer. És la llei de l’oferta i la demanda. Tot i que, encara, tenim un centenar de parcel·les per a desenvolupar, aquí a l’Armentera.

Això podria fer créixer més el poble?

Pot ser que creixem més, però, de tota manera, intentem fer un creixement controlat. Ens agradaria mantenir aquesta qualitat de vida i poder-la garantir als ciutadans evitant la massificació de la població.