Demografia

El 25% de la població de l'Alt Empordà és d'origen estranger i la nacionalitat marroquina és la més nombrosa

Segons l’Idescat, a la comarca residien 37.244 habitants estrangers a data 1 de gener de 2023

Castelló d’Empúries és un dels municipis catalans on el percentatge de població estrangera és superior al 25%: és del 44,9%

Ambient comercial a Figueres, en una imatge d'arxiu.

Ambient comercial a Figueres, en una imatge d'arxiu. / Borja Balsera

Empordà

Empordà

La població estrangera resident a l'Alt Empordà era de 37.244 persones a 1 de gener de 2023 i representava el 25,4% de la població, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). D'aquesta manera, es converteix la segona comarca catalana amb més habitants estrangers. La precedeix la Segarra (28,8%), i la segueix el Barcelonès (22,6%), la Selva (21,7%), el Pla d'Urgell (21,3%) i el Baix Empordà (21,3%).

Pel que fa a les nacionalitats estrangeres, la que agrupa més habitants a l'Alt Empordà és la població marroquina (11.210 habitants; 30,1% del total). També destaquen les nacionalitats francesa (3.763; 10,1%), romanesa (2.547; 6,8%), hondurenya (1.879; 5,1%), ucraïnesa (1.342, 3,6%). La resta prové d'altres països (16.503; 44,3%).

Amb relació als municipis on el percentatge de població estrangera és superior al 25%, a l'Alt Empordà n'hi ha un, Castelló d'Empúries (44,9%). A Catalunya, en total, n'hi ha 46. Destaquen Guissona (52,7%), la Portella (39,8%), Lloret de Mar (38,8%) i Salt (37,8%).

A Catalunya hi residien 1,3 milions d'estrangers

La població estrangera resident a Catalunya era d'1.361.981 persones a 1 de gener de 2023 i representava el 17,2% de la població, segons l'Idescat. El nombre d'estrangers va augmentar en 126.309 persones, un increment interanual del 10,2%. L'augment de la població estrangera es va registrar en totes les comarques catalanes, especialment a la Cerdanya (+16,2%), el Ripollès (+15,2%), la Garrotxa i el Barcelonès (+13,2%, totes dues).

El 2022, 48.901 estrangers residents a Catalunya van obtenir la nacionalitat espanyola, el 40,5% dels quals eren originaris de l'Àfrica i el 26,1% d'Amèrica del Sud.

En línies generals, hi ha molta heterogeneïtat i hi estan representades més de 170 nacionalitats. La població marroquina és la més nombrosa, amb 234.054 persones, el que representa un 17,2% del total de la població estrangera. A més, té una proporció d'homes més elevada que de dones (56,8% i 43,2%, respectivament) i amb un 20% del total de població d'entre 0 i 15 anys. Per comarques, la població marroquina és la que té més pes a l'Alt Penedès (41,5%), l'Anoia (40,6%) i el Bages (39,2%).

La segona nacionalitat amb més pes és la romanesa, amb 86.751 persones i un 6,4% del total d'estrangers. Les comarques on té més pes són la Terra Alta (49,3% del total de població estrangera) i a les Garrigues (35,4%). En aquest cas, la proporció de dones (51,1%) és superior a la d'homes (48,9%). Pel que fa a l'edat, els joves (16,9%) tenen un pes lleugerament superior a la mitjana (15,2%) i el grup de 65 o més només representa el 3,1%.

Un terç dels estrangers són europeus

D'altra banda, la població estrangera d'origen europeu és la més nombrosa a Catalunya i representa gairebé un terç dels residents estrangers a Catalunya a 1 de gener del 2023 amb un 31,5% del total. D'aquests, el 22,2% pertanyen a la Unió Europea i el 9,3% a la resta d'Europa. El segon lloc correspon a la població americana (30,8%), seguida per l'africana (23,9%) i l'asiàtica (13,7%).

La població americana és la que augmenta més respecte a l'any anterior, tant en termes absoluts (+68.914) com en termes relatius (+19,6%). La segueix la població europea, amb un augment de 38.789 persones, el 9,9%. Els europeus comunitaris creixen en 13.648 persones (4,7%) i els de la resta d'Europa en 25.141 persones (24,7%). La població d'Àfrica augmenta en 9.598 persones (3%), la d'Àsia en 8.813 (5%) i la d'Oceania en 145 persones (15,2%).

Per nacionalitats, destaquen els increments de la població originària de Colòmbia (+22.801), d'Ucraïna (+17.581), del Perú (+10.987), d'Hondures (+8.025) i de Veneçuela (+7.403). En canvi, les que perden població són Bolívia (-1.004) i el Regne Unit (-235).