«És clar que l’Empordà, sense la seva gastronomia, seria menys Empordà»

Pep Amiel té 47 anys. Regenta els restaurants Amiel & Molins de Pont de Molins i el Mas Nou del càmping castelloní del mateix nom. Amb la seva feina, dona continuïtat a la tradició culinària familiar, forjada en el restaurant Amiel de Pau. President la Cuina del Vent, el col·lectiu gastronòmic de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà. Va substituir en el càrrec la cuinera figuerenca Roser Bronsoms, de Can Jeroni. D'esperit jove i emprenedor, veu el futur del sector amb optimisme

La Cuina del Vent, en el marc de la recent Nit del Turisme celebrada a Roses, va escollir com a socis d’honor Mateu Casañas i Paco Pérez, dos cuiners empordanesos reconeguts internacionalment. Ha estat un pas endavant del col·lectiu?

La nostra intenció és pujar un esgraó més i que la Cuina del Vent no es quedi només amb els actius que la componen. Els qui piquem pedra cada dia des d’aquí, perquè hi creiem, i perquè tots formem part de la cuina de l’Empordà. Junts formem un grup molt potent. Ells, des dels seus establiments i la seva manera de fer, com també passa amb en Lluís Fernández, a qui també hem reconegut, ens poden ajudar a divulgar encara més la gastronomia del nostre territori i de la qual en són peça imprescindible.

Aquesta nova etapa que vostè presideix quins objectius té? Volen eixamplar el nombre de restaurants del grup?

Primer de tot, volem donar continuïtat a la bona feina que va fer l’equip de Roser Bronsoms. Vam estar al seu costat i ara ens toca a nosaltres ser-hi. Créixer sempre és bo, però no volem sobrepassar massa la xifra de restaurants del col·lectiu. Tots els que hi som ara ens avenim molt bé i sempre hi ha la porta oberta per a algú altre que vulgui estar amb nosaltres i que segueixi la línia de la Cuina del Vent. Ara som una quinzena i arribar a vint ja seria un límit raonable que no hauríem de superar. Hem de mantenir l’essència de petit col·lectiu amb les idees clares.

Us sentiu ambaixadors de la cuina empordanesa? Ho demano per les activitats en les quals participeu fora dels límits de la comarca.

Formem part de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de l’Alt Empordà i nosaltres som la seva branca gastronòmica. Ens toca sortir al carrer, participar en les activitats que ajuden a promoure tot el sector, sense cap benefici econòmic directe, però sí amb el convenciment que hem de ser allà on faci falta per a aconseguir que la cuina de la nostra zona tingui més reconeixement, més del que ja té.

«Sempre hi ha la porta oberta per a algú altre que vulgui estar amb nosaltres, sense perdre l'essència»

En aquesta singladura tenen dos companys de viatge, productes de proximitat de qualitat reconeguda, com són l’oli d’oliva i el vi de l’Empordà. Com són les relacions amb els seus elaboradors?

Són productes estrella, indispensables i, com tot en la vida, sempre es pot millorar. Les relacions sempre hi han sigut. Amb la DOP de l’oli, la relació cada cop s’ha fet més forta, compta amb nosaltres i participem cada any, per exemple, en la presentació de l’oli nou a Figueres i a Girona. El volum de la DO Empordà del vi és més gran i segurament podrem fer més coses junts. Ens hem reunit per parlar-ne, tenim bona relació.

El col·lectiu de pagesos i ramaders, els seus proveïdors principals, està en peu de guerra.

Estem al seu costat. Tots els sectors ho estem, les queixes estan damunt la taula davant d’una administració molt millorable. No amagaré que les seves protestes ens han afectat, estem a prop de França i aquestes darreres setmanes ens han anul·lat moltes reserves, però els pagesos saben que entenem les seves reivindicacions, perquè nosaltres també patim entrebancs.

«La covid ens ha ajudat a canviar la manera de fer»

D’un temps ençà, sobretot arran de la pandèmia, el sector ha modificat horaris i maneres de fer. Els canvis han estat positius?

Els canvis hi són i no només per la pandèmia, el tema del personal i la inflació dels preus dels productes també ens condicionen molt. Hem versionat els nostres horaris de treball i d’atenció al públic, en les maneres de fer i en la nostra vida familiar. La covid ens ha ajudat a canviar, a fer-nos veure que podríem millorar els horaris, no només per al personal, sinó també per a la vida familiar de tots plegats. Des de la covid, tenim un sentiment de família més elevat del que hi havia abans. La pandèmia també ens ha fet pensar en el futur i això no és dolent, si acaba aportant una millora del sistema de vida i de facilitar el treball i la contractació de personal. Amb els efectes laborals de la Covid, tots hem sortit guanyant, no ens hem d’enganyar. Ara, econòmicament, va ser una patacada molt gran de la qual ens n’hem refet amb canvis importants. Esperem que no vingui cap cop més com aquest.

«A la comarca tenim molt per oferir, sense acabar d'oferir tot el que tenim»

La comarca és prou conscient de la importància del seu sector gastronòmic? Quan parlem de turisme, la gent pensa molt en allotjament i platja, però sense un bon plat a taula...

Tot es complementa. Per la nostra situació estratègica i pels atractius que tenim, molta gent ve sola, vull dir que no cal fer pràcticament res d’extraordinari per atraure un cert nombre de públic. L’oferta en general de l’Empordà no ens l’acabem, però l’hauríem de potenciar més. Vull dir que tenim molt per oferir, sense acabar d’oferir tot el que tenim. De moment, encara no estem traient prou suc del nostre Empordà, fugint sempre de la massificació i els excessos. Hem d’anar amb compte amb fer segons quines coses massa de cop per no morir d’èxit. És clar que l’Empordà sense la seva gastronomia seria menys Empordà.

Vostè creu en les experiències que van més enllà de seure en un restaurant per menjar? Ara en començarà una a la Muga amb barquetes.

La Cuina del Vent està bolcada en aquesta idea. Com a col·lectiu, participem en moltes activitats i, en l’àmbit personal, sempre va bé que els cuiners i restauradors sortim a fora per fer altres coses i si pot ser al costat de clients i amics, molt millor.