«La inversió en tecnologia quàntica ha viscut una explosió els darrers anys»

La biblioteca Jaume Vicens Vives de Roses acull la xerrada La nova revolució quàntica i les tecnologies, a càrrec del físic Marius Oltean, professor adjunt a ESADE. La trobada és aquest dimecres 28 de febrer, a dos quarts de set de la tarda, i s’emmarca dins el cicle BiblioSTEAM, un projecte impulsat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona i produït per l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica (ACDIC). Oltean actualment ensenya diversos aspectes de matemàtica aplicada i fa recerca en física i anàlisi numèrica.

Promouran el coneixement científic i tecnològic a les biblioteques de Roses i Figueres

Quina és la importància d’aquestes xerrades?

La idea és atraure persones de qualsevol nivell de coneixement per aprendre diferents coses sobre ciència. Tenim una quinzena d’investigadors que ofereixen xerrades a la província de Girona sobre la seva especialitat. En el meu cas, oferiré una conferència sobre la tecnologia i la informació quàntica. Ara estic donant classes a la universitat sobre aquest tema. Crec que, per un costat, és molt important fer divulgació sobre el futur de la tecnologia, perquè la gent sàpiga què vindrà en el futur. Per un altre costat, pels coneixements en si, pels descobriments científics i físics i les teories que tenim avui en dia. Està bé que la gent sàpiga com funciona la naturalesa, les partícules i els elementals. També hi ha gent que fa xerrades sobre intel·ligència artificial, forats negres, astrofísica, exoplanetes, ja que en els darrers anys s’han descobert cada cop més planetes al voltant d’altres sistemes solars, no en aquest, i és un tema que s’està investigant molt.

I que segur que crearà molta expectació.

Era un misteri fa quaranta anys, era una especulació si existien planetes o no al voltant d’altres sistemes solars. Per què havia de ser el nostre sistema solar l’únic amb planetes? Ara s’han descobert milers de planetes fora d’aquest sistema solar. Té una gran importància per explorar altres mons, la seva configuració, la composició de l’atmosfera, també per la possibilitat de descobrir vida en altres planetes. Una persona de ciència que entén quants mons hi ha en aquest univers, entén com n’és de petita la probabilitat que siguem els únics que tenim vida, és bàsicament impossible, però cal tenir la prova per afirmar-ho.

«Es tracta d’un nou paradigma de computació, una manera totalment diferent de fer càlculs»

Tornem a la informació quàntica, què ens descobrirà?

Jo parlaré de la informació quàntica. Fa un segle, físics com Einstein, Bohr, Heisenberg, i Schrödinger, van contribuir a desenvolupar una teoria del món atòmic anomenada la teoria quàntica. La ciència que intenta descriure el microcosmos, una teoria que vol descobrir el comportament de partícules elementals que estan a un nivell que mai podrem observar. Van descobrir que els principis que s’utilitzaven anteriorment en física quàntica no servien per res i era necessari crear conceptes completament nous. Un motiu va ser que els fenòmens quàntics semblen ser aleatoris, no respecten el determinisme. Molts físics com Einstein creien molt en el determinisme. L’altra idea, que té molt a veure amb la informació quàntica, és que el tot és més que la suma de les seves parts, realment és la lliçó més important de la física quàntica, que canvia totalment la filosofia de la ciència en si. El tot conté més informació que la informació que contenen les parts separades a causa de la interconnexió entre les parts. Aquest concepte es va desenvolupar molt poc fins a l’inici dels anys seixanta. A partir d’aquí, i a poc a poc, es va desenvolupar la ciència de la informació i la comunicació quàntica: la ciència d’aprofitar el poder de la indeterminació en el món atòmic, per aconseguir computacions súper ràpides i comunicacions totalment segures contra l’espionatge.

Això serà un gran pas endavant.

La seguretat a Internet està basada en la criptografia, que protegeix la informació mitjançant uns càlculs matemàtics molt complexos que es podrien desxifrar, però amb un ordinador que necessitarà un temps de computació de deu mil cops l’edat de l’univers. Als anys noranta, es va descobrir que un ordinador quàntic ho podrà fer en un temps raonable. Per això és necessari desenvolupar la criptografia quàntica, que va assegurar les comunicacions totalment, cent per cent. No hi haurà cap possibilitat –amb tots els recursos de computació de l’univers, de qualsevol nivell– d’entendre el missatge amb la criptografia quàntica. En deu anys tothom podrà utilitzar aquesta tecnologia. Tot i això encara la interpretació de la teoria quàntica és una pregunta oberta. La física quàntica és la teoria científica més precisa que s’hagi inventat mai, però avui continua faltant consens sobre què ens està dient exactament sobre la realitat del món atòmic.

Com afectarà l’economia?

La inversió en tecnologia quàntica ha vist una explosió especialment en els dos o tres últims anys. També cal esmentar que a la premsa apareixen molts articles sobre el desenvolupament d’ordinadors quàntics.

Consulta aquí totes les notícies d'EMPORDÀ