Les màquines del temps també configuren el paisatge urbà de Figueres

Del 5 d’octubre de l’any passat fins al 7 de març d’enguany, una vintena d’alumnes de la UNED Sènior han participat activament, a Figueres, en el curs Tempus fugit (i altres conceptes) impartit per l’enginyer industrial Joan Cos. El curs en qüestió tenia com a objectiu fer un recorregut històric per les maneres que hi ha hagut al llarg de la història per mesurar el temps, la llargada i els pesos de les coses.

Durant cinc mesos, a classe s’han tractat temes com els diferents calendaris, el funcionament del rellotge de sol o les mesures de llargada i agràries antigues, però encara vigents. El curs es va cloure fa dos dissabtes amb una passejada per Figueres que va suposar tota una descoberta, en molts aspectes per als assistents. «Tenia un grup molt interessat en les coses, de gent molt figuerenca que s’estima la ciutat i que ha sabut apreciar la descoberta o la redescoberta d’alguns espais i elements presents a la ciutat», explica Joan Cos.

L’argumentari del curs ha estat universal amb l’aterratge constant en la presència efectiva de rellotges, campanes, maquinària, senyals geodèsics i altres andròmines útils en els pobles de la comarca i a Figueres mateix. Un dels aspectes que més curiositat ha despertat entre els alumnes ha estat el dels rellotges de sol. Fins i tot en van confeccionar un a classe.

«Amb el pas del temps tot canvia i hi ha molts aparells o estructures que han desaparegut», reconeix Joan Cos. Durant la sortida en van veure diversos, com els dos rellotges mecànics grans d’esfera i broques de la Rambla o el de l’edifici Gàlib del carrer de Castelló. També el rellotge de sol de l’interior de la Torre Galatea i el del teulat de l’antic museu del rellotger Amiel, a la baixada del carrer Llers. No hi van faltar els senyals geodèsics que hi ha a l’entrada de l’Ajuntament. Just abans, tots plegats havien pujat al campanar de Sant Pere per a mirar i admirar les campanes i els seus mecanismes.

Precisament en aquesta torre parroquial hi va haver, durant anys, la màquina de rellotgeria que, entre 1939 i 2003, feia anar les campanes i que va ser substituïda per un sistema automatitzat. La màquina en qüestió va ser cedida pel rector Josep Taberner, el 2017, al Museu de la Tècnica de l’Empordà de la Fundació Padrosa Pierre. La seva directora, Anna Sayeras, va ser l’encarregada de narrar la seva història als visitants.

Joan Cos explica que «segons el llistat de la Societat Catalana de Gnomònica (SCG), a l’Alt Empordà hi ha catalogats 284 rellotges, 13 dels quals són a Figueres. En ‘sobren i en falten’, ja que a la llista hi ha els desapareguts, i n’hem trobat algun més. La gran majoria són verticals, però hem d’esmentar algun exemple curiós com els rellotges analemàtics del Càmping d’Albanyà o de la plaça de Llampaies, un parell d’equatorials, com el de la casa Amiel a Figueres o un a Cadaqués i un de tipus polar a Cabanelles».

A la comarca, el rellotge de sol més antic seria un datat el 1362 a Taravaus. I cal no oblidar que Figueres és la capital dels rellotges tous, una de les grans obres de Salvador Dalí.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ