«Per fer ciutat i comarca hem de sumar, sobretot sumar i no restar»

Hi ha vida després d’haver governat una ciutat com Figueres durant quatre anys complicats, havent de gestionar una pandèmia i un equip amb quatre formacions diferents. Una vida que, en el cas d’Agnès Lladó, ha hagut de superar una derrota electoral no sempre fàcil de pair. Després del «dol inicial», toca parlar-ne i no se n’amaga. En el seu cas, les portes giratòries de la política de partit no hi són presents. No hi ha servitud, doncs.

Com li prova aquesta nova etapa, allunyada de la primera línia d’activitat municipal?

La visc amb molta tranquil·litat i amb molta feina professional. He passat per diverses etapes, a partir d’allò que podríem anomenar «procés de dol polític» per no haver pogut revalidar l’alcaldia. A la vida t’has de saber emmotllar a allò que ve. A mi, la política m’ha agradat des de sempre, des d’abans d’entrar a l’Ajuntament, i em continuarà agradant sempre. Em toca agafar aire i perspectiva, mantenint els valors i dedicant més temps als meus projectes de vida personals i laborals, alguns dels quals havien quedat aparcats.

Té una certa responsabilitat de seguir fidel al partit, de continuar un projecte malgrat que no es pugui aplicar ara a Figueres?

Sí, és clar. Sempre dic que els partits no poden ser dogmes, han de ser eines, i si l’eina no funciona, es canvia, se’n fa servir una altra i no té per què ser de partit. La manera de pensar que creu que només fan política les persones que estan dins de partits és totalment errònia. Són una eina important en un sistema que funciona així, però es fa política des de molts altres àmbits. Sempre he fet el que he cregut, seguint els meus propis criteris. Els problemes que m’ha portat el fet de ser dona i tenir criteri propi!

Sobretot pel fet de ser dona?

I tant. I quan ets una dona i has de prendre decisions... Si ser dona ja és un repte per si mateix, ser dona que pren decisions en qualsevol àmbit és difícil i complicat, perquè no tenim una societat avesada a aquest fet. Encara hi ha moltes reticències... Saps que quan defenses allò que creus tindrà conseqüències i jo m’he mantingut fidel als meus criteris i a allò que crec que és millor per a la ciutat de Figueres.

Un criteri que no ha tingut predicament.

De vegades el teu criteri pot no coincidir amb el que la gent vol.

Té la sensació, amb l’experiència viscuda, que la política municipal no pot ser professionalitzada?

Tinc molt clar que la política no és un ofici. Si t’hi dediques, ha de ser amb una clara voluntat de servei, no t’ho pots prendre només com un ofici, de cap manera. És un compromís públic amb moltíssimes renúncies i, també, amb una exposició pública que en altres àmbits no tens. M’he trobat gent que m’ha dit obertament «jo no hauria aguantat tot el que tu has aguantat»... Fer política és això, un compromís amb tot.

Els polítics que, com vostè, han governat, la primera queixa expressada està relacionada amb la manera de funcionar, amb alguns càrrecs tècnics que acumulen massa poder. Ens hauríem de mirar d’una altra manera els ajuntaments, buscant més el desdoblament entre una gestió gerencial professional d’execució i una direcció política de planificació?

L’error que cometem molts polítics és, precisament, fer de gestors. Un polític és un planificador, és qui s’ha d’avançar. Els temps que vivim avui són conseqüència de les decisions preses –i les no preses!–, de fa vint anys. Fins que no ho analitzem així, no tindrem capacitat per tirar endavant la ciutat, el país... Cal avançar-se, amb incerteses incloses. En el meu cas, ningú podria preveure que hauria de governar fent front a una greu pandèmia. Un ajuntament com el de Figueres és un transatlàntic que fot funcionar sol, la gestió del dia a dia pot anar endavant sense polítics.

Els buits de fa vint anys són la llavor dels problemes d’avui, doncs.

Correcte, soc una persona fermament convençuda d’això. Si el repte era arribar a una ciutat de cinquanta mil habitants, calia planificar bé quines serien les seves necessitats. No es van posar totes les infraestructures necessàries per a fer que quan Figueres arribés a aquesta xifra, fos realment una ciutat de cinquanta mil habitants. Hi arribarem aviat, demogràficament, però no tenim el que caldria. Només tenim la gent, res més. És evident que el descontentament, la manca de sentiment de pertinença, el desarrelament, la falta de confiança en la mateixa ciutat, hi són, la gent no veu una ciutat que respongui a les seves necessitats. I ara no pots pretendre fer-ho tot de cop. Si quan hi va haver vaques grasses haguéssim planificat com calia, ara no seríem on som. Ens hem de preguntar què vam fer llavors i a què vam destinar els diners. M’agradaria que algú analitzés on han anat a parar els diners dels ciutadans de Figueres els darrers trenta anys.

"Hem de ser optimistes, ho tenim tot, si ho fem bé, per ser la ciutat referent del nord de Catalunya"

Sembla evident que ERC, a Figueres, s’ha de recosir, necessita iniciar una nova etapa després dels darrers resultats electorals i de la dimissió consecutiva de dos regidors electes. Participa d’aquesta necessitat de renovació?

Sempre participaré de noves etapes d’Esquerra. No m’he desmarcat mai. Considerava que Figueres necessitava un projecte que sabés cap on vol anar i que ERC tenia i té prou capacitat per tirar endavant aquest projecte. Evidentment, després de l’etapa del darrer mandat, necessita reestructurar-se, com els està passant a tots els partits de Figueres, no ens enganyem. La ciutat necessita un espai de trobada de molts àmbits polítics, on es pugui parlar des d’una objectivitat sense grans al·lèrgies, amb gent que realment estigui interessada a veure funcionar Figueres i tingui capacitat de projecció per d’aquí a deu, quinze o vint anys. Hem de ser optimistes, ho tenim tot, si ho fem bé, per ser la ciutat referent del nord de Catalunya. Falten bases sòlides, no amb peus de fang, a partir d’un diagnòstic clar.

Ho diu vostè, que ha governat.

Falta diàleg i consens. De vegades obrim debats que són més del segle XX que del segle XXI, i així no avançarem ni treballarem per a projectar la ciutat que deixarem als nostres fills i nets. El canvi climàtic és una realitat i qui no ho vulgui veure està ben equivocat. El canvi social i econòmic també ho són. Hem de créixer o decréixer? Cap on ens hem d’impulsar? La formació és primordial. Els qui venen darrere nostre treballaran en coses que ni ens imaginem i que seran un ofici. Ens estem preparant per a tot això? Com afectarà la intel·ligència artificial aplicada als municipis? Aquests són els debats d’ara.

El nou govern de Jordi Masquef està executant ara projectes heretats, com li va passar a vostè en el seu moment. Quina visió en té? Quatre anys sempre són pocs.

Considero que el nou govern d’ara no és que estigui vivint de rendes... Però permet-me un matís: pots tenir herències bones o dolentes i nosaltres vam entrar sense herència... O, millor dit: sí, haver de pagar factures. Sense projectes, sense planificació. El juny passat van rebre una herència molt bona, i no ho dic jo, ho va dir el mateix alcalde Masquef, que no es podia queixar de l’herència rebuda. Van trobar un munt de projectes, no només al calaix, sinó també amb recursos per a executar-los.

Abans parlava de punts de trobada. En el cas del Consell Comarcal, Esquerra és a l’oposició amb el PSC, el seu antic soci, governant amb Junts. Els reptes de comarca serien més assequibles amb una unitat d’acció més gran de la majoria dels 68 municipis?

Junts va preferir el PSC abans que ERC, tot i que ens vam posar a disposició per ser-hi. Podríem dir que Junts va preferir abans Pere Casellas que Agnès Lladó.

L’Empordà és més que la picabaralla política. Hi ha la sensació que això entorpeix la comarca. L’ambició compartida perquè l’Albera esdevingui parc natural ha estat, fins ara, una flor solitària. La unitat d’acció comarcal es troba a faltar en temes clau.

De la mateixa manera que abans he dit que Figueres necessitava saber què vol ser i cap a on vol anar, com a Empordà, també ens cal saber-ho. Tinc molt clar que per fer ciutat i comarca hem de sumar, sobretot sumar i no restar. En una comarca com la nostra, un Consell té més sentit que mai.

Però amb 33 consellers vol dir que té sentit?

No! És una vergonya, no és normal. Hi ha també un tema de lideratge, de governança. Recordo, com a alcaldessa, haver defensat la necessitat d’una agència comarcal de desenvolupament econòmic i no me’n vaig sortir. La unitat d’acció seria més necessària que mai.