«Investiguem si la interacció amb el mar ajuda els pacients amb càncer»

Àngel Xavier Izquierdo Font ha treballat al Servei d’Oncologia de l’Institut Català d’Oncologia i a la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona. Amb les aigües del cap de Creus com a teló de fons i inspiració de les seves investigacions, parlem amb el doctor Izquierdo sobre la connexió entre l’epidemiologia, l’ecologia i el projecte Recepta blava.

Podria explicar-nos què significa ser un epidemiòleg i com es relaciona amb la seva feina com a oncòleg?

L’epidemiologia estudia l’impacte de les malalties a la població, des de factors descriptius fins a les raons que expliquen la seva aparició. La seva finalitat principal és la prevenció de la malaltia i reduir la mortalitat en el nostre cas per càncer. Una de les tasques importants dels oncòlegs és, a banda del tractament, la promoció de patrons de salut que redueixin el risc de càncer o detectar persones sanes en risc de desenvolupar un tumor i que es puguin beneficiar de mesures de detecció precoç de la malaltia on les possibilitats de curació són molt altes.

Quines van ser les seves motivacions per començar la seva carrera en oncologia?

Inicialment, volia estudiar oceanografia, però finalment vaig escollir medicina i ser internista. A l’últim any de carrera, vaig fer una rotació pel servei d’Oncologia de l’Hospital de Sant Pau, i vaig descobrir l’oncologia mèdica. Durant la meva residència a l’Hospital de Sant Pau entre 1980 i 1984, em vaig involucrar en assajos clínics, estadística i informàtica. Posteriorment, vaig treballar com a oncòleg a l’Hospital de Santa Caterina a Girona, centrant-me en l’epidemiologia del càncer i especialment en els registres de tumors i els factors de risc associats al càncer de mama i coll de l’úter.

Quin creu que ha estat un dels moments més importants per a l’oncologia en el nostre territori?

Hi ha hagut diversos moments fonamentals. El primer va ser la creació del Servei d’Oncologia a l’Hospital de Santa Caterina sobre l’any 1977. El segon ha estat la creació de la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona el 1994, que esdevingué un dels dos registres poblacionals de càncer que disposa Catalunya i del qual he estat responsable fins al desembre de 2021. El tercer va ser el trasllat del Servei d’Oncologia i Radioteràpia a l’Institut Català d’Oncologia (ICO) a l’Hospital Josep Trueta de Girona, l’any 2002, on es destaca el seu enfocament multidisciplinari i interdisciplinari, amb una alta especialització en la prevenció, diagnòstic i tractament del càncer, esdevenint un centre de referència en aquest àmbit.

«No podem oblidar que som metges i tractem persones malaltes i famílies molt preocupades»

Quines persones creu que han influït més en el desenvolupament de la seva carrera professional?

Hi ha hagut moltes persones que al llarg de la carrera professional m’han influït, però la més important ha estat el Dr. Pau Viladiu. Mestre i amic que tenia una visió integral de l’oncologia amb un enfocament molt científic i humanista de la medicina. Hem estat més de vint anys treballant plegats amb moltes aventures en comú.

Com ha canviat la medicina i l’epidemiologia amb la tecnologia digital i quines altres evolucions ha observat, en la seva carrera com a metge, amb els avenços científics actuals?

L’evolució ha estat notable des dels anys 80, amb l’aparició de la tecnologia. Abans, fins i tot les diapositives es feien manualment i les limitacions d’informació eren evidents. Amb la tecnologia actual, hi ha un accés a una gran quantitat de dades, permetent una anàlisi més eficient i la compartició global de resultats. Els avenços en oncologia, com l’oncologia de precisió i la immunoteràpia, han canviat significativament el tractament d’alguns tumors. A més, s’han produït progressos en cirurgia laparoscòpica i robòtica. No obstant això, el canvi més rellevant és l’ús de comitès de tumors i unitats funcionals, on diversos especialistes col·laboren en el diagnòstic i tractament dels pacients, realitzant un seguiment i una avaluació sistemàtica dels resultats. Aquest enfocament en equip i coordinació millora substancialment la pràctica mèdica.

Podria destacar estudis amb avanços positius en els quals hagi participat?

Clínicament, hi ha moltes experiències: malalts amb càncer de pulmó avançat que controlen la malaltia amb una pastilla o amb la immunoteràpia, per exemple. En l’àmbit epidemiològic, l’estudi de la relació del virus del papil·loma humà i el càncer del coll de la matriu. Aquest tumor actualment disposa d’una vacuna que ens permet evitar en un alt percentatge de casos la seva aparició. El càncer de coll de la matriu té una incidència i mortalitat elevada a certs països sud-americans. També els estudis epidemiològics en càncer de mama a la regió sanitària de Girona que han estat importants per a la prevenció del càncer de mama, com per exemple el paper que té la genètica, el consum d’alcohol, la paritat, els productes hormonals a la incidència d’aquesta malaltia.

Ens pot parlar de les seves investigacions i projectes, com la «recepta blava»? Com quantifiquen els resultats i quin futur hi preveu?

Aquest projecte, en el qual col·laboro amb metges de primària, biòlegs marins i altres professionals interessats, investiga si la interacció amb el mar té un impacte positiu en el benestar emocional i físic dels pacients amb càncer. La «recepta blava» avalua si activitats com caminar, nedar al mar o practicar snorkel (l’observació del fons marí amb tub i ulleres) afecten el benestar emocional i físic dels pacients. Per mesurar aquestes variables, s’utilitzen qüestionaris psicològics i es recopilen dades com la pressió arterial, la freqüència cardíaca i els patrons de son mitjançant rellotges intel·ligents. Els resultats inicials suggereixen que el contacte amb el mar té un potencial significatiu per millorar el benestar de les persones, sigui com a teràpia o activitat de salut, però la magnitud d’aquests beneficis és difícil de quantificar i requereix recerca addicional.

«El futur és difícil de predir atesa la situació mediambiental i climàtica que estem generant»

Quin ha estat el seu projecte més recent?

Recentment, m’he implicat en col·laborar en la millora d’un model d’estimació del risc de desenvolupar el càncer de mama en dones amb antecedents familiars d’aquesta neoplàsia. El model té en compte els antecedents familiars, les dades genètiques, l’ambient i l’estil de vida. Les dones amb un alt risc reben un seguiment mèdic adequat, que en alguns casos pot incloure teràpies preventives mèdiques o quirúrgiques.

Quines són les lliçons més importants que ha après durant la seva carrera?

No sabria dir-ne una en concret, perquè aprens moltes lliçons al llarg d’una vida professional, però el que sí que veig important és estar ben preparat científicament, prendre decisions amb evidència científica, però sense oblidar que som metges i tractem persones malaltes i famílies molt preocupades, on és necessari desenvolupar una gran empatia. És a dir, ens cal tècnica i humanisme.

Què espera veure en el futur de la medicina i la ciència mèdica?

La medicina està imparable en el coneixement de les malalties i el desenvolupament de nous tractaments, però el futur és difícil de predir atesa la situació mediambiental i climàtica que estem generant i que ja ens comença a repercutir. Segons les tendències actuals, potser tindrem més càncer en edats joves, més desinformació per les xarxes socials i més diferències de tractament per grans desigualtats socials. És temps de ser menys egocèntrics i més solidaris.