La històrica Merceria Garreta de Figueres de 1860 prepara el seu comiat

Lluís Garreta i Fina Casals són darrere el taulell, com cada dia, per atendre la clientela que entra i surt de la Merceria Garreta del carrer Besalú de Figueres. Coneguda popularment com a Casa Marqueses o Ca les Marqueses, no és una botiga qualsevol. Oberta des de 1860, la seva vitalitat comercial ha transcorregut a cavall de tres segles oferint productes vinculats a la tradició artesana de les vetesifils, el gènere de punt i els complements que han fet d’aquest establiment un dels símbols de la Figueres capital de comarca.

La seva història és també la de l’evolució de la ciutat. En el seu interior, tant a la part d’atenció als clients com en el magatzem, es respira l’ambient d’una empresa de caràcter familiar que ha anat progressant sense perdre l’essència de les seves fundadores, les germanes Marquès de Navata, d’aquí ve el nom de Casa Marqueses. Aquest 2024, Lluís Garreta Vives i Fina Casals Reixach tenen previst posar el punt final a la Merceria, tal com l’hem coneguda fins ara. «Ha arribat el moment de la jubilació, ens sap greu haver de tancar, però s’ha acabat una etapa que ha durat molts anys i que ens ha donat moltes satisfaccions», diuen tot començant un compte enrere que els durà a atendre la clientela fins al darrer dia, des del taulell estant.

La possibilitat de traspassar el negoci encara és oberta. Els fills, un enginyer aeronàutic i una farmacèutica dedicada a la docència, s’estimen la botiga, però han buscat altres camins professionals allunyats del comerç al detall.

I és que la història de Casa Marqueses és llarga i sempre ha tingut com a norma de comportament «atendre i escoltar les necessitats dels clients», segons Lluís Garreta. La botiga de l’aleshores anomenat carrer de Joan Matas, va passar a mans de Joan Torrentó quan les germanes Marquès la van deixar. Després seria el seu nebot Ramon Torrentó i la seva esposa, Enriqueta Colls, els encarregats de tirar-la endavant fins després de la guerra civil. Com que no van tenir descendència, van ser els dependents Josep Garreta i Antònia Vives qui van assumir la gestió del negoci, el 1954. Lluís Garreta Vives, fill de la parella, va entrar en joc «de ben jovenet. El pare va emmalaltir, jo encara estudiava, però vaig començar a ajudar la mare», recorda vivament. El 1978 es va casar amb Fina Casal Reixach. Junts han fet tot el recorregut, al costat del personal de la casa, fins al dia d’avui, quan encara a la Merceria Garreta hi entra gent vinguda de tota la comarca i, també, des de França, a buscar productes i articles que cada cop costen més de trobar.

La popularitat de l'establiment l'ha dut a figurar, fins i tot, com a referent en escenes d'obres literàries

I és que l’establiment del carrer Besalú ha estat, des de sempre, un referent en les seves especialitats. Durant anys van abastir les modistes i sastres del territori en la confecció dels vestits i les peces de cotilleria. També van arribar a vendre perfums procedents de París. Els Garreta conserven encara la balança de pesar-los, estris i maquinària diversa, com la màquina de fer cordons.

«T’has d’emmotllar a la demanda de cada moment i has de conèixer quines són les necessitats de la gent que et ve a comprar», diuen mentre continuen despatxant la gent que va entrant a la botiga. A la Merceria Garreta, la vida transcorre entre la realitat d’un comerç tradicional que va donar nom i fama a la ciutat, i la ficció com a peatge de la seva història. Per això no ens ha d’estranyar que Casa Marqueses sigui citada en obres literàries com Les Closes, de Maria Àngels Anglada, o Les Nits de Lola Patón, de Mònica Soler. Ni que responsables d’attrezzo de produccions cinematogràfiques o operístiques entrin a la botiga per cercar aquest o aquell altre article que ja només es poden trobar en comerços que sempre han treballat amb productes de qualitat.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ