«El Comissionat de la memòria ha de ser el cronista local, modernitzat i d’àmbit col·lectiu»

El ple municipal del dia 1 de febrer passat va aprovar la creació del Comissionat per a la memòria històrica amb l’objectiu de garantir i fomentar la recerca històrica de la ciutat i fer-ne una divulgació que arribi al conjunt de la ciutadania. El president d’aquest comissionat és l’historiador Enric Pujol i Casademont (Figueres, 1960), exdirector del MUME i del Memorial Democràtic de Catalunya. La comissió estarà formada per un màxim de 21 persones de diferents àmbits.

Per quin motiu Figueres necessita un Comissionat de la memòria?

Parlem de la memòria històrica, per tant, hem de fer una memòria de la història de la ciutat a partir del rigor. El seu ventall d’actuació és molt ampli, abasta des dels inicis de Figueres fins als temps actuals. També serà una memòria democràtica que no estarà circumscrita a un període concret, com ho és el Memorial Democràtic amb el segle XX, bàsicament. Nosaltres anirem als orígens de la ciutat i la comissió serà democràtica en els valors, la defensa dels drets humans i el pluralisme ideològic i polític.

Amb quins objectius?

Bàsicament, reforçar una cultura ciutadana que també serveixi per a cohesionar la societat figuerenca. En certa manera, es tracta de restituir l’orgull ciutadà, la dignitat. En alguns moments històrics, Figueres potser n’havia arribat a tenir massa i, ara, massa poc. Cal trobar un punt més equilibrat que permeti posar en valor el bagatge del nostre municipi.

Considera que, davant del canvi demogràfic evident, cal també un enfocament directe de divulgació entre el col·lectiu de nouvinguts i els seus fills?

Evidentment. La idea general és centrar-nos en el conjunt social i en la gent que s’incorpora a aquesta societat. I qui són? Els joves i la gent que ve de fora, la qual desconeix la gran majoria de coses perquè no té la tradició familiar que l’hagi explicada. Aquests són uns nuclis prioritaris, però la filosofia general del Comissionat hauria de ser pensar en un públic diversificat. Però no només farem coses per a tothom, també n’hi haurà per a especialistes. Com si fos un curs escolar, des d’allò més elemental a un cicle mitjà i un superior.

«És molt important que hi hagi un suport institucional, que hi hagi recursos per anar fent coses»

I què creu que poden aconseguir fent-ho així?

Entre altres, una cosa molt important, com és fer plantejaments de llarga durada i recerques sistemàtiques al costat dels diferents agents de la ciutat, grups o persones, que ja es dediquen a això. Un bon exemple el tenim ara amb les jornades que ha celebrat l’Institut d’Estudis Empordanesos. Es tracta d’anar coordinats i evitar que tothom faci la guerra pel seu compte i que, de sobte, hi hagi uns buits històrics importants.

El trasllat de la feina del Comissionat serà, per dir-ho d’alguna manera, de consum intern per als mateixos figuerencs o ha d’anar més enllà del terme municipal?

Les dues coses. Es tracta de fer una doble actuació, Figueres endins i Figueres enfora. La idea és que aquest Comissionat sigui la figura del cronista local modernitzada i d’àmbit col·lectiu, per a poder fer aquests treballs sistemàtics en equip i de manera coordinada. Una persona sola té moltes limitacions. Ara que estem parlant d’equips multidisciplinaris, de treballs en grup, seria una incongruència no fer una cosa d’aquestes característiques. El Comissionat aplega gent amb sensibilitats diferents i amb l’expressa voluntat d’acceptar iniciatives que sorgeixen d’altres entitats i de la ciutadania. Esperem poder fer programacions, una mica com fa la Comissió del Nomenclàtor, que tinguin durada en el temps per anar-se desenvolupant i que permeti fer un treball sistemàtic, que és el més difícil. Per això és molt important que hi hagi un suport institucional, de l’Ajuntament, que hi hagi recursos per anar fent coses.

Ho hem trobat a faltar aquests darrers anys.

Hi ha exemples de feines fetes molt interessants. Un exemple seria el cas del llibre guia Figueres, arquitectures històriques, que van fer Jaume Santaló i Joan Falgueras, editat el 2007. Per tirar endavant una cosa així, hi ha d’haver uns recursos. Hem de valorar en la seva justa mesura que el nou Govern de la ciutat hagi promogut una regidoria específica per a la memòria històrica i que contingui aquest Comissionat que m’han encarregat presidir i que he acceptat amb la voluntat que sigui plural i participatiu.

«Potser s'ha trobat a faltar que no s'impulsés abans un projecte d'aquestes característiques»

Vostè ha esmentat el Nomenclàtor, aquest Comissionat també té caràcter de gratia et amore, vull dir que cap dels seus membres cobrarà res per ser-hi? És un retorn de servei a la ciutat?

Ni el Comissionat delegat, que soc jo, ni cap dels seus membres tindrà cap compensació econòmica. I, sí, efectivament, hi ha aquesta militància figuerenca. En principi, la gent ja ho fa això en àmbits com aquests. Potser s’ha trobat a faltar que no s’impulsés abans un projecte d’aquestes característiques, en l’àmbit institucional. Altres ciutats ho han treballat molt i Figueres té un gran potencial en aquest sentit.

Figueres ha estat protagonista i escenari de molts esdeveniments històrics al llarg dels segles. És prou visible i reconeguda aquesta transcendència?

No, no ho és. En altres treballs havia parlat del «Mite de Figueres», una ciutat que va ser referent durant molts anys, sobretot amb una tradició molt progressista, republicana, liberal… En un moment determinat es va arribar a mitificar la ciutat en molts aspectes, com a sinònim de progrés, preocupació per la cultura, hi havia un prestigi. Fins i tot quan anaven a Barcelona els deien «què diuen els de Figueres?». I es va passar d’aquesta situació a l’enfonsament. Ara estem en la fase d’intentar recuperar un lloc perdut. Hi ha hagut factors polítics, econòmics que ho explicarien, això necessita una tesi doctoral. Sembla que hi ha gent que la vol fer. En principi, caldria reconstruir d’alguna manera aquesta autoconsciència històrica. Recordo una entrevista a Albert Gurt, quan s’acostava al seu centenari, on deia «és que ser de Figueres volia dir alguna cosa».

Quin és el full de ruta inicial del Comissionat?

Aviat farem una primera reunió, que en podríem dir fundacional, amb tots els membres i amb el regidor de la Memòria històrica, Josep Maria Bernils. Hi ha un primer horitzó clar, que és la commemoració, entre 2025 i 2026, dels 150 anys del títol de ciutat. Hi haurà iniciatives genèriques i coses molt específiques. Tot plegat haurà de transitar en paral·lel als altres temes que pugui tractar o coordinar el Comissionat, els seus membres i la resta d’agents socials de Figueres.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ