«El grapissar contribueix a mitigar el canvi climàtic, és un ecosistema clau»

La doctora Montserrat Demestre Alted és una destacada investigadora científica a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), on va arribar el 1981. Durant la seva carrera professional, ha acumulat una àmplia experiència en els ecosistemes bentònics i la pesca sostenible.

Quina és la seva àrea principal de recerca?

La meva àrea principal de recerca sempre ha estat el mar, una passió que he tingut des de sempre. He centrat la meva recerca en els ecosistemes bentònics, és a dir, dels fons marins. Aquests ecosistemes són poc coneguts, a causa de la dificultat d’accés. La meva recerca ha abordat diversos aspectes de la biologia i ecologia dels organismes que hi viuen. Quant a investigacions, he participat en diversos projectes multidisciplinaris que han revelat unes característiques poc conegudes d’aquests ecosistemes, destacant la seva riquesa en biodiversitat i la seva vulnerabilitat.

Com ha evolucionat el seu camp d’investigació?

Inicialment, em vaig centrar en les espècies i poblacions pesqueres i amb el temps vaig anar evolucionant cap a una perspectiva més àmplia de l’ecosistema i com la pesca afecta els fons marins. Aquest canvi va involucrar col·laboracions amb disciplines com la geologia i l’oceanografia per comprendre millor l’ecosistema marí. L’objectiu principal es va centrar en la preservació dels hàbitats i espècies marines i aconseguir que la pesca fos sostenible per mantenir els estocs. El nou ús de tecnologies més precises, per a la recollida de dades dels fons marins, ha millorat molt la capacitat per avaluar l’impacte de la pesca i comprendre millor aquests hàbits.

"Proposem que s’ampliïn les àrees protegides sense arrossegament per garantir una protecció adequada dels grapissars i altres hàbitats"

Quina és la importància de les àrees marines protegides en la conservació dels fons marins?

Les àrees marines protegides són crucials per a la conservació dels fons marins i la seva biodiversitat, ja que actuen com a refugis per a espècies i preserven ecosistemes marins, protegint-los de la pressió de la pesca i mantenint l’equilibri ecològic. Tot i això, la seva eficàcia depèn de factors com el tipus de protecció, la ubicació, l’extensió i el tipus de pesca que es pugui dur a terme, i sobretot que aquesta sempre es gestioni de manera sostenible per assegurar la conservació.

Com a experta en espècies bentòniques, ens podria explicar què són els crinoïdeus i el seu paper dins dels ecosistemes marins?

Els crinoïdeus o lliris de mar són animalons fascinants amb 8 braços semblants a plomes petites. Són equinoderms com les estrelles de mar. Viuen en fons marins rics en matèria orgànica i funcionen com a filtradors, utilitzant els seus braços per atrapar partícules. Aquesta activitat produeix un hàbitat ric en matèria orgànica amb una gran varietat de fauna, especialment peixos com el lluç juvenil, per tant, la presència dels crinoïdeus afavoreixen la vida d’altres organismes i creen un entorn ric en biodiversitat.

Què és el grapissar o maërl i per què és important per als ecosistemes marins?

El grapissar és un ecosistema submarí d’un vermell lilós impressionant, format per algues vermelles calcàries en forma de boletes de carbonat càlcic, anomenades rodolits, que van creixent lentament (menys d’1 mm per any) en capturar el carboni present a l’aigua de mar. La seva estructura porosa, plena d’espais, ofereix llocs de refugi a molts animals petits com els briozous i altres invertebrats. A més, sobre seu es poden establir altres algues i organismes fotosintètics, contribuint també a la producció primària en aquest entorn.

"S’ha d’educar la societat sobre la importància de la conservació i la sostenibilitat; és important entendre que tots els components d’un ecosistema estan interconnectats"

Quines són les principals amenaces i les mesures de conservació per protegir aquests dos hàbitats tan essencials?

La pesca d’arrossegament impacta sobre el fons i pot desestructurar, fragmentar i afectar la seva biodiversitat, com passa especialment en els fons de grapissar, per tant, cal protegir aquests hàbitats, d’algues calcàries, que absorbeixen el CO₂. Per conservar aquests ecosistemes cal regular altres efectes negatius com la pesca excessiva, establint límits de captura sostenibles, els efectes del canvi climàtic i la contaminació i introducció de plàstics en els mars. També s’ha d’educar la societat sobre la importància de la conservació i la sostenibilitat. És important que les persones entenguin que tots els components d’un ecosistema estan interconnectats i que protegir una part beneficia tot el conjunt. Hem de buscar un equilibri entre utilitzar i protegir aquests recursos. La sostenibilitat és la clau.

Què ens pots dir sobre el projecte CriMa?

El projecte CriMa, que vaig coordinar entre 2019 i 2022, té com a objectiu estudiar i avaluar la conservació dels ecosistemes que acullen els crinoïdeus i el grapissar o maërl de la costa catalana, valenciana i murciana. Les investigacions han demostrat un augment en la biodiversitat i en l’abundància de grapissar en zones sense pesca en comparació amb zones afectades per la pesca d’arrossegament, per tant, han revelat que les àrees marines protegides poden ser efectives en la conservació d’aquests ecosistemes marins únics, per la qual cosa proposem que s’ampliïn les àrees protegides sense arrossegament per garantir una protecció adequada dels grapissars i altres hàbitats marins que es consideren vulnerables. Està a punt d’editar-se un llibre amb aquests resultats. En aquest, també hi trobareu alguns petits fragments de les filmacions dels vídeos que es van fer amb el ROV durant la campanya oceanogràfica. És crucial que actuem ràpidament, ja que, sense intervenció, aquests ecosistemes poden enfrontar serioses amenaces en el futur.

Quins consells donaria als investigadors novells per animar-los en aquesta tasca?

Els encoratjaria a seguir les seves passions i a no perdre la il·lusió. La recerca pot ser un camí complicat i pot haver-hi moments difícils, però la perseverança i la dedicació valen la pena. També els aconsellaria tenir paciència i estar disposats a invertir moltes hores en la recerca. Les recompenses vindran amb el temps, i poder contribuir al coneixement i la conservació dels nostres ecosistemes és una tasca molt gratificant.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ