Sentència favorable

El TSJC avala els arguments de Capmany contra el parc eòlic Cronos pel seu impacte a l'Albera

La sentència estima el recurs contenciós administratiu de l'Ajuntament davant de la Ponència d'energies renovables de la Generalitat

El parc Cronos estava projectat al nord de Capmany, a la serra de Comunera.

El parc Cronos estava projectat al nord de Capmany, a la serra de Comunera. / Empordà

Santi Coll

Santi Coll

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acaba d'avalar la postura de l'Ajuntament de Capmany contra la construcció del parc eòlic Cronos a l'Albera, donant per bons els arguments municipals sobre l'impacte que la instal·lació podria tenir en el territori, el seu patrimoni megalític, els conreus i per la vulnerabilitat de l'espai davant dels incendis forestals. El parc, promogut per l'empresa Enel Greenpower, tindria una connexió directa amb el projecte Galatea de la Jonquera, el qual està en procés d'execució. En el cas del Cronos, l'empresa promotora preveia aixecar, a la serra de Comunera, quatre aerogeneradors de 200 metres d'altura cadascun (3 en el terme de Capmany i 1 a Agullana), amb 150 metres de diàmetre de rotor i una producció estimada de 20 MW. Es dona la circumstància que Comunera ha estat un dels punts crítics dels grans incendis de l'Albera de les darreres dècades.

En concret, la Secció 2a de la Sala del Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat Sentència, aquest dimarts, que resol estimar el recurs contenciós administratiu interposat per l'Ajuntament de Capmany contra la Resolució de 15 de març de 2021 de la Ponència d'energies renovables (PER) del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya, i que dona la raó a l'Ajuntament, anul·lant dita resolució que informava favorablement la viabilitat de l'emplaçament del Projecte de parc eòlic Cronos. El TSJC condemna en costes a la Generalitat de Catalunya per import de 3.000 euros.

Satisfacció municipal

Davant d'aquesta sentència favorable, l'alcalde Joan Fuentes i el seu equip de Govern es mostren «satisfets, perquè permet preservar el territori, el paisatge i els valors agraris i patrimonials d'aquest àmbit». Fuentes recorda que «els serveis tècnics i jurídics de l'Ajuntament varen tenir clar, des del primer moment, que el projecte vulnerava tant el planejament territorial com el planejament urbanístic municipal i és per aquest motiu, que ha quedat clar, amb aquesta sentència que tenien raó». L'alcalde i conseller comarcal afegeix que «en cap cas, el nostre Consistori és contrari a les energies renovables, si bé, la seva implantació ha de respectar els valors paisatgístics, agraris, patrimonials i no poden ser incompatibles amb el planejament territorial ni urbanístic», com era el cas.

Plànol de situació dels emplaçaments pervistos del parc Cronos

Plànol de situació dels emplaçaments pervistos del parc Cronos / Empordà

L'aprovació del projecte per part de la Ponència d'energies renovables del departament de Territori i Sostenibilitat va tenir lloc el 15 de març de 2021, en plena efervescència de la pandèmia. L'Ajuntament de Capmany, com ha passat amb altres municipis petits, es va trobar de cop i volta davant d'un projecte que presentava seriosos dubtes sobre el seu impacte en el terme municipal. Amb pocs recursos humans i econòmics, el consistori va iniciar un intens treball per argumentar la seva posició a l'aprovació de l'emplaçament del parc Cronos. Davant d'aquest desenllaç inicialment positiu, ja que la Generalitat pot recórrer, l'alcalde Joan Fuentes ha expressat l'agraïment per l'esforç fet «a l'àrea de Secretaria i als serveis tècnics municipals, així com a tots els investigadors, estudiosos, professionals i tècnics externs que han aportat els seus coneixements, i han servit per defensar els arguments d'aquesta Corporació, i a l'excel·lent defensa jurídica duta a terme per l'advocat gironí Narcís Pérez Moratones».

Tot i les aportacions fetes per aquesta Corporació en el seu moment, la Ponència d'energies renovables va resoldre el 15 de març de 2021 la viabilitat de l'emplaçament del Parc eòlic Cronos (20 MW) als termes municipals de Capmany, la Jonquera i Agullana.

Contra l'esmentat acord, el 19 de maig de 2021 l'Ajuntament va formular a la PER de la Generalitat, un requeriment previ al recurs contenciós-administratiu. La Ponència, però, no va resoldre expressament dit requeriment previ, i l'Ajuntament, en entendre'l desestimat per silenci va interposar, dins de termini, recurs contenciós administratiu davant del TSJ de Catalunya.

Contingut de la Sentència

La sentència transcriu part de la Resolució de la PER recorreguda, on ja quedava palès que tant el Servei Territorial d'Urbanisme com l'Ajuntament de Capmany feien constar que el projecte era incompatible tant amb el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines com amb el planejament urbanístic de Capmany. I així mateix, que els moviments de terres associats a la instal·lació dels molins es consideraven incompatibles en afectar les estructures de murs de pedra seca catalogades a la unitat de paisatge "Els Aspres" de les Directrius de Paisatge.

La sentència també transcriu els arguments de l'informe del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació amb relació a la viabilitat agrària d'aquest projecte i on s'informa que la implantació dels aerogeneradors produirà afectacions directes sobre l'activitat agrícola de la zona, i que el parc eòlic s'inclou totalment dins el perímetre de protecció prioritària de l'Albera (PPP) G1 Massís de l'Albera, espai amb un risc molt elevat d'incendi forestal i amb el segon major període de recurrència de Catalunya, implicant la implantació del parc eòlic un increment del risc, tant pel que fa al perill (probabilitat d'ocurrència) com a la vulnerabilitat del territori.

Un dels dòlmens ubicat a la zona afectada pel parc eòlic Cronos

Un dels dòlmens ubicat a la zona afectada pel parc eòlic Cronos. / Josep Ribas

I finalment, la sentència, en relació amb el patrimoni cultural, transcriu els arguments del Departament de Cultura que informa inviable l'emplaçament i disposició d'una de les plataformes d'un dels 4 aerogeneradors per situar-se a tan sols 150 metres del sepulcre megalític de la Barraca del Lladre, i també on desaconsella la ubicació d'un altre aerogenerador atesa la seva proximitat al Dolmen del Quer Afumat, a 250 metres de distància, i amb relació al Conjunt megalític dels Estanys, tot i que no es produeix una afectació directa sobre aquests elements, l'impacte visual sobre un conjunt prehistòric és molt alt, implicant la pèrdua dels valors paisatgístics inherents a aquesta tipologia d'enterraments. I així mateix es reitera la protecció de l'art de la pedra seca per l'UNESCO i que s'ha d'evitar la seva afectació. 

L’abandó engoleix la plaça de braus de Figueres

Les parts han arribat a un acord i l’Audiència li ha imposat una pena d’1 anyi 11 mesos de presó; també haurà de pagar les despeses de detectius L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona / ARIADNA SALA Ariadna Sala Ariadna Sala Girona 16 JUN L 2024 6:30 L’Audiència de Girona ha condemnat un home per falsificar informació mèdica i intentar estafar quatre asseguradores per cobrar l’assegurança de vida a l’Alt Empordà. L’acusat va admetre els fets davant el tribunal de la secció quarta, i les acusacions i la defensa van acordar una pena d’1 any i 11 mesos de presó que li permetrà eludir l’ingrés al centre penitenciari. Els fets són de l’any 2016, i això ha permès que la fiscalia hagi proposat per l’acord que s’apliqui una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que ha trigat el cas a arribar a judici. PUBLICIDAD El tribunal ha fet constar a la sentència que el processat haurà de fer front al pagament dels costos del procediment, expressament els de les asseguradores. Així, una d’elles ha aportat un informe de més de 12.000 euros destinats a investigar mitjançant detectius privats que el processat complís els requisits per cobrar l’assegurança de vida. Tal com detalla l’escrit d’acusació de la fiscalia que l’acusat ha admès, entre el 2013 i el 2015 el processat va contractar quatre assegurances de vida per cobrir una incapacitat permanent absoluta en quatre asseguradores, que en cas de fer-se efectiva implicaria el cobrament de 300.000 euros. Durant la contractació de les pòlisses, va ometre aportar dades de la seva història clínica entre el 2004 i el 2016, on li constaven diversos problemes rellevants de salut. En canvi, va aportar altres documents que van ser alterats per ell perquè els paràmetres fossin normals. Tot plegat ho va fer per cobrar la quantia tot i saber que no es complien els requisits per fer-ho. Una estafa detectada A finals de l’any 2016 l’acusat va demanar a les entitats el pagament de les pòlisses, al·legant que li havia estat concedida la invalidesa absoluta i permanent. Finalment, cap de les asseguradores va concedir-li el pagament de la pòlissa perquè després d’investigar pel seu compte la veracitat de la petició van descobrir que la documentació que havia aportat estava manipulada. Et pot interessar El processat ha estat condemnat per quatre intents d’estafa agreujada en concurs medial amb un delicte de falsedat de certificats mèdics. Inicialment li demanaven quatre anys de presó, però l’acord de conformitat i el temps que ha transcorregut des que van tenir lloc ha propiciat una rebaixa de pena que ha acceptat. A banda de la pena de presó, que no complirà entre reixes si no comet cap delicte en els pròxims tres anys, també haurà de pagar una multa de 1.080 euros. La sentència ha estat dictada de forma oral.

Les parts han arribat a un acord i l’Audiència li ha imposat una pena d’1 anyi 11 mesos de presó; també haurà de pagar les despeses de detectius L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona L'acusat d'esquenes a l'Audiència de Girona / ARIADNA SALA  Ariadna Sala Ariadna Sala  Girona 16 JUN L 2024 6:30 L’Audiència de Girona ha condemnat un home per falsificar informació mèdica i intentar estafar quatre asseguradores per cobrar l’assegurança de vida a l’Alt Empordà. L’acusat va admetre els fets davant el tribunal de la secció quarta, i les acusacions i la defensa van acordar una pena d’1 any i 11 mesos de presó que li permetrà eludir l’ingrés al centre penitenciari.   Els fets són de l’any 2016, i això ha permès que la fiscalia hagi proposat per l’acord que s’apliqui una atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que ha trigat el cas a arribar a judici.   PUBLICIDAD   El tribunal ha fet constar a la sentència que el processat haurà de fer front al pagament dels costos del procediment, expressament els de les asseguradores. Així, una d’elles ha aportat un informe de més de 12.000 euros destinats a investigar mitjançant detectius privats que el processat complís els requisits per cobrar l’assegurança de vida.    Tal com detalla l’escrit d’acusació de la fiscalia que l’acusat ha admès, entre el 2013 i el 2015 el processat va contractar quatre assegurances de vida per cobrir una incapacitat permanent absoluta en quatre asseguradores, que en cas de fer-se efectiva implicaria el cobrament de 300.000 euros. Durant la contractació de les pòlisses, va ometre aportar dades de la seva història clínica entre el 2004 i el 2016, on li constaven diversos problemes rellevants de salut. En canvi, va aportar altres documents que van ser alterats per ell perquè els paràmetres fossin normals. Tot plegat ho va fer per cobrar la quantia tot i saber que no es complien els requisits per fer-ho.  Una estafa detectada A finals de l’any 2016 l’acusat va demanar a les entitats el pagament de les pòlisses, al·legant que li havia estat concedida la invalidesa absoluta i permanent. Finalment, cap de les asseguradores va concedir-li el pagament de la pòlissa perquè després d’investigar pel seu compte la veracitat de la petició van descobrir que la documentació que havia aportat estava manipulada.   Et pot interessar       El processat ha estat condemnat per quatre intents d’estafa agreujada en concurs medial amb un delicte de falsedat de certificats mèdics. Inicialment li demanaven quatre anys de presó, però l’acord de conformitat i el temps que ha transcorregut des que van tenir lloc ha propiciat una rebaixa de pena que ha acceptat. A banda de la pena de presó, que no complirà entre reixes si no comet cap delicte en els pròxims tres anys, també haurà de pagar una multa de 1.080 euros. La sentència ha estat dictada de forma oral.
Els amants del suquet de peix tenen una cita a Roses del 21 al 30 de juny
L’històric porxo de la plaça del Fort de Capmany llueix després de la seva restauració
Rull avisa que detenir Puigdemont implicaria "prevaricar"
Un projecte educatiu a Figueres genera consciència ambiental
Defuncions del 16 de juny de 2024 a l'Alt Empordà
La decisió